Hamàs resisteix a Gaza i la divisió creix a Israel un any després del 7-O

Al costat palestí, hi va haver celebracions i crits de joia al veure com els seus fills tornaven a trepitjar la terra dels seus avantpassats. La reguera de sang deixada en la seva visita va ser aplaudida com un exercici de justícia històrica. Al costat israelià, la població va deixar de banda l’extrema polarització i es va unir per donar suport a les famílies supervivents, a aquelles amb éssers estimats segrestats i als milers de reservistes que exercien el dret a defensar-se del seu Estat després de l’atroç atac.

Però, 12 mesos després, no queda res d’aquella efímera unitat en cap dels costats de la frontera. Netanyahu va a la seva, aliè als reclams del seu propi poble, i Yehia Sinwar, el líder polític i militar de Hamàs, continua dempeus sota la mateixa runa que amaga les ruïnes del seu poble.

Fins avui, Netanyahu no ha reconegut els errors de seguretat i intel·ligència que van portar a la catàstrofe del 7-0. Més aviat ha emprès una fugida cap endavant. I gran part del seu poble no està disposat a permetre-l’hi. Aquest primer aniversari en serà un exemple. Molts quibuts i comunitats del sud, principals focus de l’atac de Hamàs fa un any, han decidit, moguts per les famílies dels ostatges i altres víctimes, celebrar cerimònies alternatives per commemorar aquell dia tràgic. Animen al boicot de la cerimònia oficial organitzada per la ministra de Transport, Miri Regev, a qui acusen de no tenir en compte el dolor de les famílies.

"La societat israeliana encara està en un estat posttraumàtic", reconeix l’activista israelià Dani Filc, de l’organització Standing Together, a EL PERIÓDICO. "Està molt dividida. Una part considera que cal arribar a un acord, acabar la guerra, sortir de Gaza i alliberar els ostatges. Però la dreta messiànica i fonamentalista considera que la força és l’única resposta i que, si cal, els ostatges són sacrificables", constata.

Líder impopular

Si alguna cosa ha demostrat Netanyahu aquest any és que ni la fragilitat interna ni la pressió estrangera l’afecten. Va ordenar l’atac que va matar el líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah, des de la seu de les Nacions Unides i sense consultar-ho prèviament amb el seu aliat nord-americà. Ha tornat a erigir-se en un líder impopular. Sovint, el seu pitjor enemic ha estat en el seu Govern. Els partits ultraortodoxos de la seva coalició han amenaçat de retirar-li el suport si compleix l’ordre del Tribunal Suprem d’eliminar l’exempció del servei militar obligatori als 60.000 estudiants de les ieixivans, les escoles religioses. I els ministres ultradretans Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, partidaris de continuar amb la pressió militar a Gaza, han jugat el mateix joc.

"L’eternització de la guerra serveix als interessos de Netanyahu", recalca Filc. També el beneficia la falta d’un successor obvi. El líder de l’oposició, el centrista Yair Lapid, no ha aconseguit articular una alternativa clara, i el també centrista Benny Gantz, exmembre del govern d’unitat creat fa un any, ara perdria les eleccions davant d’un Netanyahu enfortit després de l’atac que va matar Nasrallah.

Aquesta divisió també es trasllada a la societat gaziana. Allà, entre la runa, la població cada vegada culpa més Hamàs per haver-los portat les ruïnes. Israel afirma haver matat milers de militants del grup palestí i desmantellat l’estructura de comandament, però el control de Hamàs no s’ha trencat. "Els que pensen que podem fer que Hamàs desaparegui estan equivocats", ha declarat el portaveu de l’Exèrcit israelià, Daniel Hagari. L’ofensiva israeliana ha arrasat més de 41.700 vides palestines i ha desmantellat gran part de la infraestructura militar de Hamàs, però la resistència del grup palestí ja els ha fet guanyar la guerra.

Un any després de l’inici de la guerra, el govern civil encara funciona. Continuen ocupant milers de persones, ajuden a distribuir ajuda i els serveis de seguretat continuen intentant fer complir la llei. Malgrat l’assassinat del seu líder polític, Ismail Haniyeh, a Teheran a finals de juliol, el grup va guanyant més combatents entre les ruïnes de Gaza. Si la guerra acabés demà, Hamàs continuaria sent el poder dominant a la Franja. Amb el suport de la població palestina, que encara el prefereix al seu rival Fatah, es podria reconstituir com a força governant al malmès enclavament..

El Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel va acusar ahir Espanya d’haver-se convertit en "un paradís per sembrar l’odi i incitar a la destrucció d’Israel". En un missatge al seu compte oficial d’X, el ministeri critica que Espanya hagi acollit un acte de l’organització palestina Masar Badil i que hagi permès la celebració d’una manifestació de suport al poble palestí. Israel ho interpreta com una manera de "commemorar la brutal massacre del 7 d’octubre" de Hamàs contra Israel. "És inacceptable que una societat democràtica permeti la glorificació del terrorisme i la celebració dels crims contra la humanitat perpetrats per Hamàs", afirma el Ministeri d’Afers Estrangers israelià.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Ahir unes 4.500 persones, segons xifres proporcionades per la Guàrdia Urbana, es van manifestar pel centre de Barcelona per exigir que s’aturi el "genocidi" a Palestina i reclamar al Govern que trenqui relacions amb Israel i no li vengui armes. Sota el lema "Aturem el genocidi a Palestina. Prou comerç d’armes amb Israel", la manifestació va formar part de l’onada de mobilitzacions convocades aquest cap de setmana passat arreu del món coincidint amb el primer aniversari de l’atac de Hamàs contra Israel i l’inici de l’ofensiva militar israeliana a Gaza.

Durant la marxa, els manifestants, molts amb banderes palestines o abillats amb el tradicional mocador kufia, van cridar consignes com "Israel assassina, Europa patrocina".