Els esquadrons de la mort de Duterte

Entre 320 i 16.000 euros per mort i ni un cèntim per arrest. Les retribucions de la policia filipina expliquen l’amuntegament de cadàvers durant la guerra contra la droga de l’expresident Rodrigo Duterte. Les revelacions recents d’una alt càrrec jubilada posen llum en aquell presumpte misteri: la pulsió suïcida de tots els sospitosos a haver-se-les a trets tan aviat veien un policia que forçava aquest a abatre’ls en defensa pròpia.

Duterte no havia patit cap testimoni tan incriminatori ni inesperat com el de Royina Garma, la seva aliada durant dècades. Amb la seva declaració en audiència parlamentària pretenia expiar els seus pecats. "M’he adonat que la veritat ens allibera i almenys vull contribuir a fer d’aquest país un lloc millor per als nostres fills", va dir amb llàgrimes abans de descriure el sistema ideat pel seu antic cap. Tot va començar amb una trucada a les cinc del matí el 2016. Duterte acabava de vèncer en les eleccions presidencials i va dir a Garma que acudís al seu domicili. Allà va escoltar la seva petició: buscar un home de la policia nacional o de la Iglesia Ni Cristo, un grup cristià afí a Duterte, que pogués replicar la fórmula utilitzada a Davao, una ciutat del sud, de la qual havia sigut alcalde durant dues dècades. Consistia en un esquadró de la mort que disparava a tot el que, amb un criteri molt lax, semblés un delinqüent.

30.000 morts

No li havia anat malament a Duterte. Va convertir una ciutat castigada pel crim en una de les més segures del país i va augmentar la reputació que el va portar fins a Manila. Duterte el Dur, el Castigador, l’Executor… Un país devastat per la violència i fastiguejat de polítics melindrosos i incompetents va abraçar el seu discurs granític i populista. En les eleccions havia promès omplir la badia de Manila de cadàvers, havia aconsellat les funeràries com un negoci de futur i havia concedit immunitat als policies que disparessin als addictes. La seva estratègia era imaginativa: més que netejar els carrers de drogues, el que volia era netejar-los de drogoaddictes.

El model, va descriure Garma, establia recompenses per mort, fons per a les missions especials i reemborsos de les despeses operatives. La seva aplicació a escala estatal va deixar uns 30.000 morts, segons càlculs conservadors. La policia afirmava que només disparava als que es resistien a l’arrest, mentre que l’oposició i les organitzacions de drets humans parlaven de crims contra la humanitat i esquadrons de la mort emparats per l’Estat. El debat se simplifica a una guerra de sigles: DUI (mort sota investigació) per a uns, EJK (execucions extrajudicials) per a d’altres. No només es denunciava la massacre, sinó també la seva impunitat. Amnistia Internacional va titular el seu informe Si ets pobre, estàs mort, perquè els més castigats van ser ravals de molta pobresa.

De governs occidentals i organitzacions de drets humans Duterte va col·leccionar crítiques, però el seu suport popular mai va baixar del 80%. La gent, a Àsia o Amèrica Central, està disposada a moltes renúncies i a mirar cap a una altra banda a canvi de seguretat. Els filipins asseguraven a aquest corresponsal en aquells anys que a la fi podien trepitjar el carrer tranquils.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquella societat adormida i condescendent amb la subordinació dels mitjans a la fi va semblar trencar el seu idil·li amb Duterte després de la mort de Kian Loyd Delos. El noi de 17 anys ajudava el seu pare en una humil botiga de queviures i estudiava dur per ser, paradoxalment, policia. Defensa pròpia, van al·legar els agents. Les càmeres van revelar que li van posar una arma a la mà i li van ordenar que corregués abans d’abatre’l. Es van succeir les manifestacions i les declaracions de condemna durant setmanes, després es va esvair l’efecte Kian.

Les noves revelacions no semblen inquietar Duterte. Als seus 79anys es presenta de nou a l’alcaldia de Davao, amb prometedores expectatives d’èxit.