Ezra Klein: "El pitjor que li pot passar als EUA amb la polarització actual és una guerra civil"

Ezra Klein: "El pitjor que li pot passar als EUA amb la polarització actual és una guerra civil"

Lucas Foglia/ cedida

3
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

Ezra Klein (Califòrnia, 1984) no és només un dels periodistes més destacats del New York Times; és una de les veus més influents de la política nord-americana. És capaç de portar la contrària absolutament a tothom i que fins el més escèptic acabi per donar-li la raó. Klein va advertir, després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, que els EUA havien d’anar amb compte si no volien finançar una guerra regional. Al març, va argumentar que Joe Biden havia de fer un pas al costat i, quan el va fer al juliol, ell ja defensava que Kamala Harris brillaria alliberada de la cotilla de la vicepresidència.

¿Els EUA estan més polaritzats ara que el 2020?

Estem més polaritzats que mai. La bretxa que ens divideix ha canviat i les divisions són més profundes. En l’era d’Obama, l’eix divisori era la llei d’assistència sanitària assequible [Obamacare], però ara el debat és si cal acceptar el resultat d’unes eleccions americanes. Ara Donald Trump i J. D. Vance presumeixen d’haver "salvat" l’Obamacare, cosa que és del tot falsa. Que sentin la necessitat de mentir prova que ja no volen retallar la reforma sanitària com va voler fer el Partit Republicà. Però el tipus de polarització que estem veient ara és més perillosa.

¿Per què?

Ja no estem dividits sobre legislació, sinó sobre els fonaments de la mateixa democràcia. El pitjor que podia passar amb la polarització del 2010 era que la gent perdés l’assegurança mèdica. Ara, el pitjor que li pot passar és una guerra civil o, com a mínim, una crisi constitucional. Crec que els EUA estem més perillosament polaritzats que mai –o almenys més que en tota la meva vida.

¿Hi ha cap motiu perquè hàgim d’estar preocupats?

Em preocupen unes eleccions molt igualades en què hi hagi autèntiques irregularitats o en què, encara que no n’hi hagi, es percebin com a tals, i que el resultat no sigui acceptat per un o altre bàndol. Preferiria que qualsevol dels dos candidats guanyés folgadament, encara que fos Trump. Estem davant un ressorgiment significatiu de la violència política, com als 60. Si l’avantatge és estret, serà bastant perillós.

¿Els demòcrates podrien no acceptar la victòria de Trump?

Imagina que la balança es decanta per un grapat de vots a Pensilvània, on Trump té col·locats seguidors en les juntes electorals locals que intimiden els votants i que es neguen a certificar unes paperetes que acaben sent decisives, però de tota manera es declara la victòria de Trump. La batalla legal arriba al Tribunal Suprem, que, amb una majoria de magistrats nomenats per Trump, falla a favor seu. En aquest escenari, hipotètic però plausible, crec que els demòcrates no acceptarien l’elecció.

¿Igual que Trump el 2020?

Notícies relacionades

Així és com se senten els republicans, que les eleccions del 2020 els van ser robades. Però no ho van ser, així que no seria el mateix. No és una posició equivocada dir ‘no acceptaré que una elecció sigui manipulada o robada’. I si ho fos de debò, no crec que els demòcrates acceptin unes eleccions que creguin que han sigut robades.

¿En què diposita l’esperança en aquests comicis?

Si Kamala Harris aconsegueix una victòria significativa, aquest pot ser el final de Donald Trump. El Partit Republicà perd el vot popular des del 2000, així que és plausible pensar que aquesta tendència continuarà. Per a les eleccions del 2028, Trump tindrà 82 anys i, com que les persones que li venien al darrere i que volien ser uns petits Donald Trumps no han tingut èxit en aquesta comesa, és possible que el partit acabi nominant un candidat més normal, com ara Nikki Haley o Marco Rubio. I això seria bastant saludable per a la política.