Els europeistes guanyen per la mínima a Moldàvia

Suspens fins a l’últim moment a Moldàvia. Aquest petit país de l’est d’Europa va passar diumenge per les urnes per certificar si els seus habitants volen el rumb a Brussel·les de la presidenta Maia Sandu o prefereixen acostar-se de nou a Rússia com abans ho van fer alguns dels seus antecessors. La confirmació estava prevista per duplicat: en un referèndum sobre l’adhesió de Moldàvia a la UE i en les eleccions presidencials, totes dues celebrades el mateix dia. Segons dades de la Comissió Electoral Central emeses ahir, amb el 98% de les paperetes, el sí se situava lleugerament per davant, amb el 50,18% dels vots. El sí li va donar la volta al resultat durant les últimes hores després que la presidenta moldava, Maia Sandu, denunciés un frau en una clara acusació a grups pròxims a Rússia, als quals acusa de comprar 300.000 vots, i va titllar de "grup criminals" els que haurien participat en la campanya esmentada.

Obertura d’una investigació

"El seu objectiu era soscavar un procés democràtic. Sembrar la por i el pànic en la societat", va afirmar la líder moldava, que va anunciar una investigació per aclarir els fets. Segons van confirmar fonts de Transnístria a EL PERIÓDICO, com va passar en altres votacions "els van pagar 15 euros (300 rubles transnistris) per persona". A aquestes persones se’ls demana a canvi de la gratificació que votin per opcions prorusses, tot i que no es pot controlar quin és el seu vot final. Segons la Comissió Electoral Central (CEC) de Moldàvia, la proposta d’incloure a la Constitució com a objectiu nacional l’ingrés del país a la UE obtenia el 50,18% dels vots, mentre que el no aconseguia el 49,82%. El vot de la diàspora va ser clau en aquest canvi d’última hora, ja que diumenge a la nit les xifres donaven l’esquena a les aspiracions europees de l’Executiu moldau.

Pel que fa a les eleccions presidencials, amb el total pràcticament ja escrutat, Sandu comptava amb avantatge sobre els seus rivals amb un 41%, una mica per sobre del seu principal rival, el socialista prorús Alexander Stoianoglo, amb un 27%, segons la Comissió Electoral Central. Els dos candidats es veuran les cares novament en la segona volta de les eleccions el 3 de novembre en uns comicis en què únicament participaran ells dos.

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

La UE assegura tenir proves que Rússia ha mirat d’interferir en les eleccions presidencials i el referèndum sobre l’entrada de Moldàvia al bloc, en el qual els moldaus han optat pel sí per la mínima a continuar amb el procés d’adhesió.

Segons el portaveu de la Comissió Europea, Peter Stano, els dos vots haurien tingut lloc "sota una interferència i intimidació sense precedents per part de Rússia i els seus aliats amb l’objectiu de desestabilitzar el procés democràtic" al país. Una campanya que hauria començat molt abans de la celebració de les eleccions presidencials i el referèndum.