Von der Leyen proposa copiar Meloni i crear centres de migrants fora de la UE

La presidenta de la Comissió Europea detalla en una carta dirigida als caps d’Estat i de Govern fórmules que qualifica d’"innovadores" de cara a la cimera de demà i divendres

Ursula von der Leyen

Ursula von der Leyen / Lisi Niesner / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’extrema dreta condiciona cada vegada més la política migratòria de la Unió Europea (UE). La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va proposar als 27 crear centres d’immigrants fora de les seves fronteres, un enduriment important del discurs que segueix el rumb marcat per la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni.

"Hauríem de continuar explorant possibles vies per avançar en la idea de desenvolupar centres de retorn fora de la UE", assenyala la política alemanya en una carta dirigida als caps d’Estat i de Govern europeus, amb qui es reunirà demà i divendres en un Consell Europeu a Brussel·les. "Hem de dissenyar maneres innovadores de lluitar contra la migració il·legal", va afegir. El seu pla, que ja va defensar en plena campanya electoral, permetria l’obertura de camps de detenció de migrants en situació irregular que esperen ser tornats als països d’origen i de refugiats pendents que s’avaluï la seva petició d’asil. Només l’any passat, la UE en va rebre 1.140.000 peticions.

Amb aquesta polèmica proposada, la cap de l’Executiu comunitari busca agilitzar la gestió migratòria –"un dels problemes més apressants de la UE"– i donar resposta a les reclamacions d’una majoria d’estats membres. La setmana passada, 17 d’aquests van exigir un "canvi de paradigma" a Brussel·les que atorgui més "poder" de deportació als governs nacionals. "La política migratòria de la UE només pot ser sostenible si es torna efectivament els que no tenen dret a quedar-se a la UE", diu la carta.

Gir a la dreta

A la missiva remesa a les capitals europees, Von der Leyen demana als líders dels 27 "extreure lliçons" del pla estrella de la ultradretana Meloni, un acord que des de dilluns habilita la deportació d’homes migrants rescatats en alta mar des d’Itàlia a dos centres d’internament a Albània, Estat que no forma part de la UE. Aquesta estratègia de repatriació pretén desviar el 40% dels fluxos del Mediterrani central al país balcànic, si bé hi ha dubtes sobre la seva viabilitat.

"L’ocurrència de Von der Leyen és una concessió als que sembren la por i l’exploten electoralment", denuncia l’eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar, que durant anys va negociar el Pacte sobre Migració i Asil. "És un signe alarmant al qual ens oposem radicalment", explica a EL PERIÓDICO. "Hi ha governs que es volen despenjar del que estableix el dret europeu en vigor i la Comissió els dona bola".

Aquest gir a la dreta va d’acord amb les mesures adoptades per cada vegada més socis comunitaris. En els últims anys, més de vuit països, entre els quals Alemanya o França, han aixecat controls fronterers dins de l’espai Schengen, abans de lliure circulació. D’altres com Polònia o Finlàndia han optat per suspendre temporalment el dret a l’asil. La Comissió rebutja les dues opcions.

Notícies relacionades

Externalització de les fronteres

La proposta de Von der Leyen, que presidirà la Comissió Europea cinc anys més, defensa externalitzar la gestió migratòria i de frontera a "tercers països clau" com ara Turquia, Tunísia, Líbia, Egipte o el Marroc, que cobren contrapartides milionàries per aquesta tasca. Des del 2016, Brussel·les ha finançat amb fins a 11.500 milions d’euros el dispositiu antiimmigració d’Ankara, una àmplia xarxa de centres en els quals es violen els drets d’estrangers que són expulsats a països devastats per la violència, com per exemple l’Afganistan i Síria, segons ha destapat una investigació de diversos mitjans europeus com Der Spiegel, Le Monde, L’Espresso o El País. La carta també remarca la necessitat que la UE "treballi de manera contínua en totes les rutes" i tanqui acords similars amb altres països de l’Àfrica –origen de gran part dels fluxos migratoris– com el nord Mauritània o els subsaharians Senegal i Mali.