Kalésnikava, en risc de mort
La principal opositora al règim bielorús és a presó, aïllada i malnodrida, i ha perdut més de 20 quilos perquè les autoritats carceràries refusen donar-li l’alimentació especial que necessita després de ser operada d’una úlcera. La seva família no manté contacte amb ella des de fa un any i mig.
Maria Kalésnikava, durant un judici a Minsk. | REUTERS
Pesa 45 quilos, més de 20 per sota del seu pes habitual, malgrat ser una dona que ronda els 1,70 metres. Les seves condicions carceràries s’han anat degradant progressivament, i ara ja no pot ni tan sols rebre trucades ni tampoc intercanviar cartes amb la seva germana Tatsiana o amb la resta dels seus pròxims. Malgrat el seu dur règim d’aïllament, segons afirmen els reclusos que van sent alliberats de les presons de Bielorússia i han entrat en contacte visual amb ella, sempre dedica un somriure a qui la reconeix a la llunyania, tot i que no pugui dirigir-li la paraula. És Maria Kalésnikava, a presó des de fa quatre anys a Bielorússia i una de les principals figures del moviment opositor que, a l’estiu del 2020, va posar contra les cordes a l’autòcrata Aleksandr Lukaixenko, després d’unes eleccions presidencials considerades com a fraudulentes per l’oposició.
La successió d’esdeveniments i conflictes armats, tant a Ucraïna com a Gaza, ha contribuït a reduir l’atenció dels mitjans de comunicació a la repressió política a Bielorússia, i a la sort que puguin estar corrent els centenars de presos polítics arrestats durant l’onada de protestes contra la victòria de Lukaixenko en els comicis de fa quatre anys. I una de les figures que més van cridar l’atenció per la seva valentia i decisió llavors va ser la música Kalésnikava, pertanyent al trio de tres dones que van impulsar la candidatura de Sviatlana Tsikhanóuskaia, líder de l’oposició a l’exili. Els relats d’aquells anys recorden com Maria, en el moment de ser expulsada cap a Ucraïna, va trencar el passaport per evitar que la deportessin del seu país, un extrem que confirma per videoconferència a EL PERIÓDICO la seva germana, Tatsiana Khomich. "Sí, és veritat; en aquell moment pensàvem que el règim no duraria i que tot acabaria aviat", certifica.
Khomich considera que Maria està sent objecte de tortura física i psicològica per part de les autoritats de la presó de Hòmel, al sud-est del país. A finals del 2022, va haver de ser sotmesa a una intervenció quirúrgica a causa d’una úlcera, i no pot menjar els aliments que rep al recinte penitenciari. "Allà no donen alimentació especial als malalts d’úlcera; només pot menjar les patates, però la carn o el peix és de mala qualitat", constata Tatsiana. Al principi, després de la intervenció, li va poder enviar "compota, puré o paté", però al cap de poc "vam perdre el contacte", continua. Els presos que han sortit de la presó i han tingut contacte visual amb ella constaten que està molt prima i que té molt mal aspecte. Tatsiana considera que el centre penitenciari evita proporcionar-li de manera deliberada l’alimentació que necessita "com a mètode de pressió".
Durant alguns períodes, Kalésnikava ha sigut ingressada com a càstig en cel·les on els presos amb prou feines disposen d’estris de cura personal, paper de bany, sabó i pasta de dents. "Allà fa molt fred, i ella només porta un uniforme molt fi; no podia dormir i per escalfar-se havia d’estar permanentment en moviment; es queixava, però els guàrdies no reaccionaven", explica Tatsiana. Després de passar 10 dies allà, va haver de ser ingressada a l’hospital.
Els paral·lelismes amb Aleksei Navalni, que va estar més de tres anys a presó a la veïna Rússia, són molt nombrosos, tot i que amb una única excepció: l’atenció mediàtica que han rebut un i l’altre. En cada ocasió en què el més conegut líder de l’oposició russa apareixia en públic per afrontar un nou judici, saltava a la vista la seva degradació física i el maltractament a què estava sent sotmès, una situació que era àmpliament reportada per la premsa internacional. Navalni va morir a presó el febrer passat per causes desconegudes quan s’estava negociant el seu intercanvi amb països occidentals, tot i que governs i organitzacions de drets culpen l’Estat rus de la seva mort i d’impulsar una mort lenta. Tatsiana desitja que en el cas de Kalésnikava, les autoritats bielorusses "no tinguin l’objectiu de matar-la".
Notícies relacionadesUn país que es buida
Segons càlculs de Khomich, a les presons bielorusses encara estan complint penes de presó 1.500 ciutadans per les protestes pel resultat electoral del 2020. "El país s’està buidant; molta gent se n’ha anat i d’altres han sigut arrestats, i això es nota en la vida diària", assegura a aquest diari Alena Turava, presidenta de Razam Bielorussos de Catalunya, que agrupa l’oposició del país eslau a Barcelona. A partir de testimonis procedents de l’interior, Turava afirma que en hospitals i organismes governamentals s’han generat moltes vacants que estan sent cobertes per gent vinguda de les repúbliques exsoviètiques d’Àsia. "Molts han marxat, d’altres han sigut acomiadats per haver-se pronunciat a favor de l’oposició", remarca.
