Ucraïna es prepara per a períodes de pau i de guerra durant una dècada

Ucraïna ja va guanyar d’alguna manera la guerra en els tres primers dies de la invasió russa, fa gairebé 1.000 dies. A l’evitar que les poderoses tropes de Vladímir Putin agafessin el control de la capital i escapcessin el Govern, va evitar convertir-se en un país titella. Una victòria que va sorprendre el món. Explica el conductor Alexei, mentre recorre la carretera que connecta Kíiv amb el nord, per on es va produir l’intent de presa de la capital, un episodi poc conegut d’aquell fatídic 24 de febrer del 2022: agents russos s’havien anat infiltrant al país durant els mesos anteriors i van llogar pisos estratègicament situats per tota la ciutat. El dia de la invasió, van sortir de les ombres i van començar a fer intents de sabotatge per tota la ciutat, en una estratègia apresa durant la invasió del Donbàs del 2014. Pretenien cremar edificis oficials, deshabilitar infraestructures elèctriques o sembrar el caos als transports. Les forces de seguretat de Kíiv, ajudades pels civils, van iniciar una autèntica caça de l’home. Al sabotejador que trobaven, l’executaven, assegura l’Alexei.

Deflagració constant

Des d’aquells dies han passat ja gairebé tres anys. El 2022, els ucraïnesos van aconseguir recuperar molt territori. Però des de l’any passat sembla que tot està immòbil, gairebé congelat. Els soldats continuen morint per milers al front però ¿per a què? ¿i fins quan?

Cada vegada més ucraïnesos, civils, militars o oficials del Govern, es preparen per a una guerra llarga. Viure en estat de deflagració constant: potser un alto el foc, seguit d’un nou conflicte i una altra pausa fins al següent. Un conflicte intermitent, com el del Pròxim Orient, més que un conflicte congelat, com el de les dues Corees.

"Durant els següents 10 anys viurem períodes de conflicte congelat, de pau i alto el foc, i períodes de guerra activa", preveu el coronel Hennadii Kovalenko, director de Cooperació Internacional del Ministeri de Defensa, durant una conversa amb un reduït grup de periodistes internacionals, entre ells el d’aquest diari. "La nostra responsabilitat des de l’Exèrcit és fer que aquests períodes de pau i alto el foc siguin tan llargs com sigui possible, i aquests de guerra, tan curts com es pugui, fins que s’aconsegueixi la victòria i es restableixi la integritat territorial d’Ucraïna".

Als vagons del metro de Kíiv hi ha pantalles de televisió que alternen anuncis de roba de moda amb d’altres que insten els joves a allistar-se. Una dona de mitjana edat els ignora i es distreu fent scroll en el seu compte d’Instagram durant el trajecte. Passa ràpid els vídeos constants de soldats parlant a càmera des de les trinxeres. Només s’atura en vídeos d’animals i de maquillatge.

El cansament bèl·lic s’apodera a poc a poc de la població. Molts joves no volen anar al front. Al voltant de 650.000 homes en edat de lluitar han abandonat el país, segons l’Eurostat. Ucraïna intenta forçar-ne l’allistament amenaçant de tallar l’accés als serveis socials als que eludeixin la seva responsabilitat. Però hi ha una dissonància insostenible entre l’objectiu bèl·lic, expulsar un dels exèrcits més grans del món del 20% del territori ucraïnès, i la disponibilitat de reclutes per alimentar la màquina de guerra.

El conflicte serà llarg, i gairebé tots ho saben. "Tinc cinc membres de la família al front. El meu marit continua fent entrenaments de tir. Ens estem preparant", diu Irina Nemirovitx, ex alta funcionària del Govern i cofundadora de l’oenagé mèdica UHC. Pavlo Kovtoniuk, el seu company a l’associació, i exviceministre de Sanitat del Govern del president Volodímir Zelenski, insisteix en la idea d’un conflicte per a una generació: "Crec que hi haurà períodes de pausa, i després xocs militars. Una cosa semblant al que es viu a Israel i el Pròxim Orient. Ara necessitem una pausa. Però la guerra no pararà".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

"Cal forçar Rússia a asseure’s a negociar. Tenim instruments i mesures especials per forçar Moscou a prendre la decisió correcta. I no puc dir més", comenta enigmàtic Oleksandr Litvinenko, secretari i màxim responsable del Consell de Seguretat Nacional i Defensa d’Ucraïna. Litvinenko atén aquest diari juntament amb mitja dotzena de mitjans internacionals a la seu del Consell de Kíiv, fortament militaritzada i protegida per sacs terrers.

Amb veu pausada, arrufant unes característiques celles gairebé triangulars, el que va ser també cap del Servei Secret Exterior del país adverteix que es preparen per a "l’hivern més dur", ja que Rússia "ha destruït 8 GW de producció energètica", aproximadament la meitat del total. Demana que els aliats hi posin l’espatlla, ara més que mai. "La primera necessitat són les defenses antiaèries, perquè sense aquestes els russos poden colpejar el nostre sistema energètic, els dipòsits de municions o la gent", afegeix.