El no a l’entrada a la UE es perfila com a guanyador a Moldàvia

Pel que fa a les eleccions presidencials, amb un 75% escrutat, Sandu treia avantatge als seus rivals electorals amb un 36,43% dels vots, diversos punts per sobre del seu principal oponent, el socialista prorús Aleksander Stoianoglo, amb un 29,18%, segons indicaven els resultats preliminars de la Comissió Electoral Central moldava. Si cap candidat supera la majoria absoluta dels vots, com passava en el moment del tancament d’aquesta edició, se celebrarà una segona volta de les presidencials el 3 de novembre en la qual participarien únicament els dos candidats més votats.

A prop del 50% dels votants moldaus, 1.498.505 concretament, han votat, segons assenyala l’agència de notícies nacional Moldpres. Aquesta xifra representa una millora respecte a les últimes eleccions presidencials, en les quals únicament un 41% de la població va anar a votar. Des dels sectors prorussos es va promoure el boicot al referèndum perquè no s’arribés al 33% de participació, el mínim estipulat perquè la votació sigui vinculant per a l’Executiu moldau.

La capital és la zona més favorable a l’adhesió europea i a la presidenta Sandu, mentre que en províncies la tendència és més prorussa i a favor del candidat socialista Stoianoglo. Aquesta tendència es nota especialment en la rebel Transnístria (que no està sota control de Chisinau i els votants del qual acudeixen a centres de votació fora de l’esmentat territori) i Gagauzia, una regió autònoma on viu una minoria ètnica diferent de la moldava.

Influència russa

Un dels principals temors del Govern era la influència de Rússia en el país. Aquest petit estat postsoviètic sap el que és estar sota l’òrbita de Rússia (durant dècades va formar part de l’imperi rus i la Unió Soviètica), i fins i tot una vegada va recuperar la seva independència després del col·lapse de l’URSS, igualment va rebre pressions de Moscou a través del subministrament de gas i del suport a l’Estat no reconegut de Transnístria. Aquesta dinàmica no ha canviat, ateses les preocupacions expressades en les últimes setmanes per les autoritats davant potencials actes de desestabilització.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Ilan Shor, un polític pròxim a Moscou i fugit de la justícia moldava per blanqueig de diners i corrupció (va participar en l’anomenat "atracament del segle" en el qual es van robar més de mil milions d’euros de bancs del país, l’equivalent al 13% del PIB moldau), va ser un dels promotors del "no", fins al punt que va arribar a prometre diners a les persones que votessin per aquesta opció en el referèndum.

Ho va fer des de Rússia, país on viu i del qual va rebre la nacionalitat recentment, el maig del 2024. La seva formació va liderar algunes protestes el 2023 contra el Govern moldau i va ser il·legalitzada pel Tribunal Constitucional del país, que va argumentar que tota formació política "ha de defensar el pluralisme polític, l’Estat de dret i la integritat territorial moldava".