L’‘Eix de la Resistència’, la coalició de milícies aliada de l’Iran, fa aigües

La República Islàmica ha vist impotent com durant els últims mesos l’Exèrcit hebreu ha escapçat Hamàs i Hezbol·là

L’‘Eix de la Resistència’, la coalició de milícies aliada de l’Iran, fa aigües
3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

La intenció inicial estava clara: si Israel o els Estats Units n’ataquen una, les ataquen totes, i totes sortirem en defensa de la nostra milícia aliada. Aquesta era la premissa de l’Eix de la Resistència, un paraigua de grups paramilitars del Pròxim Orient aliats de l’Iran, que durant dues dècades ha portat a terme una guerra híbrida i soterrada contra els interessos de Washington i Tel Aviv a la regió.

Aquests grups són Hamàs i el Gihad Islàmic a Palestina, Hezbol·là al Líban, les Unitats de Mobilització Popular (UMP) a Síria i l’Iraq i els rebels huthis al Iemen. Però l’esmentada premissa va fallar. Quan Hamàs va atacar el sud d’Israel fa just un any, les UMP, els huthis i Hezbol·là van començar una tímida campanya d’accions als seus països, però res més. Estava clar: ni ells ni l’Iran –el gran valedor de l’Eix de la Resistència, qui posa els diners i la direcció militar– volien arriscar-se a veure’s sumits en un conflicte total contra Israel.

I així doncs, a finals de juliol d’aquest any, Israel va matar el líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, a la mateixa capital iraniana. Res va passar: L’Iran va prometre venjança, una resposta dura, que l’Estat hebreu ho pagaria molt car. No va ser així. Israel, aquest setembre, va tornar a fer un altre pas amb la seva ofensiva terrestre al sud del Líban i l’assassinat d’Hassan Nasrallah, l’històric líder de Hezbol·là.

L’Iran, per això, va atacar dimarts passat Israel amb 200 míssils balístics, en una acció aparentment dissenyada tan sols per enviar un missatge i no causar danys. L’Eix de la Resistència i les milícies que el formen s’han mantingut al marge. La coalició sembla haver fet aigües en el seu primer examen real.

"Aquest eix va ser, des d’un primer moment, una ficció banyada d’una certa propaganda amb l’objectiu d’enaltir el prestigi de la República Islàmica. Els seus membres han tingut un cert èxit militar, però els resultats han sigut molt diferents quan han hagut d’enfrontar-se a adversaris més seriosos, com un Estat com Israel", explica l’investigador Ali Alfoneh, membre de l’Institut de Països Àrabs del Golf de Washington. Els grans èxits de l’Eix de la Resistència van passar sobretot fa una dècada, amb la derrota a Síria i l’Iraq de l’Estat Islàmic (EI). Amb la derrota del grup gihadista en aquests dos països, les UMP, Hezbol·là –i l’Iran, a l’ombra– van aconseguir pastar un gran territori d’influència i poder: ara, aquestes milícies conformen a l’Iraq un Estat paral·lel basat en el control de les institucions iraquianes i l’extorsió a la població civil no xiïta.

Problemes en la intel·ligència

Notícies relacionades

En l’actualitat, no obstant, els dubtes amb l’eix iranià són molts, i no només militars. Israel, amb les seves operacions constants de bombardejos i assassinats dels líders de les milícies que formen el grup han demostrat com ha aconseguit la intel·ligència israeliana penetrar en aquestes organitzacions: fins al punt d’aconseguir, en dos dies fa dues setmanes, ferir i matar desenes de membres de Hezbol·là al Líban fent que els busques i walkie-talkies explotessin.

Des d’aquest succés, segons han informat oficials anònims iranians a l’agència de notícies Reuters, l’Iran està fent una purga interna per buscar talps o informants israelians, mentre el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, viu protegit en un lloc "d’alta seguretat" a Teheran. "Totes les forces en la resistència estan amb Hezbol·là. I serà Hezbol·là, a la cúspide d’aquesta resistència, qui determini el futur de la nostra regió", va dir aquesta setmana Khamenei, abans de l’atac iranià contra Israel.