Els EUA i Europa apressen Israel a "buscar la pau", un cop mort Sinwar

Els Estats Units i Alemanya, els màxims aliats d’Israel, van apressar ahir Netanyahu a "buscar la pau" arran de la mort del líder de Hamàs, Yahya Sinwar, en un atac a Gaza. Una pau que, per al canceller alemany, Olaf Scholz, implica "un alto el foc per a Gaza i l’alliberament dels ostatges de Hamàs" i que per al president Joe Biden inclou evitar la següent "escalada" al Líban. A aquesta crida es van afegir més tard el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron.

"És el moment de la justícia", va assegurar Biden, després queIsrael confirmés la mort de qui es considera el cervell de l’assalt i presa d’ostatges per part de Hamàs del 7 d’octubre de l’any passat. "Tenia a les seves mans la sang de nord-americans, israelians, palestins, alemanys... Fem d’aquest moment un camí cap a la pau i per a un futur millor per a Gaza", va afegir. Per a Scholz, la desaparició de Sinwar obre "perspectives concretes" per buscar l’anhelat alto el foc, que ha d’anar acompanyat d’una solució per al Líban. Per la seva banda, Biden va reconèixer que arribar al final de la guerra a Gaza "és més difícil" que treballar en un alto el foc al Líban.

La compareixença dels dos líders era el punt central de la visita oficial de Biden a Berlín. A la cita bilateral es van afegir Macron i Starmer, que van coincidir en la necessitat d’una treva al Pròxim Orient. "La solució dels dos estats és l’única via per a la pau i la seguretat a llarg termini", va asseverar el mandatari britànic.

El president nord-americà va donar les gràcies a Alemanya per "lluitar contra l’antisemitisme" i "alçar-se contra les forces antisistema". Els dos líders van ratificar el seu suport a Ucraïna "tot el temps que calgui", segons va assenyalar Scholz. La frase ve sent el mantra del canceller des de l’inici de la invasió russa junt amb l’advertència que l’OTAN "no ha de convertir-se en part d’una guerra que seria devastadora". És a dir, que no hi pot haver un ingrés d’Ucraïna a l’Aliança mentre segueixi en guerra.

Ucraïna i la guerra a Gaza van ser els dos eixos de la reunió de Biden i Scholz amb Starmer i Macron, que van programar la trobada després de confirmar-se la visita llampec de Biden a Berlín. Segons fonts del Govern alemany, van abordar com incrementar el suport militar, econòmic i humanitari a Kíiv i l’ús dels actius confiscats a béns estatals russos.

El viatge del president nord-americà a Berlín va quedar reduït a una jornada i es va suspendre la cimera del Grup de Contacte per a Ucraïna que s’havia de fer a la base militar nord-americana de Ramstein, al sud-oest d’Alemanya, inicialment programada per al dissabte passat. Havien anunciat la seva assistència 20 líders i alts representants dels aliats occidentals i Volodímir Zelenski. La següent reunió a Ramstein serà al novembre, tot i que no queda clar si Biden hi assistirà físicament o la seguirà de manera virtual.

Decència política

Notícies relacionades

La visita de Carles III a Austràlia genera protestes republicanes

El llegat de Merkel, a examen

Biden va ser rebut amb honors militars pel president alemany, Frank-Walter Steinmeier, que li va imposar la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit, la màxima distinció de la República Federal d’Alemanya. Steinmeier va destacar en el seu discurs, a més de la solidesa de l’eix transatlàntic, que Biden representa la "decència política". La frase es va interpretar com a al·lusiva a l’aspirant a tornar a la Casa Blanca, Donald Trump, que representa el contrari.

A Berlín, les preferències de l’estament polític es decanten clarament per la vicepresidenta i candidata demòcrata, Kamala Harris, tot i que s’esquiven pronunciaments explícits perquè la norma és mostrar neutralitat. La visita de Biden va ser probablement l’última a Alemanya abans de les eleccions als EUA. Malgrat el seu format minimalista, les mesures de seguretat van col·lapsar la ciutat.