Brussel·les insta a accelerar els retorns de migrants i s’obre al pla Meloni

L’Eurocambra tractava això que la Comissió considera un "desafiament" i bona part de l’hemicicle veu com un "problema", mentre la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, recalava a Albània en la gira balcànica que ha iniciat. Els dos detalls, visita al primer centre exterior d’internament de sol·licitants d’asil i creixent influència del discurs antiimmigració, van ser el marc per a un altre anunci de la Comissió: impulsar un "full de ruta de retorns" i "accelerar el ritme d’aplicació d’alguns elements del pacte migratori".

Ho va dir l’eurocomissària d’Igualtat i Inclusió, la maltesa Helena Dalli, al començament del debat. Sobre els "elements", davant l’Eurocambra va defensar que, per efecte del pacte, els retorns han crescut a Europa un 18%, amb 59.000 casos efectius des del juny passat. Per la col·laboració de la UE amb països d’origen i trànsit, en la qual es proposa aprofundir, "les arribades han descendit un 64% en el Mediterrani central i un 77% en els Balcans", va presumir, però sense entrar a valorar la situació en la ruta canària i la pressió a Ceuta i Melilla.

Mà dura

Hi ha una disposició de la Comissió a la qual els socialistes anomenen "melonitzar la política". Avui "només un de cada cinc" immigrants a qui s’ha negat el dret d’asil "compleixen aquest retorn". "Hem de fer-hi més", va afegir l’eurocomissària Dalli. I va aplaudir com una "bona pràctica" la "combinació d’una decisió negativa d’asil i una decisió immediata de retorn".

De fet, va avançar que la Comissió Europea "estarà explorant" algunes de les idees que sorgeixen sobre immigració irregular, "inclosa la d’aquests centres fora de la Unió Europea…". S’enfonsa el tabú polític entorn del que l’eurodiputat italià d’Els Verds Ignazio Roberto Marino anomena amb altres paraules: "Els lager de Meloni".

Transcorreguts cinc mesos de vigència del pacte migratori europeu, s’entreveuen temps de mà més dura amb els migrants irregulars a Europa, però no li sembla prou dura a un sector del Parlament Europeu al qual pertany la parlamentària ultra italiana de Patriotes per Europa Susanna Cerccardi, que va assenyalar la legió d’estrangers al filferro: "Hi ha un milió que mereixen l’expulsió i que segueixen al nostre territori […] ¿Què fem amb ells?". A imprecacions com aquesta els surt al pas la proposta formulada per Dalli: "Hem de crear un sistema de retorns europeu comú".

Crueltats

Aquest debat es plantejava en l’ordre del dia com a discussió sobre la gestió "eficaç i holística" de la immigració. I en aquest marc van ser més les veus que feien una crida a suspendre el finançament en aquells països que es neguin a reacollir els seus migrants tornats que les que han parlat de "crueltats al desert" (Erik Marquard, d’Els Verds), les que recorden que "al darrere de les estadístiques hi ha persones" (Abir Al-Sahlani, Renew) o denuncien la impietat dels rics: "A Europa s’acullen de manera més holística els gossos que els migrants", va denunciar Marino.

El debat va recórrer també, i profusament, el camí de l’eufemisme. En les intervencions d’un sector majoritari i tecnocràtic se li diu "política de retorn" a les deportacions, i es bategen com a "hubs" els centres d’internament d’estrangers que hi ha fora de la Unió. De la mateixa manera, es denomina "reubicació forçosa" l’expulsió.

Són més refinades les maneres de definir l’internament d’estrangers en el que l’esquerra comença a considerar camps de concentració. "Recol·locació a Albània" o "transferència de migrants a Albània" es va anomenar en la sessió a la que ja és la més famosa i controvertida mesura del Govern de Giorgia Meloni.

«Seguretat en perill»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La intel·ligència de Seül afirma que tropes nord-coreanes es dirigeixen a Kíiv

Tres de les més sonades intervencions en el debat sobre immigració van estar protagonitzats per polítics espanyols. Dolors Montserrat (PP) va portar la discussió al terreny de la política espanyola: «El Govern d’Espanya no defensa les nostres fronteres ni els cossos de seguretat […] La política migratòria més inhumana és la que no existeix», perquè «posa en perill la seguretat de la UE i de milers d’immigrants en mans de les màfies».

Montserrat no es va guanyar aplaudiments del seu sector com sí que va fer Jorge Buxadé (Vox). «Contra la immigració il·legal, deportació; contra la immigració massiva, deportacions massives», va dir el dirigent ultra.