Un embolic jurídic majúscul

La inauguració dels dos nous centres de reclusió de migrants d’Itàlia a Albània ha suscitat una infinitat de polèmiques des del minut u. Organitzacions humanitàries, activistes i polítics d’esquerra i centreesquerra han estat a primera línia en les denúncies. No obstant, l’inèdit pla d’externalització de fronteres –el més gran mai concebut per un país de la Unió Europea (UE)–, també ha sigut objecte de crítiques per part de juristes i experts, que han qüestionat la seva validesa en el marc de les lleis de drets humans.

L’embolic jurídic és majúscul i, en molts aspectes, encara irresolt, cosa que és part del problema. En l’últim any, un reflex han sigut les rocambolesques respostes d’alguns representants de les institucions europees, entre ells la comissària d’Interior de la UE, Ylva Johansson, que va arribar a afirmar que els centres d’Albània no estarien "en contra de la llei europea, estan fora d’ella". Això malgrat que l’acord entre Itàlia i Albània estableix que la legislació en vigor dins dels centres és la italiana i que els jutges que processaran les peticions d’asil són també italians (el tribunal encarregat és a Roma). Una nota de color és que, en el centre de Shëngjin –lloc de la primera acollida–, onejava en aquests dies una bandera de la UE al costat de la italiana.

Les possibles violacions d’Itàlia són múltiples, tot i que una de les més repetides és la que es refereix al principi jurídic que estableix que, després d’un rescat, el vaixell amb els nàufrags ha d’anar al "port segur més pròxim", una cosa que Itàlia estaria incomplint al sotmetre els migrants a una ruta més llarga cap a un país no part de la UE. Aquest principi es troba en almenys tres acords internacionals: els Convenis SOLAS, SAR i UNCLOS. Tant és així que aquesta és també una dels principals queixes de les oenagés que operen al mar i els vaixells de salvament del qual en els últims anys han sigut enviats repetidament al nord d’Itàlia, a grans distàncies del lloc del rescat.

Altres preocupacions estan relacionades amb el dret a un procés just per als migrants que sol·liciten asil. Els experts en migració temen que no tinguin accés a intèrprets i advocats que puguin seguir els seus casos amb la deguda diligència, cosa que planteja dubtes sobre el respecte al seu dret a una defensa justa. De fet, segons un decret del mes de juliol passat, tant intèrprets com advocats disposaran d’un pressupost màxim de 500 euros per al seu desplaçament a Albània.

Els problemes, no obstant, podrien presentar-se fins i tot abans. Per començar, durant el procés de selecció dels que s’envien a Albània. No és clar com es realitzen aquestes proves i, segons va transcendir dimecres passat, en el primer grup de 16 migrants enviats al país, hi havia dos menors d’edat i dues persones en condició de vulnerabilitat que no havien de ser allà i van ser tornats a Itàlia.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Gestió accelerada

Tampoc hi ha claredat sobre què passarà en cas que el jutge rebutgi el procediment de gestió accelerada de la petició d’asil, cosa que s’ha de decidir en un termini de 48 hores a partir del seu ingrés en el centre de reclusió. El problema aquí és que el 4 d’octubre passatel Tribunal de Justícia europeu va emetre una sentència segons la qual un país pot considerar-se "segur" si a tot el seu territori no hi ha persecucions o violacions dels drets fonamentals.