L’Esquerra alemanya recorre a tres veterans per mantenir-se a la superfície

L’Esquerra alemanya, ferida de mort després de l’escissió del nou populisme esquerrà de Sahra Wagenknecht, buscarà la supervivència a través de tres veterans, entre ells el fundador d’aquest partit d’arrels postcomunistes, Gregor Gysi. "Fem que aquests tres homes vells, camarades, entrin en campanya amb totes les seves forces per aconseguir un mandat directe", va animar Gysi als delegats del seu partit, reunits a Halle (est alemany), en un congrés destinat a mostrar cohesió. Gysi va definir aquesta estratègia com "Acció Rínxols de plata", en al·lusió als cabells blancs que, en política, representa amb Bodo Ramelow, cap del govern al land de Turíngia, i l’excap del grup parlamentari en el Bundestag (Cambra baixa), Dietmar Bartsch.

El seu pla consisteix que cadascun d’ells lluiti per la victòria en un districte fort de l’est alemany. En cas d’aconseguir-ho, obtindrien representació parlamentària, tot i que, com apunten els sondejos, poden quedar per sota del llistó del 5% en les eleccions generals del 2025. Aquesta va ser la fórmula amb què L’Esquerra –Die Linke, en alemany– es va alçar com a grup parlamentari en el Bundestag després de la reunificació. Llavors només aconseguia bons percentatges al territori de l’extinta Alemanya comunista, mentre que a la resta del país obtenia resultats pírrics. Estava estigmatitzat com a hereu del règim germanooriental i arraconat per la resta de l’espectre parlamentari. A punt de complir-se els 35 anys de la caiguda del mur, la seva situació és agònica.

Gysi va ser l’artífex de la seva reactivació, però va passar a la rereguarda després de patir diversos infarts, tot i que sempre acaba ressorgint quan se’l necessita. Bartsch representa l’ala moderada, que amb els anys va arrelar també a l’oest del país. Ramelow és l’únic líder de L’Esquerra que ha aconseguit col·locar-se al capdavant d’un govern regional, el de Turíngia, el land on al setembre es va imposar com a primera força la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

El congrés de L’Esquerra es va tancar ahir després de la renovació de la cúpula. Van ser elegits com a nous presidents la periodista Ines Schwerdtner i l’exdiputat del Bundestag Jan van Aken, dos rostres renovadors però pràcticament desconeguts per al ciutadà. Substitueixen al tàndem format per Martin Schirdewan i Janine Wissler, que tampoc van aconseguir rellançar el partit.

L’Esquerra va quedar molt debilitada en les generals del 2021a l’obtenir a penes un 4,9%. Llavors va salvar la seva presència en el Bundestag amb diversos mandats directes. A aquesta vulnerabilitat es van sumar els seus vaivens respecte a Rússia. La seva cúpula va condemnar la guerra d’agressió sobre Ucraïna, però li va sobrevenir l’escissió capitanejada per Wagenknecht, considerada prorussa i contrària als subministraments d’armes a Kíiv. La sortida de la mediàtica Wagenknecht va ser una estocada per a L’Esquerra. No només per l’ímpetu d’aquesta líder, sinó perquè també va trencar amb el partit el seu marit, Oskar Lafontaine, que el 1999 va abandonar el Partit Socialdemòcrata (SPD) per acabar unint-se a Gysi.

Temps difícils

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decretel trasllat d’immigrantsa Albània

La ruptura ha precipitat la caiguda en picat de L’Esquerra. A Turíngia encara va defensar posicions gràcies a la popularitat de Ramelow, que continua com a primer ministre en funcions mentre la conservadora CDU negocia una majoria parlamentària que deixi fora els ultres. A Saxònia va caure a formació extraparlamentària per primera vegada en un land de l’est alemany. Els sondejos apunten que en els comicis generals de setembre del 2025 s’enfonsarà en el 3%.

Wagenknecht ha aconseguit en temps rècord convertir-se en indispensable per aconseguir majories sense trencar el cordó sanitari contra els ultres. Les seves posicions respecte a Ucraïna i l’OTAN el col·loquen als antípodes tant de la CDU, primer partit en intenció de vot, com dels socialdemòcrates d’Olaf Scholz. En política migratòria defensa posicions similars a les de la ultradreta. En les generals del 2025 se li pronostica un 9%.