Kalésnikava, en risc de mort

Pesa 45 quilos, més de 20 per sota del seu pes habitual, malgrat ser una dona que ronda els 1,70 metres. Les seves condicions carceràries s’han anat degradant progressivament, i ara ja no pot ni tan sols rebre trucades ni tampoc intercanviar cartes amb la seva germana Tatsiana o amb la resta dels seus pròxims. Malgrat el seu dur règim d’aïllament, segons afirmen els reclusos que van sent alliberats de les presons de Bielorússia i han entrat en contacte visual amb ella, sempre dedica un somriure a qui la reconeix a la llunyania, tot i que no pugui dirigir-li la paraula. És Maria Kalésnikava, a presó des de fa quatre anys a Bielorússia i una de les principals figures del moviment opositor que, a l’estiu del 2020, va posar contra les cordes a l’autòcrata Aleksandr Lukaixenko, després d’unes eleccions presidencials considerades com a fraudulentes per l’oposició.

La successió d’esdeveniments i conflictes armats, tant a Ucraïna com a Gaza, ha contribuït a reduir l’atenció dels mitjans de comunicació a la repressió política a Bielorússia, i a la sort que puguin estar corrent els centenars de presos polítics arrestats durant l’onada de protestes contra la victòria de Lukaixenko en els comicis de fa quatre anys. I una de les figures que més van cridar l’atenció per la seva valentia i decisió llavors va ser la música Kalésnikava, pertanyent al trio de tres dones que van impulsar la candidatura de Sviatlana Tsikhanóuskaia, líder de l’oposició a l’exili. Els relats d’aquells anys recorden com Maria, en el moment de ser expulsada cap a Ucraïna, va trencar el passaport per evitar que la deportessin del seu país, un extrem que confirma per videoconferència a EL PERIÓDICO la seva germana, Tatsiana Khomich. "Sí, és veritat; en aquell moment pensàvem que el règim no duraria i que tot acabaria aviat", certifica.

Khomich considera que Maria està sent objecte de tortura física i psicològica per part de les autoritats de la presó de Hòmel, al sud-est del país. A finals del 2022, va haver de ser sotmesa a una intervenció quirúrgica a causa d’una úlcera, i no pot menjar els aliments que rep al recinte penitenciari. "Allà no donen alimentació especial als malalts d’úlcera; només pot menjar les patates, però la carn o el peix és de mala qualitat", constata Tatsiana. Al principi, després de la intervenció, li va poder enviar "compota, puré o paté", però al cap de poc "vam perdre el contacte", continua. Els presos que han sortit de la presó i han tingut contacte visual amb ella constaten que està molt prima i que té molt mal aspecte. Tatsiana considera que el centre penitenciari evita proporcionar-li de manera deliberada l’alimentació que necessita "com a mètode de pressió".

Durant alguns períodes, Kalésnikava ha sigut ingressada com a càstig en cel·les on els presos amb prou feines disposen d’estris de cura personal, paper de bany, sabó i pasta de dents. "Allà fa molt fred, i ella només porta un uniforme molt fi; no podia dormir i per escalfar-se havia d’estar permanentment en moviment; es queixava, però els guàrdies no reaccionaven", explica Tatsiana. Després de passar 10 dies allà, va haver de ser ingressada a l’hospital.

Els paral·lelismes amb Aleksei Navalni, que va estar més de tres anys a presó a la veïna Rússia, són molt nombrosos, tot i que amb una única excepció: l’atenció mediàtica que han rebut un i l’altre. En cada ocasió en què el més conegut líder de l’oposició russa apareixia en públic per afrontar un nou judici, saltava a la vista la seva degradació física i el maltractament a què estava sent sotmès, una situació que era àmpliament reportada per la premsa internacional. Navalni va morir a presó el febrer passat per causes desconegudes quan s’estava negociant el seu intercanvi amb països occidentals, tot i que governs i organitzacions de drets culpen l’Estat rus de la seva mort i d’impulsar una mort lenta. Tatsiana desitja que en el cas de Kalésnikava, les autoritats bielorusses "no tinguin l’objectiu de matar-la".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Un país que es buida

Segons càlculs de Khomich, a les presons bielorusses encara estan complint penes de presó 1.500 ciutadans per les protestes pel resultat electoral del 2020. "El país s’està buidant; molta gent se n’ha anat i d’altres han sigut arrestats, i això es nota en la vida diària", assegura a aquest diari Alena Turava, presidenta de Razam Bielorussos de Catalunya, que agrupa l’oposició del país eslau a Barcelona. A partir de testimonis procedents de l’interior, Turava afirma que en hospitals i organismes governamentals s’han generat moltes vacants que estan sent cobertes per gent vinguda de les repúbliques exsoviètiques d’Àsia. "Molts han marxat, d’altres han sigut acomiadats per haver-se pronunciat a favor de l’oposició", remarca.