La debilitat del Govern de Scholz col·loca Alemanya en precampanya

La coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals del canceller alemany Olaf Scholz trontolla des de fa mesos. Als desacords entre els socis se suma la pressió del bloc opositor conservador de Friedrich Merz i l’ímpetu de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Aquest 2024 es tancarà en recessió, per segon any consecutiu, i el Govern de Scholz no presenta receptes creïbles per revertir-lo. Aparentment, l’únic que sosté la coalició és la debilitat dels tres socis: cap d’ells pot desitjar un final prematur de la legislatura, ja que els sondejos apunten desastre per als tres. A la dreta moderada de Merz ningú li disputa el primer lloc, amb un 30% en intenció de vot; la lluita per la segona posició és entre l’AfD i el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Scholz; als Verds se’ls reserva el quart lloc i al Partit Liberal (FDP), la degradació a grup extraparlamentari.

Les pròximes generals estan convocades per al 25 de setembre del 2025. Però hi ha molts indicis que apunten a un avanç electoral. Per al grup Springer, editor del sensacionalista Bild, del conservador Welt i del portal Politico, el compte enrere ja s’ha activat. L’única pregunta és quan es materialitzarà la ruptura de la coalició.

El moment àlgid pot ser a finals de novembre, quan s’hauran d’aprovar, ja en temps de descompte, els pressupostos. El ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, està entossudit a imposar la contenció a la despesa pública. El titular d’Economia i vicecanceller, el verd Robert Habeck, representa la via oposada. El xoc de trens sembla programat. Politico s’atreveix a plantejar dates per a les eleccions anticipades: el 2 o el 9 de març. Per a això, Scholz se sotmetria a una moció de confiança per tal de perdre-la. Hi ha un únic precedent i el va marcar, el 2005, el també socialdemòcrata Gerhard Schröder, que va provocar per aquesta via el final de la legislatura. Aquest model, no obstant, és un mal tràngol per a la socialdemocràcia. Schröder va caure derrotat per la llavors candidata del bloc conservador, Angela Merkel, que es va mantenir en el poder durant 16 anys.

No és l’únic camí, recorda la premsa tant progressista com conservadora. Hi ha la possibilitat de resistir així o, en cas d’abandonament liberal, que Scholz es sostingui al capdavant d’un govern en minoria amb els Verds.

La incògnita del candidat

La insistència mediàtica a donar per liquidada l’Ampel –semàfor en alemany, pels colors identificatius dels partits– fa que es visqui en una precampanya electoral. Serà d’uns mesos o de gairebé un any. Persisteix, a més, la incògnita de si l’impopular Scholz lluitarà per la reelecció o si farà com el nord-americà Joe Biden i deixarà que un altre ho intenti.

L’SPD va accelerar la setmana passada la seva pròpia precampanya. El tret de sortida va ser la retirada del seu secretari general, Kevin Kühnert, de 35 anys, que va al·legar motius de salut. El succeirà Matthias Miersch, representant de l’ala esquerra, que es defineix com algú que "no diu a tot que sí", ni tan sols a Scholz.

Kühnert, exlíder de les joventuts de l’SPD, va ser en el passat un enfant terrible, però com a secretari general ha hagut de donar la cara després de cada derrota electoral. A Miersch li correspondrà assumir les regnes de la campanya. Scholz insisteix que serà de nou el candidat del partit. Però a Berlín hi ha rumors persistents a favor del ministre de Defensa, Boris Pistorius, molt més carismàtic que el fred canceller i el polític més ben valorat del moment pels seus conciutadans.

El dubte debilita encara més l’SPD, mentre que en el bloc conservador hi ha una cohesió inèdita en dècades entorn de Merz, el dretà que va enterrar el centrisme de l’era Merkel i el candidat conjunt de la CDU i de la seva agermanada CSU bavaresa.

Per part dels Verds, tot apunta a Habeck, ja que la ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, la seva candidata el 2021, ha renunciat a intentar-ho de nou.

Notícies relacionades

Lituània apunta a una victòria socialdemòcrata i un avanç dels prorussos

Wisconsin, les portes del ‘mur blau’, decidirà els comicis als EUA

La candidatura ultra recaurà amb tota probabilitat en la líder de l’AfD, Alice Weidel. I el nou populisme esquerrà no reconeix cap altre lideratge que el de Sahra Wagenknecht. Totes dues representen els dos extrems de l’arc polític, totes dues comparteixen una línia dura en matèria migratòria i a totes dues se’ls atribueix proximitat amb Vladímir Putin, ja que rebutgen el subministrament d’armes a Ucraïna.

La setmana passada Weidel i Wagenknecht van protagonitzar un duel televisat amb fortes dosis de morbo mediàtic, ja que es va tractar d’un enfrontament entre dues dones de reconeguts dots retòrics i que s’encoratgen en la confrontació. Wagenknecht va deixar clar que no recolzarà l’AfD. Weidel, després dels seus èxits electorals a l’est del país, va insistir: el tallafoc contra l’AfD és antidemocràtic.