Fugida desesperada a través d’un cràter

Aquesta família libanesa és una entre les 400.000 persones que han escollit Síria per fugir del Líban des del 23 de setembre, segons les autoritats locals. La intensificació dels atacs aeris israelians aquell dia el va convertir en la jornada més letal al país dels cedres en dècades. Aleshores, la família Younes va emprendre la seva segona fugida. La primera va ser el 8 d’octubre del 2023 quan els enfrontaments transfronterers entre l’Exèrcit israelià i la milícia libanesa Hezbol·là van sumir al sud del Líban en una realitat de bombardejos i destrucció que s’allarga més d’un any després. Almenys 2.119 persones han mort en aquests 367 dies i 10.019 han resultat ferides. Ara, aquesta realitat localitzada s’ha traslladat a la totalitat del país dels cedres. Fins i tot, en aquesta mateixa frontera, queden restes de metralla israeliana.

Es troben en les profunditats d’un cràter de quatre metres. Fa cinc dies, l’Exèrcit israelià va bombardejar aquesta carretera en terra de ningú que connecta les fronteres de Síria i el Líban. Al principal punt fronterer de Masnaa, els míssils hebreus van deixar un enorme esvoranc per haver-se convertit, segons afirmen, en "el principal pas fronterer per a les transferències d’armes de Hezbol·là". Després de l’atac, les autoritats militars israelianes van acusar el grup d’ocultar "activitats de contraban entre camions i vehicles civils". Ara, el trànsit per carretera és impossible en aquesta zona, afegint un nou obstacle a la fugida cap endavant de la població libanesa. Sense possibilitat de transitar en vehicle, famílies senceres carreguen els seus estris a l’esquena i creuen la runa a peu.

Agraïts a Síria i l’Iraq

"Totes aquestes persones són civils", lamenta l’Ahmed, un taxista que cada dia es dedica a acostar-les a Damasc. "Sobretot per a la gent gran i els nens, ara és més difícil travessar-lo a peu", denuncia a aquest diari. Més enllà de les dificultats físiques afegides, en cas d’emergència, els preus sempre es multipliquen. A la família Younes formada per sis membres, per exemple, li han cobrat 220 dòlars per un trajecte que solia costar 20. Tot i així, travessar a peu cap a Síria continua sent més barat que qualsevol altra via de sortida del país. Els vols estan esgotats i costen centenars de dòlars. Igual que abandonar el Líban en un dels luxosos iots que van a les costes xipriotes per uns 1.200 dòlars. A més, per a això, és necessari tenir un visat d’entrada a la zona Schengen, del qual no gaudeix la gran majoria de la població.

Per això, a l’acostar-li un micròfon al Hasán, el fill menor de Wafa, no dubta en quines han de ser les seves primeres paraules. "Vull enviar-li un missatge a Síria i a l’Iraq: moltíssimes gràcies, perquè sou els dos únics països que heu obert les vostres portes i les vostres cases després de tot el que ha passat al Líban", diu aquest jove de 18 anys en un anglès fluid. Després de passar-ne alguns dies a Síria, el destí final de la família Younes és l’Iraq. "Ara marxem, però no m’oblidaré del meu país, és el primer per a mi", defensa, amb promeses de retorn. La seva mare s’encarrega de recordar-li que ell mateix ja va fer aquest camí quan era només un nadó amb un parell de mesos de vida. Durant la guerra del 2006 entre Hezbol·là i Israel, gran part de la ciutadania dels llogarrets fronterers va abandonar les seves cases. Els Younes van tornar al cessar les bombes.

"Aquesta guerra va ser més curta, només va durar 34 dies, però ja portem més d’un any fora de les nostres llars", denuncia Wafa, abans de relatar totes les seves fugides al llarg d’aquests 12 mesos. El viatge a Síria és el sisè desplaçament que pateix junt amb la seva família en tot aquest temps. "Però hi tornarem, d’això no tinc cap dubte", defensa. "La nostra casa ja no existeix, ni tampoc la de la meva germana", reconeix el Hasán. "També el 2006 ens quedem sense casa i la vam reconstruir, això mateix farem quan puguem tornar", li respon la seva mare. "Si fa falta dormirem en una tenda, però hi tornarem, és la nostra llar, la nostra terra", afirma orgullosa. Les cicatrius de la seva pell deixen constància de tots els sofrimients viscuts per defensar-la.

Ara, se les emporta a Síria i, després, a l’Iraq perquè el pòster de resistència que té tatuat a la pell continuï expandint-se. Junt amb el seu marit, puja al bus de la Mitja Lluna Roja Àrab Siriana que els portarà fins a Damasc, amb un somriure enorme. Amb ells, se’n van altres desenes de famílies que estan esgotades després d’una llarga travessia cap a la calma. Les autoritats libaneses han registrat que, entre els quals van travessar la frontera, hi ha 300.774 sirians i 102.283 libanesos. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) afirma que, per allà, també han marxat palestins, sudanesos i ciutadans de tercers països. Entre els exiliats, també hi ha categories. En la seva negativa a parlar amb la premsa, un ciutadà sirià demostra el temor que domina aquesta població al retornar a un país del qual van fugir.

Des de l’atac israelià a la frontera, la Mitja Lluna Roja Àrab Siriana s’ha desplaçat a la zona per ajudar els qui necessiten passar. "Ara que hi són ells ens sentim més segurs", defensa l’Ahmed. El personal humanitari ha denunciat que la destrucció de la carretera a prop de l’encreuament de Masnaa dificulta tant el moviment de persones com el d’aliments i subministraments humanitaris. Fins ara, aquesta era la manera més barata i efectiva de fer arribar béns humanitaris. "Un atac israelià contra un objectiu militar legítim encara pot ser il·legal si s’espera que causi un mal civil immediat desproporcionat al guany militar anticipat", va apuntar Human Rights Watch en un comunicat. Per a les famílies amb les maletes a sobre, la urgència per fugir els domina.

Retorn a l’activitat

Notícies relacionades

El Govern britànic apujarà els impostos a les empreses i als més rics

La vaga de transports contra les retallades de Milei paralitza l’Argentina

Els 650 soldats espanyols de la Brigada Aragón desplegats com a contingent de cascos blaus al sector est de la frontera del Líban amb Israel han reprès les tasques encarregades per l’ONU. Els militars de la base Miguel de Cervantes de Marjayoun ja passen menys temps de refugi antibombardeig i porten a terme les patrulles «més essencials» a la franja de territori libanès que fa de zona de separació.

El tercer avió de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai espanyol amb ciutadans evacuats del Líban va arribar ahir a la tarda a la base aèria madrilenya de Torrejón de Ardoz, després d’un vol de sis hores que va sortir des de Beirut i que culmina una segona fase de l’extracció de la zona de guerra d’espanyols i personal d’altres països occidentals, organitzada per Exteriors i executada per Defensa. L’aeronau, un Airbus A400 amb base a Saragossa, va portar en aquesta ocasió 68 persones, entre elles tres nadons.