La indústria militar dels EUA guanyarà les eleccions amb Harris o amb Trump

El complex militar-industrial no ha fet una aposta clara per cap dels dos candidats, conscient que el context internacional i les postures de tots dos en Defensa garanteixen el seu negoci

La indústria militar dels EUA guanyarà les eleccions amb Harris o amb Trump
3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Durant el discurs a la Convenció Demòcrata d’agost, Kamala Harris va deixar clares les seves intencions sobre el poder militar nord-americà. El seu país, va dir, continuarà tenint "la força de combat més fort i letal del món". Una visió molt diferent que va esgrimir Donald Trump fa unes setmanes a Wisconsin. "Expulsaré els bel·licistes. Tenim gent que vol anar a la guerra tot el temps. ¿Sabeu per què? Perquè cada míssil costa 2 milions de dòlars", va dir el candidat republicà abans de comprometre’s a "netejar el complex militar-industrial per aturar el negoci de la guerra i posar Amèrica primer". Amb aquestes dues declaracions n’hi hauria prou per intuir quin dels dos candidats prefereix la indústria militar, però les coses no són tan senzilles.

Els Estats Units tenen de llarg la indústria militar més gran del món. El pressupost en Defensa –877.000 milions de dòlars el 2022– és equivalent al pressupost combinat dels nou països que el segueixen en el rànquing. I les seves companyies dominen el mercat amb a prop del 45% de totes les armes i sistemes que es venen anualment al món. No és estrany, per tant, que en aquesta era de grans conflictes i incapacitat del sistema internacional per aturar-los, estiguin travessant per una època d’extraordinària bonança. "Estan augmentant els pressupostos en Defensa, els ingressos, els contractes i la inversió en innovació, sempre aparellada a la promesa de nous mercats", assegura a aquest diari Eugene Gholz, professor a la universitat de Notre-Dame i exassessor del Pentàgon.

Molt lobby, poques donacions

Tot i el múscul financer, la indústria gasta relativament poc en donacions de campanya. El que sí que fa a mans plenes és lobby, ja sigui perquè el Congrés financi el desenvolupament de sistemes armamentístics o mantingui pels núvols el pressupost del Pentàgon. Des de començament d’any les empreses han donat gairebé 18 milions de dòlars a candidats republicans, davant els 13,5 milions donats als demòcrates, segons Open Secrets. Però els experts dubten que el sector prefereixi necessàriament Trump. "No crec que tingui un candidat preferit. Generalment la indústria mira de no prendre partit. No és gaire diferent la manera en què republicans i demòcrates inverteixen en armes. Tots dos ho fan i això és el que compta per al sector", afirma Gholz en una entrevista.

Aparentment, l’aproximació dels dos candidats a la política exterior és molt diferent. Trump té tendències aïllacionistes, desconfia de les institucions internacionals, qüestiona el suport a Ucraïna i no té un compromís ferri amb l’OTAN. Harris, en canvi, abraça l’internacionalisme liberal, doctrina que aposta per la seguretat col·lectiva i les institucions globals com a pilars de l’ordre mundial. "En un món ideal la indústria preferiria una majoria republicana al Congrés, però sempre que sigui una majoria de la vella escola, capaç de mantenir a ratlla la branca aïllacionista del partit", assegura Peter Feaver, exassessor del Consell de Seguretat Nacional i professor a Stanford.

Similars en Defensa

Notícies relacionades

El problema és que aquesta "vella escola", des de neoconservadors a reaganistes, ha passat a tenir un poder residual en el partit de Trump. "Per això tot i que no ho diguin, la indústria militar preferiria una majoria demòcrata per estalviar-se el caos dels republicans", afegeix. Feaver posa més èmfasi al Congrés que en la presidència perquè és allà on s’aprova la despesa en Defensa. I aquests diners públics pesen més en el compte de resultats dels transatlàntics del sector que la venda d’armes a l’estranger.

En qualsevol cas, la indústria no s’hauria de preocupar governi qui governi. Tant Trump, durant la seva presidència, com Joe Biden, van augmentar el pressupost en Defensa anualment sense excepció. I l’Estratègia per a la Defensa Nacional dels dos és molt similar. Totes dues prioritzen la rivalitat amb la Xina i Rússia a la lluita contra el terrorisme que va dominar aquesta estratègia durant dècades. "El llegat de Trump és lleugerament més prodefensa que el de Biden-Harris, però les diferències són petites", escriu Michael O’Hanlon, analista de la Brookings Institution.