Costa Rica, el paradís per als narcos

Els grans càrtels de la droga llatinoamericans busquen rutes alternatives menys vigilades des d’on poder enviar camuflada en contenidors la mercaderia cap a Europa, principalment als ports de Rotterdam i Anvers, que són les principals portes d’accés de la cocaïna que es consumeix al Vell Continent.

Una de les regions que es troben afectades per la presència del narcotràfic transnacional és Amèrica Central, en països com Hondures, Guatemala, Nicaragua o Panamà. Recentment a la llista s’ha incorporat Costa Rica, el paradís tropical punt d’arribada de gran quantitat de turistes i considerat fins fa poc un recés de pau. Fins a l’any passat es mantenia en el lloc número 12 del rànquing dels països més feliços del món.

De poc més de 51.000 quilòmetres quadrats, banyat pel Pacífic, a l’oest, i el mar Carib, a l’est, el petit país centreamericà preveu arribar aquest any a un rècord històric en nombre de visitants estrangers, prop de tres milions. La població de Costa Rica és de 5,2 milions. El turisme representa el 8% del PIB i dona ocupació al 10% de la població activa.

Però hi ha una altra xifra, aquest cop alarmant, que fa tremolar els fonaments de la indústria turística i que ha fet que la inseguretat s’hagi convertit en la principal preocupació de la població. El país va batre l’any passat un altre rècord històric. El nombre de morts per violència.

Un total de 907 morts, un 38,6% més que l’any anterior, la gran majoria assassinats relacionats amb el crim organitzat. "No estàvem preparats per enfrontar un narcotràfic tan violent que mata a tanta gent", va dir recentment el ministre costa-riqueny de Seguretat Pública, Mario Zamora. "Hi ha una gran diferència entre els recursos disponibles per a la policia i els enormes recursos dels narcotraficants", va afegir aquest polític.

Sense exèrcit

La nació centreamericana és de les poques del món que no té exèrcit i el nombre d’efectius policials és de tot just 15.000, una xifra molt petita per fer front als poderosos grups del crim organitzat. "En els últims cinc i deu anys, els càrtels de la droga han reconfigurat la seva estratègia. Han buscat països molt vulnerables, sense experiència i sense capacitat per respondre a aquest tipus de delicte a gran escala. Costa Rica és un d’aquests països", diu Elisabeth Dickinson, analista sènior per a Amèrica Llatina del think tank Internacional Crisis Group.

Al llarg d’aquests últims anys s’han format bandes locals que es disputen el favor dels càrtels mexicans i colombians. S’ha generat una mena de guerra de colles que lluiten per aconseguir la mercaderia i encarregar-se de la seva exportació. Els carregaments arriben a Costa Rica principalment per mar, un dels transports utilitzats són els narcosubmarins, o a través d’avionetes.

Una vegada a terra ferma, els narcos, principalment gent jove, s’encarreguen d’emmagatzemar la cocaïna – "el tauró blanc" com l’anomenen a les zones costaneres– en àrees selvàtiques de difícil accés, algunes d’elles parcs nacionals turístics. Una quarta part del territori del país està cobert per selva.

Per moure la mercaderia, els traficants obren rutes i pistes d’aterratge clandestines als frondosos boscos, provocant desforestació i un gran mal a la biodiversitat. El destí final dels carregaments són els principals ports del país, com els de la província de Limón, els més importants, situats a la costa caribenya. Aquesta regió és una de les més deprimides. Genera molt poca ocupació i es troba entre les que ha crescut més la violència.

Diners fàcils per als joves

El narcotràfic ofereix a molts joves diners fàcils i una sortida a la pobresa, que colpeja a prop del 40% de la població menor d’edat del país. La pandèmia va afectar el mercat laboral. Els assassinats són la principal causa de mort dels costa-riquenys entre 15 i 29 anys. I aquí una dada aproximativa del gran negoci: un quilogram de pols blanca abans de ser embarcat cap a Europa costa al voltant de 4.000 dòlars (3.650 euros). El valor pot pujar fins als 35.000 dòlars (31.887 euros) una vegada arriba a destí.

Fins ara la vigilància als ports era més aviat escassa, però des d’un temps a aquest informe, el Govern, amb ajuda dels Estats Units i algun país europeu, els ha dotat de la tecnologia necessària per detectar la presència de cocaïna camuflada a l’interior dels contenidors. L’any passat es van decomissar més de 21 tones de cocaïna, tot i que se suposa que circula molta més pel país.

Notícies relacionades

Marcela Turati: "A Mèxic baixen els homicidis, però pugen les desaparicions"

Alex Salmond, ex primer ministre d’Escòcia, mor als 69 anys

El Govern del president Rodrigo Chaves ha reforçat la presència policial en tots els centres portuaris i ha autoritzat a vaixells guardacostes nord-americans patrullar en aigües territorials del país. L’oposició ha demanat a Chaves que decreti l’estat d’emergència, per poder combatre amb més eficàcia als grups criminals. Una mesura que afectaria el turisme.

De moment, el mandatari ha augmentat el salari als policies i ha reforçat el cos amb 1.500 agents. A més, ha posat en marxa reformes legals per endurir les penes als narcos i per poder extradir els capitostos als Estats Units, destí també de la cocaïna que surt del país centreamericà.