Perillosa guerra comercial

La Unió Europea (UE) ha iniciat una guerra comercial amb la Xina que ja ha escalat i que pot deteriorar la fràgil economia europea sense resoldre el retard tecnològic en automòbils elèctrics i bateries. La UE ha imposat aranzels addicionals de fins al 35% als cotxes elèctrics procedents de la Xina, que, sumats a l’aranzel normal del 10% dels automòbils, eleven la taxa duanera segons les marques fins al 45%. Pequín ha respost penalitzant fins al 39% el brandi procedent de la UE i prepara mesures contra el porcí, els lactis i els cotxes de luxe europeus.

Tot això tindrà un cost per a la UE en un moment en què el creixement es limita al 0,8%, segons l’Eurostat, i que Alemanya encalla en la recessió. L’activitat econòmica de la UE, inclosa la indústria automobilística, depèn en gran mesura de la importació de la Xina de matèries, peces i components. La Xina va ser el 2023 la principal font d’importacions de la UE a nivell mundial, ja que va concentrar el 20,5% del total per un valor de 516.000 milions d’euros, molt per davant dels Estats Units (13,8% del total), segons la Comissió Europea. El 98% de les importacions xineses van ser productes industrials, i la Xina és el tercer destí de les exportacions de la Unió Europea (amb un 8,7% del total).

La UE acumula inversions directes en la Xina per valor 181.000 milions, segons la Comissió Europea. Només en la primera meitat del 2024, les empreses de la UE han invertit 5.930 milions a la Xina, mentre que la inversió directa xinesa en la UE ha ascendit a 4.400 milions, indica el centre d’anàlisi Rhodium Group. Tot aquest estret entramat econòmic, comercial i inversor quedarà afectat.

Oposició dels fabricants

Paradoxalment, la penalització aranzelària als cotxes elèctrics xinesos –en teoria per protegir la indústria europea– ha sigut titllada d’"error" i rebutjada públicament pels principals fabricants de cotxes de la UE: els grups Volkswagen (que inclou Seat, Audi, Porsche, Skoda, Bentley i Lamborghini), Stellantis (Fiat, Peugeot, Citroën, DS, Opel, Alfa Romeo, Lancia, Maserati, Chrysler), BMW (Mini, Alpina) i Mercedes Benz. Tots ells coincideixen que no és la solució i que la mesura serà perjudicial.

L’economista Uri Dadush, del think tank brussel·lès Bruegel, també qualifica d’"error" la decisió de la UE, ja que resultarà ineficaç, perjudicarà el ciutadà europeu amb cotxes més cars, farà mal a la indústria europea i a les seves inversions, retardarà la reducció d’emissions de CO2 a la UE i accentuarà la fragmentació del mercat mundial al reforçar la creació de blocs i a l’agreujar les tensions geopolítiques internacionals.

Per la seva banda, Luca de Meo, màxim directiu del grup francès Renault, va denunciar al març en una carta pública la competència injusta de la Xina, i centra les seves demandes a la UE en una política d’ajuda massiva a la seva indústria automobilista (com fan els EUA i la Xina) i en normes que afavoreixin el desenvolupament industrial europeu, en lloc d’entorpir-lo.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Del total d’automòbils elèctrics venuts a la UE el 2023, el 21,7% van ser fabricats a la Xina, però només un terç eren marques pròpiament xineses, indica l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA). La gran majoria havien sigut fabricades a la Xina per empreses europees (Volkswagen, Seat, BMW) i per la nord-americana Tesla. Els cotxes produïts a la Xina pels grans grups automobilístics europeus patiran una penalització del 20,7%, mentre que la Comissió Europea ha decidit protegir Tesla amb una penalització mínima del 7,8%, segons les xifres finals anunciades. Tesla és propietat del multimilionari Elon Musk, gran promotor de la ultradreta europea i una peça clau en la campanya electoral de Donald Trump.

Els aranzels adoptats es basen en un estudi de la Comissió Europea sobre els subsidis públics xinesos a les seves indústries, que des del centre Bruegel els economistes Uri Dadush i Conor McCaf-frey consideren esbiaixat, basat en dades errònies i que sobredimensiona el valor de les ajudes. Destaquen que la Comissió Europea calcula l’ajuda per cessió de terrenys industrials partint del preu del terra de Taiwan, que és molt més car que a la Xina. També critiquen que atribueix a les indústries xineses un risc creditici més gran del que li donen les agències internacionals de ràting, un factor que sobrevalora els crèdits i garanties públics, i el fet que s’estimi les diferències de costos i preus existents a la Xina respecte a la UE com una altra forma de subsidi.