Charleroi, focus del rebuig a l’immigrant

Unes 100 persones estan reunides en una sala de l’Església Presbiteriana de Charleroi. Són tots immigrants haitians, que, gràcies a l’Estatus de Protecció Temporal que va recuperar per a ells l’Administració de Joe Biden, han arribat de forma legal els últims anys a aquesta petita localitat del nord-oest de Pennsilvània i l’han transformat. Si el 2020 tenia una població de poc més de 4.300 habitants segons l’últim cens, ara, per la immigració, supera els 6.000. I 700 dels nous pobladors són haitians.

Els reunits són els que habitualment venen a aquesta església per assistir a classes d’anglès, per recollir aliments o roba, o participar en xerrades on se’ls ajuda a navegar per la burocràcia. Però aquest diumenge d’octubre, la reunió és diferent. Aquesta vegada el tema central és parlar de la por, de com afrontar-la.

Les coses han empitjorat aquí per als haitians des de fa unes setmanes, quan Donald Trump va decidir posar Charleroi al seu particular atles del discurs contra la immigració que ha fet central a la campanya per la Casa Blanca en què s’enfronta a Kamala Harris.

Després de llançar en el seu debat amb Harris la notícia falsa que immigrants haitians es menjaven gossos i gats a Springfield (Ohio), el candidat republicà va mirar cap aquest racó d’un estat frontissa fonamental per a les seves aspiracions presidencials. "Charleroi, quin nom més bonic, però les coses ara allà no són boniques", va dir.

Falsedats i exageracions

Trump va traçar amb falsedats i exageracions el seu retrat apocalíptic de desviació de diners dels contribuents cap als immigrants, d’un poble virtualment en fallida, d’escoles saturades i crim disparat, extrems que s’han vist forçats a negar les autoritats, que reconeixen reptes reals però neguen la caricatura.

Des d’aquell discurs no s’ha produït cap incident greu però s’ha disparat la tensió. Fins aquí han arribat, a més de periodistes influencers d’extrema dreta. A les escoles hi ha hagut insults a nens haitians que han portat alguns pares a deixar de portar-los a classe. I part de la població blanca expressa més obertament la seva oposició a la presència dels haitians.

La tensió és màxima i es pot comprovar quan un cotxe passa per davant de l’església on s’ha fet la reunió d’haitians i el conductor abaixa la finestreta per llançar insults mentre Jimmy Alexandre i Getro Bernabé, dos dels organitzadors de la trobada, concedeixen una entrevista. Bernabé mira de restar importància a l’episodi. "Entenem que estem en període de campanya i tenen dret a parlar i expressar-se", remarca conciliador. Alexandre se centra en els bons efectes dels haitians a Charleroi: "Renovem cases, obrim negocis... Tot per al benefici de la ciutat".

Notícies relacionades

Zelenski adverteix de la presència de soldats nord-coreans a Ucraïna

Israel mata en un atac a Gaza el líder de Hamàs i cervell del 7 d’octubre

Les paraules de Trump, però, estan tenint impacte. Als dos carrers comercials principals de Charleroi, gairebé ningú entra en els negocis, en molts casos regentats per immigrants. Queen Augusta Goll, que va emigrar de Libèria als EUA fa 21 anys i va arribar a Charleroi en fa cinc, té un petit supermercat. "Abans que Trump parlés vivíem normal. Ara ha dividit la localitat entre la gent que va néixer i es va criar aquí, que són blancs, i la gent negra", explica.

El que està passant fa enfadar haitians com Evency Dorzelma, que ha muntat un negoci de taxi i lamenta "com es poden arribar a rebaixar alguns per guanyar una mica políticament". També enerva residents com Nancy Ellis, una dona blanca de 71 anys, neta d’immigrants sirians, que va ser alcaldessa de Charleroi. "No sé per què Trump ha hagut de posar els nassos en la nostra comunitat", diu Ellis. "No existeixen els problemes de què parla. El problema que hi ha, i no em cansaré de dir-ho, és el racisme"..