‘Fact-check’ sobrela immigració als EUA

EL PERIÓDICO verifica les afirmacions dels candidats a la Casa Blanca sobre un tema que s’ha convertit en un dels eixos de la campanya electoral. Entre les conclusions, Donald Trump menteix sobre l’augment d’arribades i Joe Biden externalitza el control de frontera.

‘Fact-check’ sobrela immigració als EUA
4
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

"No és una migració agressiva ni criminal. La vasta majoria busca entregar-se a les autoritats per demanar protecció als Estats Units. Però el nostre sistema d’asil es va desbordar gairebé immediatament", explica a EL PERIÓDICO Adam Isacson, director de la Supervisió de Defensa de l’Oficina de Washington per a Assumptes Llatinoamericans (WOLA, per les sigles en anglès). I és que, en la campanya de les eleccions dels EUA, dades i declaracions incendiàries no coincideixen, i la immigració podria ser-ne l’exemple més flagrant.

El republicà Donald Trump, a banda d’anomenar criminals, assassins i violadors els llatinoamericans que miren d’arribar als EUA, va inventar una xifra falsa: "El problema més gros que tenim és que han deixat entrar 21 milions de persones al nostre país", va dir no fa gaire. Era mentida. En realitat, són uns 4 milions de persones les que ha acollit aquest país de 335 milions d’habitants, al voltant de l’1% de la població. I la majoria d’aquesta gent se n’hauran d’anar abans no passin dos anys, que és el període de gràcia per als demandants d’asil.

Si bé és cert que la immigració va augmentar al principi del mandat de Joe Biden en comparació amb els anys de Donald Trump, els EUA són lluny d’aquestes xifres. El canvi presidencial va coincidir amb l’obertura de les fronteres de molts països després del pic de la covid-19, i Biden va arribar amb un missatge més tolerant amb la immigració, malgrat que va mantenir les restriccions imposades pel seu predecessor.

Tot això va fer que hi hagués més gent que s’atrevís a acostar-se a la frontera dels EUA, però el que va marcar la diferència van ser les imatges que es van difondre de grans grups esperant per demanar asil i dormint al carrer. "Això va ser el que va augmentar entre els republicans el sentiment de xenofòbia i entre els demòcrates la por d’una cosa que va semblar molt desordenada i caòtica", explica Isacson. "I per això la migració es va convertir en una de les principals preocupacions socials en les enquestes", afegeix.

El que l’opinió pública no ha notat és que, de fet, les arribades estan baixant des de principis d’any.

Tot va canviar després de Nadal. El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, i el secretari de Seguretat Nacional, Alejandro Mayorkas, van visitar a Mèxic el llavors president Andrés Manuel López Obrador. Els termes de l’acord a què van arribar encara no se saben, però els resultats són molt visibles. "Mèxic va incrementar els controls migratoris i va començar a tornar persones des de la seva frontera nord amb els EUA cap a la seva frontera sud amb Guatemala, sobretot veneçolans", explica Ariel Ruiz, analista de l’institut Migration Policy.

Des del gener, els EUA detenen cada vegada menys persones, en la mesura que augmenten al costat de Mèxic. Des del maig, Mèxic ja detén més persones que els EUA. La mateixa externalització de la frontera que ara està en debat a Europa. Una estratègia que el Govern rendibilitza per les xifres que li brinda, però que representa un cost humanitari. El flux migratori no ha baixat, però s’hi posa el tap abans que sigui responsabilitat dels EUA. "No hi hauria d’haver cap país que fos el mur dels Estats Units", assenyala amb duresa Isacson.

"L’Administració Biden ho posat més difícil als demandants d’asil", diu a aquest diari Dulce Guzmán, directora de l’Aliança Amèriques. Washington insisteix que el motiu principal per al descens de migrants és que ara es pot demanar refugi als EUA des dels anomenats punts de mobilitat segura, a càrrec de l’agència per als refugiats de l’ONU (ACNUR) o l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), distribuïts per Llatinoamèrica. El problema, però, continua sent que triguen molts anys a processar aquestes peticions, també per a gent que tem per la seva integritat física.

Col·lapse del sistema

L’única manera d’aconseguir admissió immediata és acudir als anomenats ports d’entrada (llocs fronterers) amb una cita prèvia per iniciar la petició d’asil, que només es pot fer des de sòl nord-americà. La cita, però, només es pot demanar des de la rodalia de la frontera, i només se’n concedeixen 1.450 al dia. Costa entre 8 i 11 mesos aconseguir que et rebin, segons estimacions oficials.

Notícies relacionades

Les deportacions s’han tornat més difícils per als EUA perquè els migrants provenen de països més allunyats, fins i tot d’altres continents, que volen a Llatinoamèrica i viatgen per terra fins a la frontera dels EUA per sol·licitar asil. Amb tot, l’Administració Biden ja havia deportat a principis d’estiu més d’1,1 milions de persones, prop del total d’1,5 milions de deportacions fetes durant els quatre anys de Donald Trump.

Mèxic també deporta els que reté abans no arribin als EUA. Les seves xifres oficials parlen de 25.000 de "reassentaments" a tercers països en els quals el migrant no tem per la seva vida. Els analistes consultats per aquest diari, però, indiquen que aquesta xifra representa al voltant del 10% dels que ara són interceptats per Mèxic (i que abans ho eren pels EUA). "Estem molt preocupats pel llegat que deixa Biden, i encara més per l’elecció que ve", acaba dient Dulce Guzmán.