L’extremisme de Trump acosta el feu republicà d’Arizona a Harris

Era un degoteig incessant, mostra de l’alta participació en l’eleccions a Scottsdale, en les quals el 2020 es va assolir el 86% davant el 53% de l’estat, una dada a la qual assenyalava amb orgull en una entrevista David Ortega, un arquitecte que fa quatre anys va ser la primera persona d’origen llatí en arribar a l’alcaldia. "Els suburbis tornaran a inclinar la balança", deia l’alcalde Ortega.

UN ESTAT PORPRAT.

El que decideixin els habitants de Scottsdale, Phoenix i la resta del transcendental comtat de Maricopa, on viu més del 60% de la població d’un estat frontissa amb 11 vots al col·legi electoral, serà clau a l’hora de determinar qui es fa amb la presidència dels Estats Units. Símbol de la transformació demogràfica del país, Arizona ha duplicat la seva població des de 1970. I els llatins són ja gairebé el 32% dels habitants.

Des d’aquesta entrada en política de Trump, la sort dels demòcrates a l’estat ha millorat notablement. Joe Biden va guanyar pels pèls el 2020 (per menys d’11.000 vots, el 0,3% del sufragi), convertint-se en el primer demòcrata en emportar-se Arizona des de Bill Clinton el 1996. I aquí van perdre en les legislatives del 2022 tots els candidats adherits a les teories sobre l’inexistent frau electoral encapçalat per Trump, incloent Kari Lake, que continua sense reconèixer la seva derrota en la carrera a governadora en les legislatives del 2022.

UN FORMIGUER.

Arizona torna a ser un formiguer en el qual es conjuga pràcticament tot el que mou aquests comicis en l’àmbit nacional. El repte al sistema electoral continua viu i fa témer que les coses puguin tornar a tensar-se si Trump és derrotat. És un estat de frontera. A les llargues paperetes que omplen dues pàgines per les dues cares s’inclouen a més dels candidats a la presidència, les dues cambres de Washington i 13 proposicions d’àmbit local i estatal. Inclouen la 139, que esmenaria la constitució de l’estat per incloure el dret fonamental a l’avortament en un estat on després de la derogació del Suprem va arribar a implementar durant un temps una draconiana llei de 1864. També la Proposició 314, que estendria a forces de l’ordre estatals i locals l’autoritat per arrestar i deportar a migrants que creuin la frontera sense papers.

UN NOU SILICON VALLEY.

Poques persones hi ha més indicades per entendre Arizona que Chuck Coughlin, un consultor polític que es va instal·lar el 1985 a l’estat per treballar en la primera campanya al Senat de John McCain i des d’aleshores s’ha convertit en un dels seus més destacats operatius polítics. "L’explosió de les tecnològiques ha portat fins aquí moltes feines de sous més alts, gent amb més nivell educatiu, més diners i més connectada a l’economia global. La gent ve com boja i continua arribant de tot el país. I molts s’inclinen demòcrata", explica Coughlin. L’estat aspira a convertir-se en un nou Silicon Valley. Està en marxa un projecte de gairebé 50.000 milions de dòlars per a una planta de microxips, i molts altres de vinculats a tecnologia i indústries verdes.

LA IMPLOSIÓ REPUBLICANA.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

A aquest avenç també ha contribuït la implosió del Partit Republicà, tal com va aconseguir fer-se fort a Arizona. "El partit històric de McCain, de Barry Goldwater, se centrava en el desenvolupament econòmic, a l’aigua, en la conservació de recursos naturals, en les bones relacions amb les tribus de nadius americans... Aquests eren els valors centrals", recorda Coughlin. "A MAGA [Make America Great Again eslògan de Trump) no li importa res d’això, no li agrada el Govern, tenen una visió més llibertària i nihilista del que el Govern pot fer. Nega la realitat de com Arizona va arribar on és ara, a través de la planificació. I no ho entenen perquè ho veuen com l’Estat profund", afegeix.

"El Partit Republicà està acabat. Ha sigut completament engolit", continua Coughlin després de remarcar que a Arizona "ara està al comandament Turning Point", el grup fundat per Charlie Kirk a què s’ha externalitzat la campanya. I la seva estratègia passa per mobilitzar els "votants de baixa propensió", conservadors decidits, però que no solen participar en les eleccions.