La gestió de les finances públiques enfronta els socis de Meloni

Els socis de Giorgia Meloni en el Govern tornen a estar a matadegolla. Aquesta vegada la discòrdia són les finances públiques del país transalpí. Per sanejar-les, la Lliga ha proposat augmentar els impostos a les empreses més riques. No obstant, Forza Italia, el partit més neoliberal de l’Executiu, s’hi oposa fermament. "Mentre estiguem en aquest Govern, no hi haurà nous impostos per als italians", va afirmar el vice primer ministre, Antonio Tajani, líder de la formació.

Tajani va respondre així al ministre d’Economia, Giancarlo Giorgetti, que la setmana passada va demanar "sacrificis" a les empreses per finançar els pròxims pressupostos generals, que Itàlia està discutint aquests dies. "Sé a qui sol·licitar aquests sacrificis", va reiterar el ministre, la proposta del qual se centra principalment a gravar els beneficis extraordinaris de les empreses i bancs. Una idea que va fer desplomar-se a la Borsa de Milà el mateix dia en què es va anunciar.

Tensió interna

No és el primer intent de Giorgetti. Ja va proposar la mesura l’any passat, però la forta oposició del sector empresarial va fer que quedés en l’oblit. Ara Giorgetti ha rebut un suport tebi d’algú amb qui no sempre està alineat: Matteo Salvini, el líder del seu partit, la Lliga.

"Si algú ha de pagar una mica més, que siguin els banquers i no els obrers", va dir Salvini. En canvi, Forza Italia ha proposat com a alternativa (considerada poc viable per alguns experts) concloure el procés d’imposició d’impostos a les grans tecnològiques, però ha reiterat el seu rebuig total del pla de Giorgetti. "Els impostos s’han de reduir. ¿Com? Retallant la despesa pública, privatitzant i aplicant impostos als gegants de la web", va afegir Tajani, a l’afegir que, si pugen els impostos, això farà "por als que volen invertir a Itàlia".

Paraules que han tornat a donar visibilitat al clima de cops baixos i acusacions contínues que hi ha entre la Lliga i Forza Italia, els dos socis sèniors de Meloni, des de fa mesos. Una fricció, aquesta, que es deu principalment al descens electoral de la Lliga, mentre que la formació creada pel difunt magnat Silvio Berlusconi ha resistit millor del que alguns analistes havien pronosticat.

Superbonificació i deute públic

Itàlia, a més, s’enfronta a una situació complexa. Segons el Govern, el dèficit està disminuint (del 7,2% el 2023 al 3,8% aquest any) i s’espera que es continuï reduint fins al 3,3% el 2025 i el 2,8% el 2026. No obstant, el problema principal continua sent el gegant deute públic. Tot i que les projeccions apunten a una reducció del deute al 134% del PIB aquest any, aquesta tendència de descens es podria estancar, segons dades del Banc d’Itàlia i del Pla Estructural de Balanç.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquesta incertesa està relacionada amb l’impacte de l’anomenada Superbonificació, una qüestió que en els últims mesos ha fet posar dels nervis Giorgetti (a la primavera es va dir que va arribar a amenaçar amb la seva dimissió). La raó és que aquest pla, que ofereix generoses deduccions fiscals per a projectes d’optimització energètica en habitatges, condominis i cooperatives, va ser implementat el 2020 i ha suposat una enorme càrrega per a l’Estat italià.

Un informe de l’agència de qualificació Fitch ho assenyalava amb claredat: la Superbonificació serà un dels factors que faran que el deute públic italià augmenti fins al 142% del PIB (actualment és del 137%). La causa principal és que l’Estat italià ha acumulat uns 100.000 milions per tornar als beneficiaris del programa entre el 2020 i el 2023, que no han sigut compensats amb ingressos addicionals per impostos.