La UE vol agilitzar expulsions, dividida sobre el model Meloni

Fer-ho passa per a alguns pel model Meloni, situant fora de la Unió Europea (UE) els centres per expulsar persones que no tinguin dret a quedar-se en territori europeu. Per a d’altres, això només allunya el problema, però no necessàriament el soluciona. Totes les opcions continuen obertes.

En la declaració de la cimera, els líders insten que s’actuï per "facilitar, augmentar i accelerar els retorns", i això passa per utilitzar "totes les polítiques, instruments i eines" a l’abast. Des de la diplomàcia fins a les polítiques de desenvolupament, comercials o de visats, per pressionar els països. Però no hi ha ni rastre de la menció als centres.

L’única petició concreta dels Vint-i-set a la Comissió és que presenti "urgentment" una nova directiva de retorns que la presidenta, Ursula von der Leyen, ja prometia per carta dilluns. "La política migratòria de la UE només pot ser sostenible si els que no tenen dret a quedar-se a la UE són efectivament tornats", va dir l’alemanya, que apuntava que amb prou feines un 20% dels estrangers sense dret a residir en territori comunitari són efectivament expulsats.

Reunió prèvia

La cimera va arrencar a la pràctica a primera hora d’ahir al matí, amb Itàlia, Dinamarca i els Països Baixos exercint d’amfitrions en una reunió prèvia, en què van participar una desena de països disposats a explorar el model Meloni.

En aquest esmorzar estaven el polonès Donald Tusk, l’austríac Karl Nehammer i l’hongarès Viktor Orbán, però també Von der Leyen, que va comparar notes amb la primera ministra italiana. La proposta de la presidenta de la Comissió passa per utilitzar aquests centres fora del territori comunitari per agilitzar les expulsions, i compta amb el suport d’un bon grapat de líders. Però no hi ha consens.

El comunicat del Consell no inclou cap referència a aquests centres d’expulsió. Es limita a repetir una fórmula que no és nova: "Han d’estudiar-se noves maneres de prevenir i contrarestar la migració irregular, d’acord amb el dret de la UE i l’internacional". Sobre el què i el com, ja va donar pistes Von der Leyen en la seva carta, però no compta amb el suport unànime dels governs.

Segons fonts comunitàries, el rebuig del model de molts no és total, però hi ha dubtes sobre si servirà per a alguna cosa. Fins i tot algun dels que recolzen la proposta, com Grècia, admeten dubtes sobre la seva viabilitat. "L’acord [Itàlia-Albània] és bilateral. No sé si podria ser replicat a escala europea. Hem de veure si realment funciona", va assegurar el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, en una entrevista amb el Financial Times.

Altres països com Bèlgica o Alemanya també dubten de la seva efectivitat. A la seva arribada, el canceller Olaf Scholz, va assegurar que aquests centres "no són la veritable solució per a un país tan gran com Alemanya". Mentre que el seu homòleg belga advocava per ampliar els acords amb països com Egipte, Mauritània o Tunísia.

Notícies relacionades

Charleroi, focus del rebuig a l’immigrant

Zelenski adverteix de la presència de soldats nord-coreans a Ucraïna

Un enfocament en el qual coincideixen els Vint-i-set que criden a reforçar la cooperació amb països d’origen i trànsit, abordant a més les causes de la migració i lluitant contra el tràfic de persones. En aquest sentit, el Consell Europeu va apuntar a la importància de la política de visats, i a les vies d’arribada segures i legals que "són clau per a una migració regular i ordenada". Un àmbit, no obstant, en el qual els avenços han sigut pràcticament nuls.

Qui sí que va aconseguir el suport dels líders va ser Tusk, que va anunciar aquesta setmana la intenció de Polònia de suspendre temporalment el dret a l’asil, al·legant que l’arribada de persones a través de la seva frontera est és una mena d’amenaça híbrida. "No es pot permetre que Rússia i Bielorússia, o qualsevol altre país, abusin dels nostres valors, inclòs el dret d’asil", diuen els Vint-i-set, "les situacions excepcionals requereixen mesures adequades".