Disjuntiva existencial

Aquesta inversió pública addicional, precisa l’FMI, augmentaria de mitjana l’1,5% el PIB de la UE durant el període 2025-2030 per sobre de les previsions i el mantindria un 0,5% superior a partir del 2030 de manera permanent. L’FMI cita com a referència l’informe El futur de la competitivitat europea de l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) i l’anomenat salvador de l’euro, Mario Draghi, que xifra en 800.000 milions d’euros anuals la inversió addicional imprescindible entre pública i privada per evitar el declivi. L’FMI indica que la meitat d’aquesta inversió pública addicional es podria finançar amb un dèficit més elevat, i l’altra meitat, reorientant la despesa. L’FMI no ho esmenta, però la reforma de les lleis tributàries europees perquè deixin de facilitar l’evasió massiva d’impostos als més rics i a les grans empreses també podria finançar aquesta inversió.

Sense inversió addicional, el pronòstic oficial de l’FMI, després de revisar a la baixa la seva previsió del juliol, és que l’economia de l’eurozona creixerà el 0,8% el 2024, només arribarà a l’1,2% el 2025 i que les seves perspectives a mitjà termini "s’han deteriorat", llastades per "una persistent debilitat industrial". Espanya és l’excepció amb un creixement previst del 2,9% el 2024, després de dues successives revisions a l’alça en les estimacions prèvies de l’FMI. La dura i massa prolongada política d’alts tipus d’interès per frenar la inflació "ha afectat de manera duradora" el potencial de creixement, admet l’FMI.

A la persistent debilitat econòmica de la UE s’hi sumen les conseqüències negatives de la política d’austeritat aprovada i del rebuig d’Alemanya i els països frugals a emetre deute comú europeu per esquivar la cotilla del pacte d’estabilitat i fer les inversions que evitin el declivi de la UE. El feble creixement i la política d’ajustos impediran als Vint-i-set adoptar mesures adequades per combatre la desigualtat social, afrontar l’apressant problema de l’habitatge, revertir el deteriorament dels serveis públics (educació, sanitat, transports, cohesió social) i invertir al nivell requerit en la transició energètica, en el futur tecnològic i industrial i en la seva capacitat de defensa. El descontentament social desatès alimenta els progressos electorals de la ultradreta, com s’ha vist a Itàlia, als Països Baixos, a França, a Alemanya i a Àustria. Desatendre la despesa social i els serveis públics mentre s’augmenten els pressupostos militars és una recepta per a un desastre polític.

El creixement econòmic europeu pot ser encara molt pitjor del que s’ha previst a causa dels conflictes comercials i de la reducció de la immigració neta, avisa l’informe de l’FMI. La UE ja ha emprès una guerra comercial amb la Xina, imitant els EUA. La futura responsable de la política exterior de la UE, Kaja Kallas, ha indicat per escrit al Parlament Europeu que endurirà la política europea cap a la Xina i estrenyerà la cooperació amb els EUA contra Pequín. Una victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes del 5 de novembre obrirà una guerra comercial contra la UE d’acord amb els seus plans d’alça general d’aranzels. La pujada d’aranzels als EUA reduirà el PIB de l’eurozona el 0,3% el 2026, estima l’FMI. Si les tensions comercials i les incerteses aranzelàries es generalitzen, el PIB es retallarà un 0,3% més el 2026.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Força laboral

Una reducció de la immigració neta a la UE a partir del 2025, com promouen els populars europeus i la ultradreta, reduirà el 0,75% la força laboral de la zona euro i retallarà el 0,4% del seu PIB ja el 2025, avisa l’FMI. La suma dels efectes de la pèrdua d’immigrants i els conflictes comercials pot retallar el PIB de l’eurozona l’1,2% el 2026, segons assenyala l’FMI.