Israel, arma d’intoxicació massiva

A aquella dramàtica jornada la van seguir operacions de gran envergadura d’Israel a Gaza, com la de Plom Fos, el 2008, amb 1.440 palestins morts; Pilar Defensiu, el 2012, amb 2.251 palestins morts; Marge Protector, el 2014, amb 2.100 palestins morts i altres atacs israelians de resposta al llançament de coets, el 2019, 2021, 2022 i 2023, amb víctimes palestines mortals.

El 26 de gener del 2024 el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va admetre a tràmit la demanda de Sud-àfrica contra Israel i va qualificar de "possible genocidi" l’operació militar. Des del 7 d’octubre, cal anotar 41.870 palestins morts (16.756 nens), 100.000 ferits (6.168 nens) i més de 10.000 desapareguts. Un any després, la versió sobre la jornada del 7 d’octubre continua plena de desinformació i propaganda.

Els que no va cometre

El productor i director Richard Sanders, autor de documentals sobre l’actualitat política, va dirigir la unitat d’investigació de la cadena Al-Jazeera titulada October 7th. Al presentar la pel·lícula, va explicar: "Els dies posteriors a l’atac, els mitjans de comunicació d’Israel i internacionals es van centrar no en els crims que Hamàs va cometre, sinó en els que no va cometre". Es va difondre que 40 nadons havien sigut assassinats, molts d’ells decapitats. Netanyahu l’hi va transmetre per telèfon a Biden, conversa que es va gravar i es va difondre àmpliament pel govern. Biden, al seu torn, ho va anunciar a la Casa Blanca. El documental desmunta les informacions de l’assassinat de nens (incloent que els van llançar dins d’un forn).

Israel recull els cossos després de desastres i enfrontaments violents (terroristes) a través d’una organització anomenada Zaka, ultrareligiosos voluntaris, que s’encarreguen dels enterraments. Iosi Landau, comandant de Zaka, va aparèixer molt a la televisió dient que nens havien sigut lligats per darrere i cremats fins a morir. "Completament fals", va explicar Sanders. "Sabem que es tracta del quibuts Be’eri. És una casa que va patir l’atac de la policia i l’exèrcit d’Israel".

Al documental es pot veure la visita de Netanyahu a les oficines de Zaka per felicitar els seus membres. Allà explica: "Vostès compleixen un paper important, el d’influir en l’opinió pública i també en els líders". Sanders assenyala: "L’assassinat de nadons té una ressonància especial, com les agressions sexuals sistemàtiques, perquè serveix per justificar la brutalitat dels bombardejos a Gaza".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

"Si vols deshumanitzar els enemics, els retrates com a bàrbars, salvatges, gent que no es mereix un tracte humà. Per això és rellevant veure el que han fet molts mitjans de comunicació, com The New York Times. Història d’una jove que va ser assassinada d’hora al matí. La germana va respondre a Instagram que no era cert. Ella va estar en contacte fins a minuts abans de la seva mort. I el seu marit va tenir una conversa amb el seu germà després de la mort i també res d’això va passar. Era una investigació pretesament profunda del més prestigiós diari del món. I no era veritat. Tres periodistes firmaven les informacions. Un d’ells havia fet treballs per a la intel·ligència israeliana. Està clar per què les autoritats israelianes van voler posar aquestes històries als diaris, ho és menys per què mitjans prestigiosos es van prestar a seguir el joc, atesa la trajectòria [intoxicatòria] de l’Exèrcit d’Israel en el passat".

El govern i els serveis d’intel·ligència d’Israel no van prestar atenció al que va ser una de les operacions menys clandestines en la història del conflicte arabo-israelià. "Hamàs es va entrenar gairebé obertament per a aquesta operació, amb imatges a les xarxes socials. La nit del 7 d’octubre, observadors al llarg de la muralla van informar els seus departaments, i els caps del Shin Bet [servei d’intel·ligència interior] i de la intel·ligència militar [Amman] van concloure que es tractava d’un exercici, un assaig. És extraordinari que ni tan sols elevessin el nivell d’alarma al número 1, cosa que hauria marcat una gran diferència. Van ser molt lents a respondre. Van utilitzar helicòpters Apatxes, però no existia control terrestre. Enmig del caos, alguns ostatges van ser abatuts per foc des dels helicòpters (27 persones)".