Trump sembra la por a la frontera d’Arizona, pas d’immigrants als EUA

A Nogales, un municipi fronterer, hi ha veïns com Pelky que no tanquen la porta de casa seva o dels seus cotxes. N’hi ha d’altres com Celso Valdivinos-Loya que va canviar les grans ciutats per aquesta localitat de 23.000 habitants i parla d’una vida tranquil·la: "La gent és acollidora, tothom es coneix".

També hi ha joves com Marla Pimentel, una nord-americana de 17 anys nascuda a Phoenix, voluntària a la campanya de Kamala Harris, que quan van deportar el seu pare es va veure forçada a anar-se’n a viure a l’altre Nogales, el de Sonora, aquest germà siamès i més gran a Mèxic amb més de 400.000 habitants. Però la Marla continua anant a l’escola als EUA i cada dia, per mirar d’arribar a temps, ha d’aixecar-se a les cinc del matí per fer les llargues cues d’hores que els vehicles formen de sud a nord en els dos passos fronterers aquí.

A Nogales treballen mexicans com l’Ana, gerent a MyMelrose, un dels comerços als quals milers dels seus compatriotes arriben a fer compres atrets pel producte, igual que molts nord-americans creuen el seu veí del sud atrets pels baixos preus. L’Ana sí que afirma viure amb por, però no per res que passi als carrers d’aquesta localitat on el 28% viu en la pobresa, i per on passen molts dels migrants detinguts en encreuaments sense papers rumb a altres destinacions més al nord, sinó pel que es pugui decidir a 3.700 quilòmetres, a la Casa Blanca.

"Ningú sap què passarà demà. Donald Trump parla d’una deportació massiva si guanya i un es pregunta si podrà tocar-li, tot i que tingui tots els papers en regla", afirma. Perquè la frontera és un dels temes nuclears en la carrera per la presidència que lliuren Trump i Harris. I no és la frontera que descriuen els habitants i autoritats locals. Per a Trump, dir "frontera" és fer el primer pas cap a la construcció del seu retrat hiperbòlic d’una suposada "invasió" del país, obrir la porta a un relat apocalíptic i no recolzat en dades més que anecdòtiques d’una onada de "crim migrant", posar una excusa a missatges xenòfobs.

Dir frontera és també per al republicà una carta política per atacar una rival que ha format part d’una Administració que, fins que al juny va començar a endurir les seves polítiques migratòries i d’asil, ha viscut xifres rècord de creuaments il·legals, una arribada massiva d’immigrants que en molts casos s’han quedat als EUA i reben ajudes públiques.

Només al sector de Tucson, un dels nou en què es divideix la frontera dels EUA i que inclou Nogales, hi va haver entre l’agost del 2023 i el passat 453.000 intercepcions. És aquí on es produeixen una de cada tres trobades amb migrants sense papers. I al desembre van ser 80.000. I només després de les mesures de Biden s’ha produït un dramàtic descens, el 48% entre el juny i el juliol.

Jorge Maldonado, que fa 21 anys que viu a Nogales i el 2022 va arribar a l’alcaldia després de passar sis anys al Consell Municipal, entén que hi ha hagut problemes, especialment abans de l’aplicació de les noves mesures més restrictives de Biden, que ha suspès el processament de peticions d’asil si la mitjana de creus supera set dies els 2.500, i mantenir-lo suspès fins que aquesta xifra baixi de 1.500 durant almenys un mes.

Abans d’això es va optar per deixar anar els detinguts en passos il·legals dins del país, donant-los un cita judicial per tramitar els seus casos que, atès l’embús en els tribunals d’immigració, pot trigar fins a sis o set anys. Per això advoca per "més mesures de control, per un procés legal".

Maldonado posa idees sobre la taula, com que "Nogales alimenta els EUA". I és que per aquí passen diàriament en temporada entre 2.000 i 2.500 camions plens de tomàquets, pebrots, cogombres, carbasses, síndries i altres verdures i fruites que es cultiven a Sonora, Baixa Califòrnia, Sinaloa, Jalisco... A més, el Nogales germà mexicà és seu de més de 100 maquiladores, que diàriament envien camions carregats de productes d’electrònica, materials mèdics, peces per a l’automoció...

Els impostos

"Quan sento presidents o candidats dir que tancaran la frontera, crec que no saben el mal que farien al país", continua l’alcalde. El municipi viu dels impostos que es deixen els mexicans que creuen a treballar, a estudiar o a comprar, taxes que representen el 60% dels ingressos locals, perquè el comtat es queda amb els impostos de la propietat. El regidor assegura que Nogales els dona la benvinguda, però aquest és, sobretot, un punt de pas. "Ningú ve a quedar-se aquí, aquí no hi ha res a fer", afirma.

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decret el trasllat d’immigrants a Albània

És una cosa que espera que canviï quan obri un centre d’operacions remot per a un projecte de desenvolupament miner que comença a operar en la pròxima Hermosa, l’únic avançat als EUA amb capacitat produir dos materials designats com a minerals crítics: zinc i manganès. "Això crearia 700 o 800 treballs i donaria oportunitat de quedar-se a molts joves".

Mentrestant, la seva frontera seguirà en el discurs polític, a la campanya, a les notícies i en la vida, i la mort, dels migrants. Com més s’endureixen les mesures, més es beneficien els traficants de persones. I molts dels migrants que opten per no esperar el sistema de CBP One establert per l’Administració Biden, que dona unes 1.400 cites al dia per sol·licitar asil però comporta esperes de fins a 10 mesos, intenten entrar il·legalment anant a l’est o a l’oest de Nogales, endinsant-se en un desert que per a molts acaba convertit en tomba.