Els indígenes americans es mobilitzen per a les eleccions

El vot dels indígenes americans va donar Arizona a Joe Biden, un estat decisiu per fer-lo president dels EUA el 2020. Això va disparar l’interès dels republicans per aprovar dotzenes de lleis que han restringit el dret al vot d’aquestes comunitats en els últims quatre anys. I és que els nadius americans voten poc, però, quan ho fan, tendeixen a preferir un programa progressista. "No em vaig molestar a inscriure’m al cens electoral fins ben entrats els vint anys, perquè, com tants indígenes, sentia molta desconfiança cap al Govern federal per la manera com van tractar els indígenes des del principi", explica a EL PERIÓDICO Jaynie Parrish, directora i fundadora d’Arizona Native Vote, una organització sense ànim de lucre i no partidista que ajuda la població índia a navegar la tortuosa burocràcia electoral. "Però després vaig entendre que les coses només es poden canviar exercint el teu dret a vot", diu Parrish, que ha fet del seu objectiu vital aconseguir que d’altres votin. "La gent té molts problemes aquí, i el que els diem és: ‘Sé que resulta aclaparador, però el vot és el nostre únic motor de canvi’".

Són només 7 milions arreu del país, un 2% de la població total, però es concentren en uns quants estats i superen el 10% en llocs com Alaska, Oklahoma i Nou Mèxic. I en unes eleccions tan ajustades com les que s’esperen, un grapat de vots pot acabar d’inclinar la balança.

Emparats per la mentida trumpista de les eleccions "robades", des del 2021, els estats amb majoria republicana en el seu poder legislatiu han aprovat lleis que afecten greument els drets electorals indígenes, segons van demostrar institucions com el prestigiós Brennan Center, dedicat a drets electorals. "Són lleis locals a les quals la gent no presta atenció, però que, en conjunt, dificulten l’exercici del vot i en creen una autèntica privació de drets democràtics", explica Parrish.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Fa unes setmanes, Arizona va introduir el requisit d’una prova de ciutadania per votar, per exemple, amb un certificat de naixement, un paper molt difícil d’obtenir en només tres setmanes per als nadius que no van néixer en hospitals. Un altre exemple és l’obligatorietat d’inscriure’s al cens electoral amb una adreça postal, inexistents en les reserves, on comparteixen una bústia comunitària. A més, arreu del país s’han reduït els punts de votació, de manera que creixen les distàncies a recórrer i les cues per votar. I a Geòrgia, als que van a votar malgrat les distàncies i les esperes, s’ha prohibit donar-los ni tan sols aigua (res de menjar ni beure gratis, una mena de suborn).

"Estem constantment buscant aquesta mena de polítiques que utilitzen els problemes estructurals de les comunitats natives per dificultar el seu vot, i intentem lluitar en els tribunals", explica a EL PERIÓDICO Allison Neswood, l’advocada responsable de drets electorals de l’Organització per als Drets dels Nadius Americans (NARF, per les seves sigles en anglès). A més, per a aquestes eleccions han reclutat 175 voluntaris per informar i assegurar el compliment dels drets electorals per "mitigar l’impacte de les restriccions" que no han aconseguit revertir a temps, assenyala Neswood. I és que, si bé es va reconèixer els indis americans com a ciutadans nord-americans fa exactament cent anys, el 1924, allò no va significar que aquests drets fossin respectats per a una comunitat històricament discriminada, empobrida i marginada.