Musk i Trump passen de l’odi a l’amor per interès

El 13 de juliol, Musk va aprofitar el fallit intent d’assassinat contra Trump per anunciar al món que recolzava la seva candidatura. No va sorprendre ningú. Després d’aconseguir el control de Twitter i rebatejar-la com a X, Musk ha utilitzat la xarxa social com un ariet per atacar els demòcrates, criminalitzar la immigració, censurar informacions crítiques amb l’expresident i ridiculitzar les causes progressistes, amplificant tota mena de notícies falses i fins i tot preguntant-se per què ningú ha intentat matar encara Joe Biden o Kamala Harris. L’aliança va cristal·litzar en un míting en el qual un Musk entusiasmat va fer salts per l’escenari i vaticinava que una victòria demòcrata suposaria el final de la democràcia als EUA.

En els últims mesos, el polèmic empresari s’ha entregat a la causa trumpista, regant la seva campanya amb 75 milions de dòlars. Aquests diners estan ajudant a mobilitzar l’electorat en estats crucials com Pensilvània, Michigan, Arizona o Nevada. El milmilionari també està recorrent a tàctiques que podrien ser delicte, com sortejar un milió de dòlars entre els que recolzin Trump o finançant una operació propagandística que es fa passar per demòcrata per difondre falsedats com que Harris garantirà l’accés dels immigrants indocumentats als serveis nacionals de salut.

"Musk intenta comprar-se un lloc en el gabinet de Trump", explica Jaime Caro, doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de Colúmbia en declaracions a EL PERIÓDICO. "Des que les empreses poden participar en les eleccions, els EUA han passat a ser una oligarquia caciquista".

Menys impostos

Musk ha lligat la seva fortuna i la seva reputació a Trump, una implicació "sense parió en la història moderna", segons assenyala The New York Times. El magnat atribueix el seu fervent suport a la necessitat de "reduir la mida del Govern" i acabar amb un "excés de regulació" que, assegura, "escanya" les seves empreses i "erosiona les llibertats".

Musk renega del Govern, però la seva riquesa depèn d’ell. Les seves dues principals companyies, Tesla i SpaceX, tenen centenars de contractes vigents amb l’administració pública, que en l’última dècada les ha regat amb uns 15.400 milions de dòlars. L’externalització de departaments crucials com la NASA o Defensa li ha concedit una influència política enorme. "Tesla i SpaceX han crescut sota l’auspici dels demòcrates (...) i si perden les eleccions, ho pagaran car", explica Caro.

Sobre les seves companyies també pesen almenys 20 investigacions recents per possibles il·legalitats, que van de la falta de seguretat dels seus cotxes autònoms a la contaminació dels seus coets. "Musk vol evitar la presó i milers de milions en multes", ha valorat el professor i advocat Seth Abramson, autor de quatre llibres sobre els escàndols de Trump.

Un alt càrrec econòmic

El 2022, Trump va humiliar Musk quan va explicar que havia anat a la Casa Blanca a demanar-li ajuda per a les seves empreses i que, en cas d’haver-ho volgut, podria haver-lo fet "agenollar-se i pregar". Ara li ha promès ser "secretari de reducció de costos" d’un Govern trumpista, un alt càrrec amb el qual podria acomiadar milers de funcionaris, com ja va fer a Twitter, sense gaire èxit, però també suggerir introduir canvis en la normativa federal que beneficiïn la seva butxaca.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

En cas de complir-se, Musk tindria poder per regular els reguladors que vigilen les seves empreses, cosa que segons Walter Shaub, exdirector de l’Oficina d’Ètica Governamental dels EUA, suposa un conflicte d’interès "catastròfic". El magnat va prometre que aprovarà els vehicles autònoms en àmbit federal. A més, apunta Rolling Stone, aquest càrrec li permetria obtenir "una de les exempcions fiscals més grans de la història del país", valorada en desenes de milers de milions de dòlars.

El 2019, Musk va votar Biden com abans havia fet amb Barack Obama i Hillary Clinton. Els demòcrates eren els més favorables als cotxes elèctrics de Tesla i als coets reutilitzables de SpaceX. No obstant, la seva relació amb Biden es va torçar amb la covid, quan el Govern va obligar a vacunar els empleats de les seves companyies. El suport de l’Administració als sindicats també disgustava Musk, que els odia, però el que va esquinçar la ferida va ser que Biden no el va convidar a una reunió dels fabricants de vehicles elèctrics a la Casa Blanca, una exclusió que el va apartar definitivament dels demòcrates.