El llegat de Merkel, a examen

És el llibre destinat a marcar la tardor i el Nadal editorial alemany. El llançament serà a finals de novembre, però ja està oberta la veda a la polèmica entorn del llegat de qui va ser "la dona més poderosa del món", Angela Merkel, cancellera d’Alemanya durant 16 anys, entre 2005 i 2021.

Freiheit (Libertad, en castellà) és el títol de les memòries escrites per aquesta política conservadora, criada en l’Alemanya comunista i l’única dona que ha arribat a la Cancelleria d’aquesta potència europea. Ho ha escrit amb el suport de qui va ser la seva secretària i assessora des de 1992, Beate Baumann.

El llançament serà el 26 de novembre i s’escenificarà al Deutsches Theater de Berlín. Allà hi haurà Merkel i la seva entrevistadora de capçalera mentre va ocupar el poder, la periodista de la televisió pública Anne Will. Les entrades per al teatre es van esgotar 11 minuts després d’obrir-se a la venda. Els seus editors alemanys, Kipperheuer & Witsch, adverteixen que el contingent d’acreditacions per a la premsa és molt restringit i recorden que el llibre sortirà simultàniament aquell dia en una trentena de països (a Espanya, editat per RBA).

Notícies relacionades

Estratègia de la por a la UE

Antony Beevor, historiador: "Tant de bo cregués alarmista parlar d’una tercera guerra mundial"

Freiheit. Erinnerungen 1954-2021 (Libertad. Recuerdos 1954-2021) està present aquests dies com a anunci editorial a la Fira del Llibre de Frankfurt, la Buchmesse, l’aparador més gran del sector a escala europea. No s’espera la presència de Merkel, tot i que sí que va estar el 2023 en una altra Buchmesse, la de Leipzig, a l’est de país. "Vaig haver de superar situacions polítiques que dividien la societat", va explicar llavors sobre el llibre que recorre la seva infància i joventut, els seus inicis com a científica, el seu ascens al poder i el seu llarg lideratge.

No s’espera que critiqui els rivals interns o externs, perquè la caracteritza l’al·lèrgia a la "política de l’insult". Menys encara revelacions privades dels múltiples líders amb qui es va fer, de Barack Obama als quatre presidents francesos amb qui va conviure (va arribar a la Cancelleria amb Jacques Chirac a l’Elisi i en va sortir amb Emmanuel Macron). Tampoc és probable un mea culpa general en el que més se la qüestiona, la seva condescendència cap a Vladímir Putin, o que amb el seu dogma d’austeritat portés els seus socis del sud europeu a la desesperació i precipités Alemanya fins al seu estancament actual.