La reparació pel passat esclavista sacseja la cimera de la Commonwealth

Encara falten algunes hores per al començament oficial de la cimera de la Commonwealth, celebrada aquest any al remot arxipèlag de Samoa, però el primer ministre britànic, Keir Starmer, ja està patint els primers contratemps. Les peticions d’alguns països caribenys, liderats per les Bahames, de posar sobre la taula les reparacions pel passat esclavista del Regne Unit amb les seves antigues colònies ha trastocat els plans inicials del primer ministre, que ha tractat sense èxit d’aparcar aquesta qüestió de la cimera i posar el focus en la millora de les relacions comercials entre els 56 països del grup per estimular el creixement econòmic.

El debat sobre el passat colonial va agafar força ahir després de la filtració a la BBC de l’esborrany d’un comunicat que especifica que "els caps d’Estat i de Govern, prenent nota de les crides a debatre sobre la justícia reparadora en relació amb el comerç transatlàntic d’africans esclavitzats, van acordar que ha arribat el moment d’entaular una conversa significativa, veraç i respectuosa per forjar un futur comú basat en l’equitat". Un comunicat que alguns països volen incorporar a la declaració conjunta però que, per ara, no té l’aprovació de la delegació britànica.

Acostar postures

Malgrat la negativa, el Govern laborista ha suavitzat el seu discurs en les últimes hores en un intent d’acostar postures. El pagament d’enormes sumes de diners en concepte d’indemnitzacions –que podria ser en una àmplia forquilla d’entre 200.000 milions de lliures i 18 bilions– està fora de la taula, però fonts de l’Executiu citades pel diari The Guardian asseguren que el Regne Unit estaria obert a recolzar algun tipus de reparació a través de la reforma de les institucions financeres o de condonacions de deute. El Govern sí que ha rebutjat, almenys per ara, recolzar reparacions simbòliques, com la redacció d’una disculpa formal per les atrocitats comeses durant el colonialisme.

Starmer ha insistit que la seva prioritat és "mirar cap endavant" i deixar enrere els fets ocorreguts en el passat. Però la seva posició amenaça d’obrir una bretxa entre els països membres i desviar el focus d’atenció en els pròxims dos dies, ja que alguns líders no semblen disposats a deixar aquest tema de banda. "Hem de tenir una conversa sobre això. Tots som conscients de l’horrorós impacte que el negoci transatlàntic de l’esclavitud va tenir en la diàspora africana i requereix justícia", va dir el primer ministre de les Bahames, Philip Davis, en declaracions al mitjà Politico. Davis va afegir que les reparacions econòmiques no són el més important, sinó "apreciar, acceptar i comprendre el que van haver de passar els nostres avantpassats".

Notícies relacionades

La germana de Milei, sota el ‘criptogate’

La fiscalia acusa Bolsonaro de l’intent de cop d’Estat

El paper del Regne Unit en l’apropiació de territoris i en la matança de poblacions indígenes durant segles també ha esquitxat el rei Carles III, que assisteix a la cimera després d’un viatge oficial de cinc dies a Austràlia. Un viatge en el qual el monarca ha topat en diverses ocasions amb les protestes de grups defensors dels drets indígenes. La més important va passar dilluns al Parlament australià, on la senadora aborigen Lidia Thorpe va interrompre un acte públic per acusar-lo de "cometre genocidi" contra el poble indígena. "Torneu-nos el que ens heu robat, els nostres ossos, les nostres calaveres, els nostres nadons i la nostra gent. Heu destruït la nostra terra", va cridar la senadora abans de ser escortada cap a la sortida.

Keir Starmer assegura que no hi ha dubte que l’esclavitud és una cosa "aberrant", però insisteix que el seu enfocament és "treballar en els reptes actuals". El primer ministre britànic aprofitarà la cimera per anunciar un centre que pretén oferir assistència tècnica i pràctica als països de la Commonwealth.