La frontera de tots els mals

Al costat de la botiga hi ha un camp de tir amb 26 línies per practicar, a canvi d’uns 25 dòlars l’hora, que fa les delícies dels 100.000 executius de la indústria del petroli que treballen a pocs minuts amb cotxe d’allà.

El més sorprenent, no obstant, és una parada amb dos voluntaris que reparteixen fullets als clients del club perquè es registrin i votin a les eleccions del 5 de novembre. Hi són allà cada dissabte i cada diumenge, des del principi de l’estiu fins a la nit electoral, per intentar que la participació es dispari en els comicis. Sobretot, per part dels votants més conservadors –preocupats per la seguretat i a favor de l’ús de les armes– i pels hispans, clients habituals del club de tir i col·lectiu que serà clau en aquestes eleccions a Texas.

Robert Cardenas, responsable d’aquesta campanya de mobilització que realitza el partit republicà del comtat de Harris, explica que el resultat de la seva acció és incert. "Hi ha dies que aconseguim diversos registres i d’altres cap, però hi serem fins al final". El fet que es produeixi en un club de tir és un exemple de la preocupació per la seguretat que tenen en aquests moments els ciutadans de Texas, especialment accentuada en el cas dels republicans, segons les enquestes. Inquiets, atribueixen l’alta criminalitat a l’arribada d’immigrants il·legals per la frontera amb Mèxic. Culpen d’això l’Administració de Joe Biden i Kamala Harris. Els acusen d’afavorir l’entrada d’indocumentats per aconseguir que es registrin, sense cap control, i votin blau en els comicis. Així podran guanyar les eleccions, malgrat que després es dediquin a delinquir pels carrers.

Costa entendre que aquest discurs cali tant a Texas, també entre els hispans, i que aquest sigui un dels principals motius pels quals volen que Donald Trump arribi a la Casa Blanca al més aviat possible. La seva dura política contrària a la immigració irregular és molt més popular a l’estat que té una de les fronteres terrestres més grans amb Mèxic.

Que els republicans es mobilitzin a grans ciutats com Houston i amb la seguretat i el control de fronteres per bandera és perquè volen guanyar terreny als seus competidors, els partidaris de Kamala Harris. "Les urbs tendeixen a ser blaves perquè són més diverses, mentre que la majoria de les parts més rurals de l’Estat voten republicà", explica Mathew Eshbaugh-Soha, professor de Ciències Polítiques de la Universitat del Nord de Texas.

Grans ciutats

D’aquesta manera, ciutats com Houston, Dallas i Austin (on solen viure de manera majoritària blancs, llatins i afroamericans progressistes) s’inclinen més pels demòcrates, que tenen menys votants als suburbis pròxims a aquestes ciutats. Allà guanyen els republicans, tot i que no per grans marges, que també s’imposen en àrees on els mateixos blancs o llatins són més conservadors.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Aquesta situació provocarà, segons els sondejos i els experts consultats per EL PERIÓDICO, que el partit republicà torni a ser el vencedor en les eleccions del 5 de novembre a Texas. No esperen grans canvis que puguin alterar les dinàmiques de l’estat dels últims cinquanta anys, per molt que alguns observadors vulguin apuntar que l’estat més vermell del país pot començar a tendir cap al blau demòcrata.

"El marge dels republicans sobre els demòcrates en les eleccions presidencials més recents en la història de Texas ha caigut a xifres de nou punts percentuals el 2016 i entorn de cinc punts el 2020. Crec que aquesta mateixa xifra pot produir-se aquest any. Aquesta seria la meva aposta", explica Cal Jillson, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Metodista del Sud, situada a Dallas.