La visita de Carles III a Austràlia genera protestes republicanes

L’arribada del rei Carles III i de la reina Camil·la a Austràlia ahir, en una visita oficial de sis dies, ha revifat el debat entre monarquia i república al país. Els grups antimonàrquics australians han anunciat protestes per als pròxims dies contra el monarca, que continua exercint com a cap d’Estat de l’antiga colònia, amb l’objectiu de pressionar el Govern perquè convoqui un referèndum per decidir si es manté l’actual model d’Estat o si s’opta per la conformació d’una república. Un debat que va agafar força el 2022, després de la victòria de l’actual primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, i que ha quedat aparcat en els últims mesos.

Els grups antimonàrquics confien que la visita del rei britànic serveixi per sumar suports a la seva causa, sota la consigna que la direcció de l’Estat no pot recaure sobre un ciutadà estranger. "Com més veiem els diversos aspectes de la visita reial, més recordem que el paper del cap d’Estat té una finalitat democràtica. Haurien de treballar a Austràlia a temps complet, treballar per als australians i rendir-nos comptes", va assegurar la copresidenta de l’organització Australian Republican Movement (ARM), Esther Anatolitis.

En una carta enviada al desembre a Carles III, l’ARM va sol·licitar una reunió amb el monarca durant la seva visita perquè "considerés recolzar públicament la voluntat del poble australià i els seus desitjos de passar a una república". Una missiva que va rebre la resposta del palau de Buckingham mesos més tard. "Tinguin la certesa que les seves opinions sobre aquest afer han sigut preses molt en compte. Sa Majestat, com a monarca constitucional, actua seguint el consell dels seus ministres, i que Austràlia es converteixi en una república és, per tant, un aspecte que ha de decidir el públic australià", va assegurar el secretari privat adjunt del rei, Nathan Ross.

La resposta del palau de Buckingham deixa clar que el futur constitucional del país implica un referèndum, però per ara aquesta possibilitat sembla remota. Malgrat el seu suport a la república, Albanese va decidir acabar amb el càrrec de l’assistent ministerial per a la República en una reestructuració del seu Govern al juliol. Un moviment que va evidenciar les reserves del primer ministre australià en aquesta matèria, especialment després del fracàs del referèndum per als drets dels aborígens indígenes celebrat l’octubre de l’any passat. La por d’un nou fiasco i les dificultats per aconseguir un consens ampli amb la resta de formacions polítiques ha posat noves traves a una eventual consulta a curt termini.

Notícies relacionades

El llegat de Merkel, a examen

Albares: "La guerra té regles que fins i tot Israel i Rússia han de respectar"

Suport canviant

Les enquestes més recents, no obstant, donen senyals d’un canvi d’opinió respecte al referèndum celebrat el 1999 sobre aquesta matèria. En aquella ocasió, gairebé un 55% dels votants es van mostrar a favor de mantenir la monarquia com a model d’Estat, davant un 45% que va apostar per la república. Segons un estudi elaborat pel diari The Guardian el maig del 2023 –pocs dies després de la coronació de Carlos III–, el suport a la monarquia al país se situa en el 46%, davant el 54% que apostaria ara pel canvi cap a la república. Una altra enquesta, elaborada per l’institut demoscòpic YouGov el setembre d’aquell mateix any, mostra que un 44% dels votants està a favor d’acabar amb el model actual, davant un 35% que s’inclina per mantenir a Carles III com a monarca i a un 21% d’indecisos.