La crisi de la vivenda pesarà en el vot dels indecisos a Nevada

Amb una classe treballadora en la indústria dels casinos i un terç de població llatina, l’estat clau manté l’empat tècnic en els sondejos

La crisi de la vivenda pesarà en el vot dels indecisos a Nevada
4
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

Quan un sent esmentar Las Vegas pensa en llums de neó, hotels de luxe, taules de cartes i fitxes, i grans quantitats de diners movent-se. Però Nevada, amb la seva gran urbs dels casinos, és també un dels estats clau en els quals les enquestes encara veuen un empat tècnic entre Donald Trump i Kamala Harris (el marge d’error del sondeig és més gran que la diferència que hi ha entre els candidats) per a les eleccions presidencials del 5 de novembre.

Les mateixes dinàmiques que van convertir aquest estat en demòcrata amb la irrupció de Barack Obama el 2008 poden ser les que acabin per desequilibrar la balança cap als republicans per primera vegada en 16 anys. Els demòcrates es van beneficiar de la transformació d’un estat cada vegada menys blanc i rural, i cada vegada més divers i urbà, cosa que significa també més progressista.

Però són justament aquests votants els que ara se senten insatisfets amb la gestió de l’Administració sortint de Joe Biden per l’augment del cost de la vida, principalment de la vivenda. I el pitjor per als demòcrates és que Nevada és representativa dels problemes que estan experimentant en àmbit nacional i de com la campanya republicana els està rendibilitzant. En les dues últimes eleccions presidencials, 15 dels 17 comtats de Nevada van votar els republicans, però els altres dos comtats que no ho van fer –Clark, on s’ubica la ciutat de Las Vegas, i Washoe, que inclou Reno, a la frontera amb Califòrnia i coneguda sobretot per les seves pistes d’esquí– representen gairebé el 90% de la població de Nevada, segons el cens.

Afluència de visitants

Si Nevada és un estat treballador, amb unes rendes per sota de la mitjana, i de gran població hispana, no és només malgrat els casinos, sinó per i per als casinos. Aquests centres del joc han sigut focus d’atracció no únicament de visitants, sinó també de residents, que es muden des d’altres estats, o fins i tot arriben d’altres països, a la recerca d’una feina estable. El 70% de la població de l’estat es concentra en l’àrea d’influència de Las Vegas, i la indústria dels casinos va generar més de 90.700 milions de dòlars el 2023, un rècord històric que contribueix a un 43% del producte interior brut de Nevada. Per comparar, a Espanya, que es diu que depèn excessivament del turisme, aquest sector representa el 13% del PIB.

La població llatina frega el 30%, gairebé 10 punts per sobre de la mitjana nacional, i a les urnes, el vot llatí ja representa 1 de cada 5 paperetes a Nevada. L’elevada presència hispana s’entén per la proximitat amb Mèxic (la frontera la tenen les veïnes Califòrnia i Arizona) i per l’oferta laboral: els casinos ofereixen més d’una quarta part dels llocs de treball de l’estat (27%). Aquests treballadors, amb i sense estudis universitaris, a més, solien ser acollits per un mercat immobiliari que oferia cases espaioses a un preu raonable: Las Vegas s’alça enmig del desert i les urbanitzacions als afores, tranquiles, cuidades, solien descriure’s com a ideals per formar una família. Però això ja no és així.

El preu d’una vivenda mitjana segons el portal immobiliari de referència als EUA, Zillow, el juny del 2016, primer mes del qual es tenen dades comparables, era de 208.711 dòlars. En l’actualitat, l’octubre del 2024, és de 425.199 dòlars, un 49% més que fa vuit anys. El lloguer no és millor opció: si fa cinc anys es podia llogar una casa per uns 700 dòlars al mes, ara el preu més baix és de 1.200 dòlars per un estudi. I la desregulació del mercat immobiliari permet que els propietaris apugin els lloguers fins a 100 euros cada sis mesos, relataven residents de l’àrea recentment al New York Times. Així mateix, la renda típica (la mitjana matemàtica) per a una família de quatre membres a Nevada és de 95.950 dòlars, segons dades oficials, cosa que la situa com l’estat número 41 de 50, és a dir a la cua.

Nous problemes

Notícies relacionades

L’augment del cost de vida ha deixat al descobert una bretxa d’ingressos, que també és racial. No és que l’Administració Trump tingués millors polítiques de vivenda, però la salut econòmica sota la seva presidència és generalment percebuda de manera més positiva, en gran part gràcies a l’herència rebuda del seu antecessor, Obama. Però que els EUA tinguin tan escassa vivenda social i, en general, un parc de vivenda insuficient per allotjar la seva creixent població és el resultat de la inacció de moltes administracions, a banda de la de Biden.

Davant aquest estrès econòmic, els habitants de Nevada semblen ser dels pocs que continuen indecisos, en un país polaritzat on tots han triat el seu bàndol. Però mentre els candidats parlen del perill que corre la democràcia o de la pèrdua o preservació de llibertats, Nevada es dirimeix entre votar un expresident (Trump) o l’actual vicepresidenta, Kamala Harris, quan cap de les dues últimes administracions sembla haver millorat el dia a dia d’aquest estat que atrau les mirades del país.