Marcela Turati: "A Mèxic baixen els homicidis, però pugen les desaparicions"

S’ha dedicat més d’una dècada a investigar el cas de San Fernando, el tema que tracta el llibre que presenta a Casa Amèrica. ¿Què va passar en aquesta petita localitat de Tamaulipas pròxima a la frontera amb els EUA?

L’agost del 2010, va tenir lloc la massacre de 72 migrants. El que va explicar el Govern aleshores és que els Zetas van baixar a un grup de migrants d’un camió i els van preguntar si volien treballar per a ells, van respondre que no i els narcos els van matar tots. Només va sobreviure un equatorià, que va ser qui va explicar la història. Però l’abril del 2011, es van trobar unes fosses al mateix municipi i allà va saltar un escàndol que és molt poc conegut. Es van sumar gairebé 200 cadàvers i es va saber que durant diversos dies, en aquesta carretera que és a una hora dels EUA, els Zetas van interceptar tots els migrants que venien de Michoacán, els van interrogar i als qui no van reclutar forçadament, els van matar. El Govern va dir que només van ser tres dies, però després es va saber que hi podria haver fins a 600 cossos, que la policia municipal ajudava als Zetas, que els militars no van fer res i que en realitat les matances van durar setmanes. Al fer-se públic es va muntar tal escàndol que la Procuraduría General de la República va enviar un tràiler refrigerat, va portar els cossos a Ciutat de Mèxic i els va enterrar sense identificar.

¿Quin és l’objectiu del seu llibre?

El que jo miro de fer és explicar les zones de silenci i les zones controlades pel narcotràfic a Mèxic on el crim està autoritzat. Intento explicar com el mateix Govern fa desaparèixer les persones desaparegudes i les torna a enterrar i com inventen veritats. És un sistema criminal. I tracto de mostrar la crisi forense que tenim. A Mèxic tenim 77.000 cossos sense identificar i més de 115.000 persones desaparegudes. En aquest sexenni que acaba de tancar es va registrar una persona desapareguda per hora.

¿I en quin estat es troba actualment la investigació d’aquest cas?

Vaig acabar el llibre l’any passat; en aquell moment no hi havia condemnats. És l’agost d’aquest any quan el Govern va dir que va sentenciar 11 membres dels Zetas a 50 anys de presó per aquestes massacres. Entre ells hi ha un innocent que recullo al llibre. Era un passatger d’autobús, un indígena que van presentar com a un Zeta. El van torturar. Però va per llarg establir bé el que va passar. No hi ha cap funcionari públic entre els condemnats tot i que tot això va ser amb l’ajuda de policies, d’autoritats municipals, del Govern federal, no hi ha ningú condemnat per desaparèixer els cossos. Encara hi ha molta gent esperant que els entreguin els seus familiars.

Aquests episodis de violència extrema protagonitzats pel narcotràfic s’han convertit en una cosa comuna a Mèxic i ni el Govern ni la policia ni els jutges semblen capaços de posar-los fi.

Sí, de fet al meu llibre explico com durant la investigació totes les autoritats miren cap a un altre costat, tothom diu que no els toca a ells. I així, en aquest buit legal, passen anys sense que es faci res contra el crim organitzat. L’Exèrcit juga un paper molt rar des de fa molt temps, com si fos un testimoni, perquè ni s’enfronta, ni prevé ni res, però hi és present. La Procuraduría General de la República, tot i que la gent trucava, no va fer res i sembla que es va activar quan els Zetas van atacar uns ciutadans americans i l’FBI va trucar preguntant què estava passant. Pesen més les ganes que no es vegi la violència a Mèxic i que no es pogui espantar el turisme, ni l’economia, ni els inversors, per tant, és millor ocultar. És un Estat mafiós que fa molts anys que està enquistat.

¿Com s’hauria d’abordar, segons la seva opinió, aquesta xacra?

El primer és reformar la justícia, les fiscalies, la procuració de justícia, les investigacions. Hi va haver una iniciativa ciutadana molt fort abans que entrés Andrés Manuel López Obrador per crear una fiscalia potent, una unitat especial que no estigués corrompuda, per poder investigar aquests casos. També s’ha parlat d’una intervenció de l’ONU, com la que hi va haver a Guatemala i va desmantellar dins del Govern moltes d’aquestes cèl·lules criminals. Però no s’ha fet res. I a Mèxic tenim un problema perquè hi ha hagut governadors que han sigut jutjats per narcotràfic.

¿Llavors el Govern no fa res per por o perquè el narcotràfic també està infiltrat en el seu si?

És una font de finançament. Seria treure-li recursos als partits. És increïble com els partits polítics han entrat en el joc.

Notícies relacionades

Alex Salmond, ex primer ministre d’Escòcia, mor als 69 anys

Costa Rica, el paradís per als narcos

A causa del seu treball en el cas de San Fernando, vostè va ser espiada amb Pegasus per part de la justícia. ¿Quines conseqüències va tenir-hi?

Em van investigar per segrest i delinqüència organitzada. Una cosa surrealista. Però resulta que a Mèxic si t’estan investigant per aquests delictes no necessiten una ordre d’un jutge per espiar-te. Es van inventar això perquè volien saber qui em va passar informació, perquè a Mèxic parlar de desaparicions és tocar un tema sensible. Han baixat els homicidis, però han pujat les desaparicions. Ja no hi ha cossos al carrer, ara hi ha fosses. Com diu un amic, a Mèxic és més perillós investigar un crim que cometre’l. I sí, l’espionatge va ser molt dur, principalment quan tens fonts al Govern; ja no volen saber res de mí.