Carolina del Nord, entre els dubtes per l’huracà i l’ascens de Harris

De Carolina del Nord al cel no hi ha gaire distància. A la petita ciutat costanera de Wilmington hi va començar a volar Michael Jordan, que es va fer un nom com a millor jugador de la lliga universitària a Chapel Hill, abans d’enfilar cap als Bulls de Chicago per instal·lar-se eternament a l’Olimp del bàsquet. Una trajectòria que sempre va tractar d’emular Stephen Curry, format en els Wildcats de Davidson, un petit poble universitari als peus del llac Norman. Molt a prop del cel també s’hi sentia Billy Graham, potser el predicador evangèlic més influent del segle XX, murmuri de presidents i fill predilecte de Charlotte, el segon centre bancari més important dels Estats Units. I des de les altures, és clar, va arribar recentment com una piconadora el factor més imprevisible de les eleccions presidencials del 5 de novembre a l’Estat, l’huracà Helene, el més devastador de la seva història.

Entre plantacions de tabac, olor de barbacoa i el bluegrass que emana de les Muntanyes Blaves, s’entaula una de les batalles més acarnissades per decidir el pròxim inquilí de la Casa Blanca. Donald Trump hi va guanyar en les dues últimes eleccions, però com passa en d’altres bastions del sud de tradició conservadora, Kamala Harris li trepitja els talons. Les enquestes a un mes dels comicis reflecteixen un empat tècnic. Particularment per al novaiorquès és un estat crucial.

Vots electorals en joc

El guanyador a Carolina del Nord s’emportarà 16 vots electorals, els mateixos que hi ha en disputa a Geòrgia. Dels estats frontissa que decidiran les eleccions, només Pensilvània té més pes per arribar als 270 vots electorals que obren les portes de la Casa Blanca. La tradició històrica està del costat dels conservadors. Els republicans han guanyat totes les presidencials a l’Estat des de 1972, amb dues úniques excepcions: Jimmy Carter el 1976 i Barack Obama el 2008. Però els marges s’han anat estrenyent a mesura que professionals universitaris de tot el país es mudaven a les anelles metropolitanes d’Asheville, Charlotte o Raleigh-Durham. Trump va guanyar el 2020 per només un punt percentual de diferència, poc més de 74.000 vots.

Trump és el candidat que més importància sembla atorgar a l’Estat. Carolina del Nord és l’únic dels set estats frontissa d’aquestes eleccions on es va imposar fa quatre anys. D’acord amb les despeses de la seva campanya, el seu equip aposta per revalidar-hi la victòria i sumar-hi Pensilvània i Geòrgia, tres estats amb els quals en tindria prou per arribar als 270 vots electorals, sempre que no en perdi cap dels que va guanyar el 2020. El seu còmode avantatge entre els independents i el seu creixement entre els llatins sembla ser que són la seva millor carta.

Les opcions demòcrates han millorat molt des que Harris va reemplaçar el president Joe Biden al capdavant de la candidatura. La seva campanya mira d’emular l’estratègia de Barack Obama el 2008, amb voluntaris i organitzadors a tots els racons de l’Estat, dedicats a registrar votants i dur porta a porta el programa de la seva candidata. La popularitat del governador demòcrata, Roy Cooper, que va expendre la sanitat per a les famílies de baixos recursos a l’Estat, corre a favor seu. Però Harris no només haurà de regnar a les ciutats i entre el vot negre, sinó reduir el desavantatge que té a les zones rurals, on viu el 40% de la població de l’Estat.

Notícies relacionades

Ilià Iaixin: "Occident només pot parlar amb Putin des d’una posició de força"

Trump torna al seu temple de Butler

El 17 d’octubre començarà a Carolina del Nord el vot presencial anticipat per a les eleccions del 5 de novembre, però molts comtats de l’Estat tindran seriosos problemes per complir el calendari. Les massives destrosses causades per l’huracà Helene, que va matar més de 200 persones al pas pel sud-est dels EUA, han deixat fora de joc una dotzena d’oficines electorals al nord-oest de l’Estat, segons van explicar dimarts les autoritats locals. També es tem que el vot per correu pugui quedar afectat, atès el mal estat de les carreteres i els desperfectes en diverses zones residencials.

No hi ha gaire gent que gosi aventurar l’impacte que podria tenir el Helene en els comicis, però els precedents no són encoratjadors. En les legislatives del 2018 a Florida, celebrades poc després que l’huracà Michael hi fes estralls, la participació va caure un 10%, segons assenyala un estudi de la Universitat de Chicago.