12-O, el dia que ja no és de Colom

El Dia de la Hispanitat també es "commemora" als Estats Units, però amb un altre nom –i lema–. Avui conegut com el Dia dels Pobles Indígenes, va ser el president Joe Biden qui va canviar no només de nom, sinó que va girar el focus d’aquesta celebració el 2021, ja que va deixar de dir-se Columbus Day (Dia de Colom, que aquest any passa a dilluns, 14 d’octubre), centrat en el navegant genovès finançat per la Corona espanyola, i s’ha convertit en un reconeixement al poble nadiu americà, que va veure com els europeus arribaven a ocupar la seva terra.

"El canvi de nom és important, és un reconeixement dels pobles indígenes en un país que ens tendeix a esborrar de la història a favor d’un relat colonialista", explica a aquest diari Christina M. Castro, fundadora de Three Sisters Collective, una organització de dones indígenes basada a Nou Mèxic, un dels estats amb més població indígena –al voltant del 12%, quatre vegades més que la mitjana dels EUA–. "Però alhora és un acte purament performatiu si no ve acompanyat de polítiques de reparació o almenys el reconeixement que aquí hi va haver, de fet, un genocidi", afegeix aquesta doctora en transformació i justícia social. Per això, les accions d’aquesta organització i de moltes altres se centren a demanar el Govern dels EUA que torni a les tribus indígenes les terres que se’ls va expropiar i en les quals, per exemple, es van instaurar els famosos parcs nacionals.

Goletes a San Francisco

Notícies relacionades

Le Pen nega "cap mena d’il·legalitat" amb els assistents

El Kremlin intenta arrossegar Mèxic a un conflicte amb els EUA

La Santa María, la Niña i la Pinta entrant per la badia del Golden Gate de San Francisco: aquella era la visió de Ronald Reagan per celebrar el cinquè centenari de Cristòfor Colom. A l’altre costat de l’emblemàtic pont vermell, a Berkeley, seu de la Universitat de Califòrnia, la idea no va agradar. Es van organitzar per protestar contra el jubileu: es van fer anomenar Resistència 500.

Formaven part del grup l’historiador local John Curl i el líder indígena Nil Cayuqueo, que van decidir anar a la Primera Trobada Continental de Pobles Indígenes, a Quito (Perú), el 1990. Quan van plantejar el problema, líders indígenes de tot el món els van donar l’antídot: "Vam tornar a casa amb la missió de transformar un dia de l’opressió en un dia d’alliberament", explica a aquest diari Curl, des de la seva completa lucidesa amb 86 anys. L’ajuntament va acceptar la seva proposta i es va convertir en el primer lloc dels EUA que va capgirar el sentit d’aquest dia.