Wisconsin, les portes del ‘mur blau’, decidirà els comicis als EUA

La geografia no és el fort dels nord-americans, però sí que ho són les metàfores, utilitzades històricament per redefinir la seva geografia. La franja d’estats del sud que més emigració interna han rebut en les últimes dècades es coneix com el Cinturó del Sol; els estats on més forta és la influència evangèlica s’agrupen en el Cinturó de la Bíblia; i aquells que un dia van concentrar el gruix de la indústria pesant formen el Cinturó de l’Òxid.

El mateix podria aplicar-se a la política, on novament torna a estar en boca de tots el mur blau, els 18 estats que entre 1992 i 2012 van apostar de manera invariable pel candidat blau (demòcrata) a la Casa Blanca. Donald Trump va arribar al poder després de fer caure aquest mur el 2016. I la seva contrincant en aquests comicis, Kamala Harris, sap que en tindria prou amb preservar-lo per guanyar les eleccions de novembre.

La major part d’aquest bloc d’estats no està en disputa. Amb tres notables excepcions: Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, que han votat amb una única excepció el mateix candidat en cada cicle electoral des de 1980. Més blancs, envellits i proletaris que la mitjana, van trencar el seu idil·li amb els demòcrates després de dècades de desindustrialització sense fre. Trump va saber aprofitar-ho el 2016, però no va trigar a perdre’ls quatre anys després.

També Wisconsin, terra de vaques i formatge, pàtria de Frank Lloyd Wright, per a alguns el millor arquitecte que hi ha hagut en la història dels EUA, d’Oprah Winfrey i del folk d’alt voltatge emocional de Bon Iver.

Vots electorals en joc

"Diuen que Wisconsin és el més difícil de guanyar dels estats frontissa", va afirmar recentment el republicà. "Si guanyem Wisconsin, guanyem la presidència". De moment, Harris li treu unes dècimes d’avantatge.

Amb 10 vots electorals en joc, Wisconsin va votar ininterrompudament demòcrata des de 1988 fins al 2012, les últimes eleccions guanyades per Barack Obama. Un patró tan sòlid que els demòcrates van arribar a donar allà la seva victòria per descomptada, com va demostrar quatre anys després Hillary Clinton al no trepitjar ni una sola vegada l’estat durant la seva campanya presidencial. Un error que la presidenciable va acabar pagant molt car. Trump va guanyar aquelles eleccions a Wisconsin per menys de 23.000 vots després d’haver-se presentat com el salvador dels treballadors abandonats pels demòcrates, una gesta que va repetir a Michigan i Pennsilvània per demolir el mur blau i conquerir la Casa Blanca.

Però les seves promeses per mirar de reindustrialitzar la regió mai es van materialitzar. En paral·lel, va abaixar els impostos a les rendes més altes, i va mirar de treure una mica més de poder als raquítics sindicats.

En 2020 Joe Biden va recuperar Wisconsin per poc més de 20.000 vots, igual com va passar amb Michigan i Pensilvània. Dos anys després, el també demòcrata Tony Evers va ser reelegit com a governador de l’estat, i va consolidar el canvi de tendència.

Wisconsin posarà a prova fins a quin punt els demòcrates són capaços de reconciliar-se amb els treballadors blancs, que han basculat cap al trumpisme de manera massiva en l’última dècada. Tres cinquenes parts dels votants de l’estat són blancs sense formació universitària, segons un estudi de Brookings Metro, un dels percentatges més alts del país.

A favor seu, la vicepresidenta de Biden té el llegat de la seva Administració en aquests últims quatre anys, que ha vist un renéixer de les manufactures i un suport inequívoc de la Casa Blanca als sindicats. Tant que molts consideren Biden el president més afí als treballadors des de Franklin Roosevelt.

Però Harris no és Biden, i les enquestes li donen un suport bastant inferior al que tenia el president com a candidat entre aquest segment de la població. El seu nucli dur a Wisconsin són els joves de ciutats universitàries com Madison i els professionals amb formació superior dels suburbis. Com que no queden a penes votants indecisos a Wisconsin, tan sols un 4% de l’electorat, no només els haurà de mobilitzar en massa, segons els experts, sinó perdre entre els treballadors blancs per la menor diferència possible. El seu altre gran desafiament és poder aconseguir que els afroamericans surtin a votar. La seva participació s’ha desplomat en els dos últims cicles electorals. El 2020, només va votar el 43%.

El múscul de les campanyes

D’acord amb les enquestes, no queden a penes votants indecisos a Wisconsin, tan sols un 4% de l’electorat, però donat l’estretíssim marge de diferència que impera entre els dos candidats podrien ser decisius.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Trump està apostant fort per l’estat, com demostra la celebració de la Convenció Nacional Republicana a Milwaukee, la ciutat més populosa de l’estat. En només vuit dies d’aquest mes, el novaiorquès ha fet quatre mítings a Wisconsin. També als comtats del sud de l’estat, bastions demòcrates rarament trepitjats pels candidats republicans. La seva campanya té 40 oficines a l’estat.

La demòcrata, per la seva banda, té més oficines per registrar votants. Bona part dels seus esforços semblen centrats a energitzar els votants afroamericans, que senten que guanyi qui guanyi sempre acaben perdent.