França vol posar límit al lloguer vacacional

La gentrificació, la falta d’habitatge i l’augment dels lloguers no només són un problema a Espanya. Fa anys que França intenta regular la pujada dels preus i la falta d’habitatge al país, però també la proliferació dels lloguers vacacionals en zones tensades, com París, Marsella o Lió. L’anterior Govern d’Emmanuel Macron va treballar en un projecte de llei que pretenia regular plataformes, com Airbnb, però després de les eleccions legislatives i el bloqueig polític posterior, molts van pensar que aquest projecte quedaria en l’oblit. Ara, amb el debat dels pressupostos del 2025, aquest text es podria reprendre i fins i tot ser sotmès a votació pròximament.

El nou Executiu, encapçalament per Michel Barnier, pretén donar més eines als alcaldes per regular la presència dels lloguers vacacionals de curta durada a les seves ciutats, i reduir el buit fiscal que envolta aquest negoci. Es preveu que amb aquesta nova regulació els lloguers vacacionals es redueixin un 50% a França, i els propietaris aportin més a les arques de l’Estat. França es troba en ple debat dels seus pressupostos del 2025, amb els quals el Govern pretén recaptar en impostos 60.000 milions d’euros, i sanejar així els comptes de l’Estat. Barnier vol que les classes altes i les grans empreses aportin més econòmicament, com a part d’"un esforç col·lectiu". Per això en el nou text de pressupostos s’hi inclou impostos aplicats a les segones residències. També a aquells que comptin amb una segona residència de lloguer vacacional de curta durada. L’objectiu és regularitzar la fiscalitat d’aquest tipus de negocis, que no ha parat de créixer en els últims anys. Des del 2017, l’oferta d’Airbnb a França s’ha disparat un 50%, mentre que les ofertes de lloguer d’habitatges de llarga durada s’han vist reduïts un 0,2%.

Normativa insuficient

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Fa anys que França lluita contra aquesta tendència, i ja compta amb una normativa que la regula. En ciutats amb més de 200.000 habitants, els amfitrions només poden llogar la seva residència principal a Airbnb un màxim de 120 dies a l’any. En el cas del lloguer de segones residències, a París hi ha un estricte control, en el qual el propietari ha de sol·licitar un permís a l’alcaldia. Tot i que, fins al moment, aquesta legislació no aconsegueix reduir el problema.

Els hotels també s’han vist afectats per la proliferació d’aquesta nova manera de viatjar, fet que ha provocat una caiguda dels beneficis d’entre el 20% i el 30%. Unes pèrdues que per al gremi se centren en una clara "competència deslleial", ja que afirmen que Airbnb no respecta les normes de recaptació de l’impost turístic.