Israel castiga Beirut, Cisjordània, Gaza i la frontera entre el Líban i Síria

Malgrat que els focus mediàtics se centren aquests dies en la recent ofensiva contra el Líban, els palestins continuen patint la mateixa sort que els libanesos. Atacats amb un caça F16 al mig d’un camp de refugiats densament poblat, a Tulkarem almenys van morir 18 persones. Al-Jazeera el va qualificar com l’"atac aeri més gran i més letal a la Cisjordània ocupada en més de 20 anys". L’Exèrcit israelià va dir que l’objectiu era el cap de la infraestructura de Hamàs a Tulkarem. Al seu torn, la Franja de Gaza segueix sota les bombes israelianes. Des de la matinada, van morir almenys 29 persones, cosa que eleva la xifra de víctimes mortals a 41.788 en gairebé un any d’ofensiva.

Atac a un hospital

L’Exèrcit israelià va exigir a les forces de les Nacions Unides presents al sud del país (UNIFIL, per les sigles en anglès) que abandonin algunes de les seves posicions pròximes a la frontera davant l’escalada de la seva incursió terrestre. A més, les autoritats militars hebrees han demanat a diverses comunitats al nord de la zona d’amortiment proposada per l’ONU que evacuïn la gent per primera vegada des que va començar la guerra. Durant aquest dijous, van perdre la vida almenys 37 persones a tot el Líban i unes 151 van resultar ferides.

Després d’un atac a l’entrada de l’hospital governamental de Marjayoun, un dels principals centres mèdics al sud del Líban, van haver de tancar-lo. Com a resultat de l’agressió, van morir almenys set persones l’endemà que l’Organització Mundial de la Salut lamentés l’assassinat de 28 treballadors mèdics per atacs israelians en 24 hores. Des de l’inici de la guerra, han hagut de tancar al voltant de 37 centres sanitaris.

Un any després de l’inici dels enfrontaments transfronterers entre Israel i Hezbol·là, al Líban han mort 2.011 persones i n’han resultat ferides 9.535. La majoria de les víctimes mortals es concentren en les últimes setmanes després de l’escalada de l’ofensiva israeliana, amb 1.401 morts des del 16 de setembre.

L’Exèrcit israelià va tornar a castigar Beirut de matinada. Aquesta vegada va atacar els suburbis del sud de la capital libanesa amb una intensitat sense precedents. El bombardeig massiu contra el líder de Hezbol·là, Hassan Nasral·là, va ser el més semblant al que va passar ahir, però aquesta vegada amb 11 atacs consecutius. Les bombes van provocar una sacsejada al terra i diverses columnes de fum sobre la ciutat. Els residents de Beirut van explicar que el bombardeig va ser tan intens que van sonar les alarmes dels automòbils i els edificis van tremolar mentre els avions de combat israelians atacaven els afores densament poblats, inclòs el perímetre de l’aeroport internacional. Els mitjans israelians apunten que Hashem Safieddine, el possible successor del difunt Nasral·là com a líder de Hezbol·là, era l’objectiu dels atacs. Segons un comunicat de l’Exèrcit hebreu, des d’ahir a la mitjanit es van produir uns 180 llançaments de coets des de territori libanès.

Sense escapatòria terrestre

També durant la nit, l’Exèrcit israelià va atacar l’encreuament fronterer de Masnaa, al Líban, amb Síria. En un atac separat, va tallar una carretera que uneix els dos països i que estava sent utilitzada per centenars de milers de persones per fugir dels bombardejos israelians dels últims dies. Al llarg dels últims 10 dies, més de 300.000 persones, majoritàriament sirians, van creuar del Líban a Síria, segons el Govern libanès.

Notícies relacionades

Springsteen publica un vídeo per donar suport a la vicepresidenta

Moció de censura de l’esquerra contra el primer ministre francès

D’acord amb les declaracions del ministre interí d’Obres Públiques i Transport del Líban, Ali Hamieh, a l’agència de notícies Reuters, l’atac es va produir dins del territori libanès, a prop de l’encreuament fronterer, i va crear un cràter de quatre metres d’ample. Un dia abans, Israel va acusar Hezbol·là d’utilitzar l’encreuament per transportar material militar al Líban.

Fa dies que la situació humanitària al Líban és desesperant. "La majoria dels gairebé 900 refugis col·lectius establerts pel Govern ja no tenen més capacitat", va afirmar Rula Amin, de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), en una conferència de premsa celebrada a Ginebra. Molta gent no troba cap més alternativa que dormir a la intempèrie. "Amb l’arribada de l’hivern, l’ACNUR té por que les condicions de vida dels afectats pel conflicte en augment en altres països només empitjorin", va afegir.