Israel supera el primer any de guerra sense una estratègia clara

"A la Franja de Gaza el conflicte està estancat, però no podem dir que hi hagi una guerra de baixa intensitat", assenyala Tahani Mustafa, un analista sènior de Palestina de l’International Crisis Group, a EL PERIÓDICO. "Cada dia hi ha 60 o 70 morts per continus bombardejos israelians, i això se suma a l’absència de zones segures que impedeixen establir una infraestructura humanitària", afegeix. L’enclavament palestí compleix un any sota les bombes. Durant un total de 359 dies (exceptuant els sis de l’única treva, al novembre), els gazatís només han conegut una guerra que ha destrossat completament la seva terra i que ha desarrelat les seves vides. L’atac de Hamàs del 7 d’octubre, que va matar 1.139 israelians i en va segrestar 250, va ser el catalitzador de la pitjor ofensiva que han patit els palestins en dècades.

Objectius de guerra

Des de la invasió de Gaza a finals d’octubre de l’any passat, Israel ha derrotat gairebé tots els batallons de Hamàs i ha ocupat la major part del territori. El seu exèrcit calcula que ha matat almenys 14.000 combatents, però encara considera que diversos milers més continuen estant en llibertat, amagats en túnels. Allà també es podrien trobar alguns del centenar d’ostatges que van ser portats a Gaza ara fa també un any. Per tant, 12 mesos després, Israel no ha aconseguit complir cap dels tres objectius de l’ofensiva militar: tornar tots els captius a casa, aniquilar Hamàs i eliminar qualsevol amenaça de seguretat provinent de la Franja de Gaza. Fa unes setmanes, Netanyahu va afegir-ne un altre: retornar als 60.000 israelians desplaçats de la frontera amb el Líban pels enfrontaments amb Hezbol·là.

Allà ha llançat una ofensiva que segueix el patró de Gaza. Tot i que la combinació d’atacs aeris amb una incursió terrestre aquesta vegada s’enfronta a una milícia molt més poderosa i organitzada. En canvi, Hezbol·là ha sigut molt clar des del primer moment sobre què posaria fi als seus llançaments de projectils. Com a front de suport a Hamàs i en solidaritat amb els patiments de la població gazatí, un alto el foc a l’enclavament palestí aturaria el foc. "No volen que això es converteixi en un conflicte entre el Líban i Israel, es tracta només de Gaza", reconeix Mustafa. "Israel vol canviar la narrativa per compartimentar les seves escalades regionals, però no està funcionant, i el que està passant al Líban és un gran fracàs de publicitat per a Israel en aquests moments", explica l’estudiosa de la regió des d’Amman, la capital jordana.

Lluita "existencial"

Mentrestant, s’apaguen els focus sobre Gaza. En el petit enclavament palestí, més de 41.700 persones han mort, gairebé 100.000 han resultat ferides i 1,9 milions han sigut desplaçades. "Malgrat l’alt cost que hem pagat, Hamàs continua reclutant nous joves que veuen el conflicte com una lluita per la seva existència després que el món hagi abandonat els palestins a la seva sort, mentre que les converses per l’alto el foc s’han estancat", recorda Mustafa. A mesura que Netanyahu afegeix més condicionants a la treva, el grup palestí es planta i exigeix, per sobre de tot, la retirada de les tropes israelianes de l’enclavament. Per als dos bàndols, tant per Hamàs com per Israel, aquesta guerra s’ha convertit en una qüestió "existencial". "Per a molts palestins, la culpa és de Hamàs per haver portat la situació fins aquest punt, i renunciar a qualsevol condició mínima seria una capitulació total i un suïcidi per al grup; és, literalment, una lluita per la supervivència", analitza Mustafa.

"Per a Israel és existencial perquè el 7 d’octubre va destruir la sensació de seguretat del país, que ja tenia un teixit social molt precari i dividit, i ara ha desmantellat la narrativa de ser el far de la democràcia, la seguretat i l’estabilitat que pot protegir els interessos dels Estats Units en la regió per convertir-se en l’únic element desestabilitzador allà", apunta l’analista. Al llarg d’aquest any, Israel ha lluitat en set fronts, amb més o menys intensitat: a la Franja de Gaza, a la Cisjordània ocupada, al Líban, al Iemen contra els houthis, a l’Iraq contra milícies aliades de l’Iran, a Síria i a l’Iran. Sens dubte, l’Exèrcit israelià es troba embrancat en la guerra més llarga que ha lluitat mai. Al seu torn, es tracta probablement del moment més perillós en tota la regió des de la guerra dels sis dies, l’any 1967.

Sense solucions diplomàtiques

A més del gran desplegament militar, molts experts denuncien la falta d’interès d’Israel de traduir les victòries militars recents en solucions diplomàtiques a llarg termini. "Sembla que, com a Gaza, Israel s’està preparant per a una guerra al Líban sense tenir una estratègia ni una política clara respecte al que vol aconseguir", apuntava fa unes setmanes el columnista israelià Zvi Barel al mitjà Haaretz. El panorama de futur immediat després d’un any de guerra contra Gaza és més guerra: contra Gaza, contra el Líban i gairebé que contra l’Iran. "Cap polític israelià, ni d’esquerra ni de dreta, ha ocultat mai el seu desig d’expansionisme", apunta Mustafa.

"Aquesta guerra ens ha demostrat que Israel se’n sortirà amb la seva en tot: abans, els estats regionals actuaven en cas de guerra, però ara ja no poden fer-ho, perquè depenen totalment dels aliats occidentals israelians", afegeix amb referència a l’aliança amb Washington de països com Egipte i Jordània, que abans eren ferms defensors dels palestins.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Sense empara internacional

"Els palestins es van adonar que la comunitat internacional no és el lloc on trobaran el seu dret a obtenir un Estat, ni tan sols el seu dret a viure", lamenta l’analista de Palestina. Per això, cada vegada Hamàs compta amb més combatents a Gaza i més suport a la Cisjordània ocupada. En "una lluita per la supervivència" després de ser "aïllats per la comunitat internacional", no els queda cap altre remei. Mentre acumula victòries i elimina qualsevol possibilitat de rendició de comptes pels errors del 7 d’octubre, l’Israel de Netanyahu es va fent fort amb el suport infrangible dels EUA. Amb un Partit Demòcrata acovardit davant una possible derrota electoral i una regió atemorida pel retorn de Donald Trump al poder, el seu futur es presenta fosc, letal i bel·licós.