Els atacs d’Israel contra l’ONU revelen la guerra sense regles amb Hezbol·là

Posicions dels cascos blaus en la Línia Blava fronterera entre el Líban i Israel estan sent assetjades per foc directe israelià, de moment amb el saldo de quatre cascos blaus ferits en sengles atacs de dijous i divendres. No es tracta de danys col·laterals, errors o impactes desviats, sinó de trets deliberats a objectius definits, almenys dijous i ahir.

La regla és que no hi ha regles.

La demolició d’una torre d’observació amb una canonada de carro israelià Merkava i els trets d’infanteria a mitjans i instal·lacions de l’ONU són perpetrats en un combat sense massa normes i menys límits. D’una banda, lluita una milícia servidor intermediari de l’Iran que practica ara la guerra de guerrilles. Davant, l’exèrcit amb les ROE (regles d’enfrontament) més laxes de totes les forces armades al món. Els cascos blaus sí que tenen regles. Es desprenen de la resolució 1.701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El contingent d’UNIFIL està integrat en l’actualitat per 10.000 soldats de 40 nacionalitats. Tots ells disposen d’armament lleuger, a més del que porten els seus blindats, i el mandat exprés que la força "resisteixi els intents d’impedir-li per mitjans coercitius complir les funcions que l’incumbeixen", però d’aquesta norma no s’ha desprès mai respondre de manera proactiva –armada, és clar– a cap de les parts en conflicte per desallotjar-les de la franja de territori libanès al sud del riu Litani. La missió de combatre unitats armades presents a la zona d’exclusió correspon a l’Exèrcit regular libanès, que es veu àmpliament superat per Israel i Hezbol·là.

El parapet blau.

En els avanços i retrocessos dels dos bàndols, milicians de Hezbol·là i soldats israelians busquen un relatiu refugi al costat d’instal·lacions dels cascos blaus. Disparen als seus enemics des d’aquestes àrees per posar-los en compromís, desafiant l’adversari a córrer el risc d’arribar a forces de l’ONU amb el seu foc de resposta. Però aquesta cautela ja serveix de poc. Els primers trets israelians –encara sota investigació de l’ONU–, tant ara com en la guerra del 2006, s’han pogut produir perquè el comandant d’un carro israelià pensés que hi havia guerrillers a la zona la posició 6-52 de cascos blaus, que va destruir ferint dos militars irlandesos. Com passava en l’anterior invasió israeliana de territori libanès, les seves regles d’enfrontament no contemplen abstenir-se d’atacar a un grup de Hezbol·là, se situï on se situï. UNIFIL es va queixar a principis de setmana, amb una severa advertència al comandament israelià, que grups de blindats (fins a 30) han envoltat posicions dels cascos blaus, disparant des d’aquests emplaçaments. Envoltar una posició de les Nacions Unides impedeix la seva dotació l’acció de verificació de violacions de la frontera encarregada als cascos blaus i, el que és pitjor, la seva evacuació en cas de problemes o l’assistència a població civil damnificada.

Israel vol 5 km de terra de ningú.

Aquests dies es difonen en canals especialitzats en defensa no poques imatges de satèl·lit que mostren agrupacions cuirassades israelianes als voltants de posicions de l’ONU. La seva gradual aproximació "era una advertència des de fa temps", considera A. G., oficial d’artilleria que ja ha viscut quatre rotacions al Líban.

En el desplegament de forces de les Nacions Unides, els israelians sempre han exigit, en va, que no hi hagués cascos blaus en un tram d’amplada mínima de cinc quilòmetres des de la seva frontera fins al nord. Aquesta exigència afecta 20 llocs d’observació al llarg de la frontera, especialment en el sector oest de la Línia Blava, ja que hi ha àmplies àrees no reconegudes per cap de les parts en conflicte.

Els trets a càmeres d’observació i de vigilància dels cascos blaus formen part de les advertències israelianes, considera l’oficial de Terra. "Un procediment habitual", apunta amb certa calma. L’almirall Rodríguez Garat aporta una altra explicació plausible: "Sovint, enmig d’un intercanvi de trets, a 250 metres de distància no es veu res per disparar amb precisió –explica–. Cal considerar l’estrès del combat i el del soldat, per exemple, que mata tres ostatges als carrers de Gaza, encara que portin el tors despullat per mostrar que no van armats, perquè els confonien amb milicians de Hamàs. L’odi i la por deterioren a poc a poc el combatent".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No importa el cost.

En contactes amb militars occidentals d’UNIFIL, els israelians solen rebutjar els retrets per aquestes accions. Consideren que els assisteix la legalitat, ja que acusen UNIFIL de no estar complint la seva obligació: que no hi hagi personal armat en la seva ZR (zona de responsabilitat). Es contempla, en matèria de dret internacional humanitari, que una força en guerra pugui atacar l’enemic, malgrat el risc de provocar danys col·laterals, si aquests danys guarden certa proporció amb l’objectiu. Això Israel ho porta a l’extrem en les seves ofensives.