Cuina solidària en una gasolinera abandonada de Beirut

La primera vegada que Samir Ballouz va anar a Nation Station va ser per aprendre a cuinar menjar singalès. De pare libanès i mare filipina, la seva família sempre ha estat molt involucrada en la solidaritat amb l’enorme comunitat de treballadores domèstiques migrants que hi ha al Líban, encarregades de fer la classe. Llavors, ja el va fascinar com un grup de sis amics havia reconvertit una gasolinera abandonada en una cuina comunitària.

Però, ara, està realment impressionat. "És com una orquestra", reconeix EL PERIÓDICO. Davant els seus ulls, una quinzena de voluntaris preparen i empaqueten menjar. Al final de la cadena de muntatge, hi ha grans capses de cartró que viatjaran per tot Beirut per alimentar les centenars de famílies desplaçades de tot el territori libanès per l’ofensiva militar israeliana.

Quan un dels seus millors amics, que és un dels cuiners en cap de Nation Station, li va explicar com havien evolucionat d’un menjador social de barri a una cuina humanitària que participava en la resposta nacional a la crisi en hores, Samir ni ho va dubtar. "No em penso quedar a casa sense fer res", defensa. Mentre el seu país sucumbeix sota les bombes israelianes, Samir vol continuar sentint-se útil. De dia, manté la seva feina al Centre Mèdic de la Universitat Americana donant resposta al trauma i l’atenció inicial al personal mèdic. Però després que l’obliguessin a teletreballar, va decidir venir totes les tardes i els caps de setmana a cuinar. "Sé que el que estan fent és per una bona causa, i no hi ha dubte sobre qui rebrà aquest menjar", diu Ballouz.

Una cosa semblant li va passar a Amir, el propietari d’un petit restaurant que va obrir fa tot just cinc mesos. El seu íntim local es diu Aleb, que, en el dialecte libanès de l’àrab, significa cor. Tant abans com ara, Amir, que prefereix no utilitzar el seu nom, ha posat tot el seu cor en el que passa en aquestes quatre parets d’un dels barris més exclusius de la capital libanesa. "Vaig tancar el negoci i el vaig transformar en un menjador social, que funciona cada dia, de deu del matí a vuit del vespre", explica una vegada acabat el torn, després d’haver produït un miler d’àpats per distribuir entre els desplaçats. "Amb els voluntaris i amics que venen a ajudar, ens hem convertit en una gran família", explica.

Notícies relacionades

Harris eleva les alertes sobre el perill de Trump i l’acusa de "feixista"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

"Farts de la resiliència"

Sovint al poble libanès se’l redueix al seu historial recent i passat de conflictes. Per a la seva capital, hi ha una dita general que diu que Beirut ha sigut destruïda set vegades en la història. "Estem farts de parlar de resiliència", diu Amir. Però, més enllà de les guerres, explosions i terratrèmols que a aquesta terra de mar i muntanya li ha tocat viure, el poble libanès és, per damunt de tot, solidari amb si mateix. I la irrupció de desenes d’iniciatives solidàries al voltant del país quan Israel va començar a bombardejar-lo sense fre fa dues setmanes i 1,2 milions de persones van haver de fugir de les seves llars no fa més que demostrar-ho. "Ja som immunes a això: sabem què cal fer en casos d’emergència, així que no ens va sorprendre que tanta gent s’oferís voluntària per ajudar a Nation Station", afirma Jenny Tahebo, la gerent d’operacions del lloc.