La justícia ordena el retorn a Itàlia dels immigrants que Meloni va enviar a Albània

Fiasco majúscul. Després d’incomptables polèmiques i a menys de tres dies de l’inici de l’operació, el Tribunal de Roma ha invalidat la reclusió a Albània dels 12 migrants que quedaven en un dels dos centres d’identificació i expulsió creats per Itàlia al país balcànic. S’afegeixen als quatre que ja havien hagut de ser evacuats d’urgència al país transalpí després d’haver sigut rescatats en el Mediterrani i posteriorment traslladats a l’estructura de Gjadër (amb una extensió de 77.000 metres quadrats i, de moment, una capacitat màxima per a 400 persones). Els jutges tenien 48 hores per pronunciar-se sobre la qüestió, i així ho han fet.

Aquesta decisió, segons argumenten els jutges, s’ha pres perquè es considera que "les instal·lacions i àrees" creades a Albània pel Govern de Giorgia Meloni no permeten establir que els països d’origen dels migrants són "segurs". Per aquesta raó, és impossible aplicar "els procediments fronterers" en aquests llocs, que estan equiparats a "zones frontereres o de trànsit italianes"; per tant, els migrants tenen "el dret a ser portats a Itàlia".

El dur revés judicial a un dels plans migratoris més controvertits de Meloni es coneix després que, en temps rècord, les autoritats rebutgessin les 12 sol·licituds d’asil presentades pels migrants egipcis i bengalís reclosos a Albània. Un procediment que no està clar com es va portar a terme d’una manera tan ràpida, com els jutges van poder verificar les informacions que els sol·licitants els van proporcionar, ni si van contemplar que els migrants fossin assistits per advocats.

El desenllaç era, en tot cas, previsible després d’una recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Segons aquest dictamen, per considerar segur un país s’ha de demostrar que ho és al llarg de tot el territori, no només en determinades àrees o per a determinats col·lectius. Això significa que les sol·licituds d’asil dels migrants no s’haurien d’haver examinat amb garanties mínimes i sota un procediment accelerat.

Un embolic que ha donat aire a l’oposició de centreesquerra per acusar el Govern de Meloni d’estar no només violant els drets humans, sinó també gastant grans quantitats de diners en aquesta iniciativa, que està pagada totalment amb diners públics. Malgrat que les xifres exactes no són del tot clares, el que sí que se sap és que el viatge dels primers 16 migrants a Albània ha costat entre 250.000 i 290.000 euros, i el Govern ha confirmat que el manteniment dels dos centres costarà aproximadament uns 134 milions d’euros a l’any.

Un gripau dur d’empassar per a la mandatària italiana, com reflectia un àcid comunicat del seu partit, Germans d’Itàlia, difós després de conèixer-se la decisió judicial. "Alguns jutges polititzats han decidit que no existeixen països d’origen segurs: és impossible recloure els que entren il·legalment i està prohibit repatriar els clandestins", va escriure. "Voldrien abolir també les fronteres d’Itàlia, però no ho permetrem", van afegir.

Alguns aliats de Meloni també han alçat la veu. "Estic acostumat a recolzar les decisions del poder judicial, però el poder judicial també hauria de respectar les decisions del poder legislatiu i executiu", va afirmar el ministre d’Exteriors i vice primer ministre, Antonio Tajani. "Apel·larem fins a l’últim grau", va afegir per la seva banda el ministre de l’Interior, Matteo Piantedosi.

Notícies relacionades

La visita de Carles III a Austràlia genera protestes republicanes

El llegat de Merkel, a examen

"Seguirem cap endavant"

Ara queda per veure com es mourà el Govern italià. Des del Líban, país en el qual es trobava per un viatge de feina, Meloni ja va anunciar que ha convocat una reunió del Consell de Ministres per a dilluns vinent. "Perdrem més temps, però seguiré cap endavant. Els italians m’han demanat que lluiti contra la immigració clandestina, i això és el que faré. Soc jo qui he de trobar les respostes", va declarar la mandatària, que criticava també els jutges.