Harris s’escora cap a la mà dura en un debat migratori atiat per Trump

El discurs polític sobre la immigració s’ha fet tòxic, enverinat pel missatge obertament xenòfob i les propostes radicals de Trump per a un possible segon mandat, incloent-hi "l’operació de deportació més gran de la història" en un país on la població immigrant és de 48 milions de persones i es calcula que 13,3 milions hi viuen sense papers.

Aquest dijous, l’expresident definia els EUA com un "cubell d’escombraries" i sumava una altra provocació incendiària a la seva intensa escalada retòrica. Fa mesos que parla d’"invasió", d’"un país ocupat" i dels immigrants com si fossin "animals". Però, més enllà de Trump, el discurs polític en la campanya electoral constata un desplaçament general cap a una política de mà dura, especialment a la frontera. És un moviment que el govern de Joe Biden ha fet en els últims mesos i que Harris, com a candidata, també ha adoptat, replicant una escora que es percep en la població general.

Segons un sondeig del centre Pew, un 80% dels que recolzen Harris i el 96% dels que recolzen Trump volen veure la seguretat fronterera reforçada. Altres enquestes apunten que el nombre de nord-americans que creuen que la immigració s’ha de reduir ha passat del 28% fa quatre anys al 55% avui.

Suport a la deportació massiva

En el cas de Trump, tota la proposta política de campanya passa pel sedàs de la immigració, es parli d’inflació, d’escassetat de vivenda, d’ocupació i sous o de crim. És una aposta personal que ha redoblat, convençut que és el que anima els votants, que creu que "s’avorreixen" si fa exposicions allunyades del to incendiari en qüestions com l’economia.

La seva proposta de deportació massiva alerta no només activistes que adverteixen del seu cost humà i moral, sinó també els que avancen el brutal impacte negatiu que tindria en l’economia.

No obstant, Trump compta amb un ampli suport social, i no només entre les seves bases més fidels. Segons un sondeig recent de Scripps News i Ipsos, la deportació en massa és una idea que recolzen més de la meitat dels nord-americans, incloent-hi el 58% dels independents i un 25% dels demòcrates.

Així, J. D. Vance, el candidat a vicepresident de Trump, verbalitzava fa només uns dies que els plans del republicà no passen només per posar límit a la immigració il·legal, tema prioritari per a quatre de cada 10 nord-americans en aquestes eleccions segons els sondejos, sinó també a la legal, que l’expresident republicà ja va reduir en el primer mandat, marcat també per polítiques draconianes com la separació de famílies i el veto musulmà.

Es planteja, per exemple, retirar el dret per naixement a la nacionalitat i posar fi a programes com l’estatus de protecció temporal, que es va establir el 1990 i ajuda més de 800.000 immigrants de 16 països, molts dels beneficiaris del qual porten vivint als EUA més de dues dècades. També es posa sobre la taula acabar amb el que injurien com a "immigració en cadena" (a través de la qual immigrants naturalitzats porten les seves famílies) i acabar amb les proteccions que Barack Obama va estendre a prop de 600.000 dreamers, immigrants que van arribar sense papers quan eren menors amb els seus pares.

Impacte econòmic

Falten detalls sobre l’operació de deportació massiva que planteja Trump, en què es proposa utilitzar la Guàrdia Nacional i donar autoritat a agències de l’ordre estatals i locals. Stephen Miller, que va ser el seu principal assessor d’immigració en el primer mandat i continua sent el seu guru en matèria migratòria, ha plantejat la idea que podria fer-se amb un milió de deportacions a l’any.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Això, segons estimacions presentades aquest mes pel Consell Nord-Americà d’Immigració, podria costar gairebé un bilió de dòlars en una dècada.

A més, segons alerten els experts, la deportació massiva eliminaria milions de llocs de treball, tindria un cost estimat en centenars de milers de milions de dòlars i desestabilitzaria l’economia. Expulsar 7,5 milions de treballadors, segons alguns càlculs, podria retallar el producte interior brut un 12%.