La UE mira d’acostar postures per externalitzar la gestió migratòria

"Els immigrants sense dret legal a entrar a la UE han de ser tornats", va dir Donald Tusk. Era juny del 2015. Tusk era llavors president del Consell Europeu i Europa s’enfrontava a la seva crisi de refugiats més gran des de la Segona Guerra Mundial. Aquell estiu, més d’un milió de persones van arribar a Europa fugint de la guerra a Síria. En aquella cimera, els líders es van comprometre a intensificar les negociacions amb tercers països, utilitzant les polítiques comercials i de desenvolupament com a incentiu o xantatge, perquè admetessin les persones que Europa volia expulsar.

Gairebé deu anys després, i amb poc més d’una desena part de les arribades irregulars, segons dades de l’ACNUR, el discurs s’ha endurit i també ho han fet les polítiques migratòries. Però malgrat haver dificultat l’accés a l’asil, els acords amb Turquia, Líbia, Tunísia, el Marroc o Mauritània per frenar les sortides, o les traves als rescats, amb l’excepció de la caiguda notable durant la pandèmia el 2020, i un repunt el 2023, les xifres d’arribades irregulars a Europa s’estabilitzen.

Evolució cap a la dreta

Qüestions que llavors eren impensables, com ara finançar la construcció de tanques, l’externalització de la gestió de les demandes d’asil o els retorns, o també revisar la definició de país segur, han deixat de ser tabús. "El que hem vist al llarg dels anys és que el debat ha evolucionat en una direcció: a la dreta", va assegurar una alta font comunitària.

Tusk s’asseu ara al Consell Europeu com a primer ministre de Polònia després d’haver anunciat que el seu país estudia suspendre el dret a l’asil i no aplicar el pacte migratori que la UE va aprovar al maig després de gairebé una dècada negociant. Varsòvia vol que s’aprofiti l’any i mig que queda fins a la seva entrada en vigor perquè s’abordi el que considera "llacunes" en el pacte.

Però no és l’únic. Bona part dels governs europeus qüestionen ara un conjunt de lleis que van aprovar fa quatre mesos, cosa que posa de manifest de nou les divisions entre els vint-i-set. Mentrestant, països com Espanya, França o els Països Baixos advoquen perquè s’acceleri la posada en marxa de la legislació per fer front als reptes actuals.

Però tampoc estan d’acord en quines són les lleis que cal accelerar. Per als països en primera línia, no es pot avançar en les devolucions en el marc de Dublín –que exigeix que els demandants d’asil siguin reexpedits de tornada al primer país d’entrada–, sense que es posin en marxa també els mecanismes de solidaritat. Mentrestant, els països de destinació introdueixen sistemàticament controls a les fronteres, cosa que posa en risc la viabilitat de l’espai de lliure circulació europeu.

El model Meloni

En l’única cosa en la qual els governs europeus semblen estar d’acord és a accelerar les expulsions. Amb la reforma de la directiva de retorns encallada des de fa anys, Von der Leyen proposa una nova llei per agilitzar aquests processos. Aquí hi ha consens, però no en la idea que aquests retorns es facin des de centres fora de les fronteres europees, copiant el model que la primera ministra Giorgia Meloni ha impulsat a Albània per processar les demandes d’asil fora d’Itàlia. Alguns països, com Espanya, s’hi oposen frontalment. D’altres, com França o Luxemburg, eviten posicionar-se fins a veure’n la lletra petita. Però ja hi ha una majoria creixent de països que s’obren a explorar aquesta opció. n

Notícies relacionades

Charleroi, focus del rebuig a l’immigrant

Zelenski adverteix de la presència de soldats nord-coreans a Ucraïna

Sis egipcis i deu bengalís. Ells van ser ahir els primers 16 migrants traslladats als nous centres d’identificació i expulsió oberts pel Govern de Giorgia Meloni a Albània. Els migrants, rescatats per vaixells italians després de salpar de Líbia, van arribar ahir, després de dos dies de travessia, al port de Shëngjin, al nord del país, a bord de la nau militar italiana Libra, involucrada en un greu naufragi l’any 2013. Es posa així en marxa una operació que, fins i tot abans de la seva estrena, ja ha generat diverses polèmiques, no només per les crítiques de les organitzacions humanitàries, sinó també pels seus estratosfèrics costos. De fet, tot i que no està clar quant ha costat la creació dels dos centres a Albània (les xifres giren entorn dels 4 milions d’euros), ni quant costarà el seu manteniment i les cures necessàries per als migrants (el Govern ha confirmat una despesa anual de 134 milions, però alguns observadors parlen de xifres molt més altes), sí que s’ha calculat la despesa del primer trasllat a Albània: al voltant de 18.000 euros per migrant.

Mentre el Govern espanyol s’oposa a aquests centres, al PP li semblen una bona idea. Cuca Gamarra, secretària general dels populars, va afirmar ahir que "Espanya hauria de moure’s al mateix ritme que Europa i no mantenir-se al marge".