Punt d’inflexió en la guerra

Israel ha confiat aquests mesos que tard o d’hora Hamàs acabarà onejant la bandera blanca a tall de capitulació. Un desig que va tornar a repetir ahir el seu ministre de Defensa. "És hora de sortir, alliberar els ostatges, aixecar les mans i rendir-se", va dir Yoav Gallant. Gairebé totes les brigades de Hamàs han sigut destruïdes o severament degradades i els seus líders assassinats dins i fora de la Franja. Des de Mohamed Deif i Marwan Issa, els capitostos del seu braç militar, fins a Ismail Haniyeh i el mateix Sinwar, el dirigent més poderós de l’organització i l’home que tenia l’última paraula en la negociació sobre els ostatges israelians. "No és la primera vegada que Israel mata els líders de Hamàs seguint amb la seva estratègia de tallar el cap a la serp per acabar amb la mateixa serp. Però mai ha funcionat", assegura a aquest diari la historiadora i periodista italiana Paola Caridi, autora d’un llibre sobre la història del principal moviment de la resistència palestina, considerat pels EUA i la UE com una organització terrorista.

El seu panteó és ple de "màrtirs" que no van trigar, no obstant, a ser reemplaçats per nous líders. Però aquesta vegada el context és diferent, atesa la campanya de "massacres, fam i extermini" llançada per Israel sobre Gaza. "No sé el que significarà per a Hamàs. No sabem quant suport real continua tenint a Gaza, probablement inferior al que tenia abans de la guerra, ni a Cisjordània i la diàspora, on manté un estatus més gran com a símbol de la resistència", afegeix Caridi. És probable que la forma en què va morir ajudi a consolidar aquest estatus. Perquè no ha mort com predeia el lideratge israelià amagat als túnels com una mostela ni envoltat d’ostatges a tall d’escuts humans. Ha mort combatent fusell en mà.

"Hamàs construirà amb facilitat un relat heroic que ajudarà a propulsar la seva popularitat i reclutar nous membres", ha escrit a X el periodista palestí Muhammad Shehada, originari de la Franja. "El germà de Sinwar, Mohamed, serà probablement qui s’encarregui de dirigir Gaza mentre duri la guerra". Mohamed Sinwar era el braç dret del seu germà i un dels capitostos encara vius de les Brigades Al-Qassam, el braç armat dels islamistes palestins.

Amb la caiguda del líder de Hamàs, Israel ha complert gairebé tots els seus objectius confessos en aquesta guerra. Però li falta el més important, per més que Benjamin Netanyahu l’hagi subordinat a altres ambicions: la recuperació dels 101 ostatges que queden a Gaza, gairebé la meitat d’ells morts, segons l’Exèrcit israelià. Un Govern normal podria aprofitar l’eufòria del moment per cantar victòria i obrir una negociació seriosa per recuperar els ostatges a canvi del final de la guerra. Però aquest no és un Govern normal.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

"Oportunitat històrica"

"No crec que canviïr res", assegura un periodista de Gaza que prefereix mantenir l’anonimat per la por de patir represàlies. "Israel ha deixat clar que els seus plans van molt més enllà de Hamàs i Gaza. No deixa d’estendre la guerra amb la intenció de fer realitat el projecte del Gran Israel". Els seus líders no es cansen de repetir últimament que el país té una "oportunitat històrica" per complir les seves ambicions, atesa la severa clatellada patida pels seus enemics.