Batalla "barri a barri" per Michigan, bastió del motor i dels sindicats

Amb els seus 15 vots al col·legi electoral, Michigan s’ha convertit en un dels set estats frontissa més determinants i igualats en la carrera per la presidència que lliuren a matadegolla Kamala Harris i Donald Trump. Només Pensilvània el supera quan es miren les xifres d’inversions milionàries en publicitat que injecten les dues campanyes i els seus aliats. I, tot i que aquí hi ha molts factors en joc, el motor i els seus treballadors, el seu passat i el present i el futur en què el vehicle elèctric és fonamental i epicentre del debat polític, són clau.

Incentius públics

Per això gent com Salamon permet entendre aquestes eleccions. Aquest home de 45 anys, casat i amb dos fills adolescents, treballa als Terrenys de Proves de Stellantis, l’antiga Chrysler, a Chelsea, a l’oest d’Ann Arbor. I part de la seva missió és posar a prova vehicles elèctrics, a la transició dels quals ha afavorit l’Administració de Biden amb inversions, incentius i normes de control d’emissions als nous automòbils de combustible.

Trump acusa en fals Harris de mirar d’imposar un mandat per al seu ús, però també (en una paradoxa quan un dels seus principals aliats ara és el pare de Tesla, Elon Musk) qüestiona la possibilitat de competir amb la Xina.

Salamon, com abans el seu avi i el seu pare, és membre de United Auto Workers (UAW), el sindicat que va néixer aquí el 1935 en la línia de la Gran Depressió. Com tot el moviment sindical dels Estats Units, UAW s’ha vist afectat pels envits de la globalització, l’automatització i l’agressiva legislació conservadora i ha vist caure el seu nombre d’afiliats del milió i mig de la seva època daurada en els 70 als prop de 400.000 actuals, més d’un terç d’ells a Michigan. Però UAW continua mostrant el seu pols, fins i tot aconseguint fites en plantes que s’havien traslladat a estats del sud per tenir uns costos laborals més reduïts.

Ho va fer l’any passat amb una vaga contra el big three del motor, aquella en què Biden va fer historia com a primer president nord-americà que s’unia a un piquet. I, en un moment en què a escala nacional el sindicalisme recobra força, Michigan torna a ser referent. Després de la contundent victòria demòcrata en les legislatives del 2022, es va convertir en el primer estat en sis dècades a derogar una de les lleis de "dret a treballar", l’eufemisme amb què es bateja la llei antisindical.

Salamon representa també el que durant dècades va ser la norma: una aliança dels treballadors amb el Partit Demòcrata, als quals no només donen vots, sinó la important infraestructura i organització a la recerca de la mobilització en les eleccions. Però aquesta coalició es va esquerdar quan Trump va entrar en política. "Comparat amb el passat, els membres de sindicats estan molts més oberts a votar el republicà en la carrera, i en particular a Trump, del que ho haurien estat fa dues dècades", constata Jonathan Hansen, professor a l’Escola Ford de Política Pública de la Universitat de Michigan a Ann Arbor.

Aquesta puixança de Trump entre les files sindicals ha fet que el lideratge nacional de poderosos grups com els Teamsters (el sindicat amb més afiliats de tot el país) i l’Associació Internacional de Bombers, que el 2020 van donar suport a Biden, aquesta vegada no hagin donat el seu suport formal a cap candidat, tot i que capítols locals sí que s’han pronunciat públicament a favor de Harris. En una enquesta de UAW a Michigan, la demòcrata té el 54% de suport, i Trump, el 34%.

Salamon s’ha trobat, quan fa campanya porta a porta, el rebuig virulent dels que donen suport al republicà. "Hi ha hostilitat, no hi ha diàleg, simplement et fan fora", explica. I si se li pregunta com creu que s’ha arribat a aquest punt, tarda mil·lèsimes de segon a contestar. "L’esperit del treballador nord-americà s’ha trencat", diu. "Ens han defraudat tantes vegades en el passat que és com si tothom hi hagués deixat de creure. I Donald Trump se n’aprofita".

"No els importem"

"Alguns creuen que els dona suport a ells i a la seva feina quan, en realitat, crec que personalment li importen ben poc", afirma. I, recordant que ell va ser "a l’altre costat" en els seus anys com a treballador de "coll blanc", afegeix: "Els rics es donen suport entre ells i, perdó pel llenguatge, no els importem una merda els treballadors, que som els que posem el treball dur, els que fem que el país es mogui, mentre gent com Elon Musk i Jeff Bezos fan diners a mans plenes".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Michigan no el decidiran només aquests treballadors. Perquè en aquest estat es replica la lluita per cada un dels vots a les grans urbs, els suburbis i les petites localitats i pobles, tònica general dels set estats pèndol. Com explica Ken Kollman, politòleg de la Universitat de Michigan, aquí "la batalla principal és la mobilització, que es lliura barri a barri", i "Trump és una màquina de mobilització, a favor però també en contra".

Hi ha també altres particularitats. Una és el repte que Harris afronta amb el vot jove, transcendental en un estat de fort pes universitari, i el vot àrab per la guerra a Gaza i al Líban.