De la tele als drons per al front

El 1940 es va fer una col·lecta pública entre el poble britànic per recaptar diners per impulsar la producció del caça monoplaça Spitfire. La gent no només va aportar 13 milions de lliures, sinó que va entregar milers d’estris de cuina, com culleres i cassoles, per fondre’ls i utilitzar el metall en el fuselatge. Es van produir més de 2.500 d’aquestes aeronaus, que van ajudar a mantenir a ratlla la temible Luftwaffe, la Força Aèria de Hitler. L’Spitfire es va convertir en una icona de la Segona Guerra Mundial.

Passats 82 anys, una altra guerra a Europa ha tornat a promoure col·lectes ciutadanes per ajudar en els esforços bèl·lics, aquesta vegada d’Ucraïna contra Rússia. "Jo he recaptat diners per enviar un dron al meu nebot, que està a les trinxeres del Donbàs", explica a aquest diari la Vladislava, una professora de Kíiv. Alguns han mirat de canalitzar i sistematitzar aquest esforç col·lectiu.

Serhí Pritula era, abans de la invasió, una superestrella televisiva, una de les cares més conegudes del país. Des que va començar la guerra, aquest home de 43 anys es dedica a recaptar diners entre les grans empreses i donants particulars amb l’objectiu de poder enviar material als soldats del front. Aprofita els seus contactes, la seva fama i els seus més de tres milions de seguidors a les xarxes socials per promoure les col·lectes. L’organització assegura que ha superat els 200 milions d’euros en donacions. Atenen les peticions dels soldats al front. "Totes les unitats de l’Exèrcit saben com contactar amb nosaltres", diu Pritula. "Centenars d’homes tenen el meu número de telèfon. Els que vaig conèixer al principi de la guerra, quan eren comandants d’unitats petites, ara comanden brigades (uns 2.000 soldats)".

Antenes de Starlink i drons

El que en la guerra mundial eren avions de combat, ara són, sobretot, drons d’atac i d’espionatge i sistemes de comunicacions. La Fundació Pritula va aconseguir recaptar diversos milions d’euros per comprar aeronaus no tripulades turques de combat Bayraktar, que van ser claus sobretot en els primers compassos de la guerra. Eren tan populars que se’ls va compondre una cançó molt coneguda ara al país.

El més popular en aquest moment són els drons amb pilotatge de visió remota (First-person view o FPVs), que utilitzen una càmera a bord que envia imatges de vídeo en directe a unes ulleres, al mòbil o a una tauleta.

Al magatzem de la seu de la Fundació Pritula a Kíiv, dos homes organitzen les piles de caixes. Es tracta, sobretot, de caixes blanques d’antenes de Starlink, el servei d’internet via satèl·lit, i de diferents tipus de drons comercials. No hi ha armament pesat, sinó que són tots complements per a la guerra moderna.

Únicament la lectura de les adreces d’enviament ja fa posar els pèls de punta: els paquets es dirigeixen a les ciutats més calentes del front. En destaca una, Pokrovsk, ja que l’exèrcit de Vladímir Putin intenta prendre-la des d’abans de l’estiu a un cost de milers, potser desenes de milers, d’homes morts.

Coordinat amb l’Exèrcit

La fundació té ara un equip de més de 100 persones que treballen a temps complet: alguns estan a les oficines centrals de Kíiv o a Lviv, ciutats relativament segures on s’emmagatzemen els materials. D’altres són els "repartidors", que van a la línia de front a entregar els paquets. Una mena d’Amazon de la guerra. També recopilen informació de les necessitats dels soldats. "No competim amb l’Exèrcit, sinó que el completem i ens coordinem. Estem en una guerra total. Nosaltres som àgils. No perdem temps: prenem la decisió d’enviar un nou material en un minut i l’enviem l’endemà", diu Pritula. Ensenya un vídeo del seu mòbil. Es veu com un dels drons que ha enviat acaba aparentment amb la vida d’un soldat enemic. "Ha après a ser un rus bo", se’n burla.

Notícies relacionades

Israel mata 32 palestins a Gaza a l’atacar una escola i una "zona segura"

Ezra Klein: "El pitjor que li pot passar als EUA amb la polarització actual és una guerra civil"

El presentador reconvertit parla amb duresa. Clama contra els països que triguen a enviar material militar. "Hem esperat més d’un any per a una maleïda dotzena de tancs Leopard 2, i dos anys i mig per a uns quants F-16", diu. "Aquí no mesurem el temps en minuts, sinó en vides ucraïneses. Alguns comencen a pensar: ‘Potser ens han enganyat amb la pertinença a la UE o a l’OTAN’".

Assenyala els territoris de Luhansk i Donetsk en un enorme mapa d’Ucraïna que té al seu despatx. "¿Què van fer els russos quan van entrar allà? Van mobilitzar tots els homes de la regió i els van enviar al front. Si Ucraïna cau, milions d’homes ucraïnesos seran enviats per Rússia al front de Polònia o al dels bàltics. Nosaltres tampoc crèiem que fos possible", adverteix.