L’Europa que no tremola davant d’un triomf republicà

¿Tot Europa vol Kamala Harris o aquesta unanimitat és fictícia? Existeix un trumpisme creixent, que es mou preferentment entre els radicalismes dretans. Guanyen posicions a les urnes, estan liderant o formant part de governs i, com Trump, no basen els seus èxits en la discreció, sinó en l’estridència.

El trumpista més consolidat entre els líders europeus és l’hongarès Viktor Orbán, ja en el poder quan Trump va ser elegit per al seu primer mandat. Ha anunciat sense embuts que destaparà unes quantes ampolles de xampany si torna a la Casa Blanca. A Orbán l’ha tractat d’autòcrata i corrupte des de l’Eurocambra la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. Però si hi ha una cosa que està és políticament aïllat, en la seva posició d’amic declarat del candidat republicà.

Presidència com a aparador

L’ultranacionalista Orbán té una excel·lent pantalla. El seu país exerceix la presidència de torn del Consell Europeu i està acompanyat per altres líders tant o més trumpistes que ell. El Govern dels Països Baixos està encapçalat pel Partit de la Llibertat (PVV) de l’ultradretà Geert Wilders, a qui es coneix com el "Trump neerlandès" per afinitat política i, fins i tot, per semblança física, pel tupè de lleó que porta. Wilders no ocupa el lloc de primer ministre, però sí que gestiona des de fora l’Executiu. A Àustria es va imposar fa unes quantes setmanes com a força més votada una altra ultradreta, la de l’FPÖ de Herbert Kickl. A Eslovàquia governa el populisme prorús anomenat d’esquerres de Robert Fico, que comparteix amb Orbán, Wilders i Kickl el rebuig al suport a Kíiv. Altres ultradretes que formen part dels seus governs o hi donen suport, com ara Finlàndia i Suècia, recolzen en canvi Ucraïna, d’acord amb el consens regnant al bàltic contra Moscou.

El tauler polític de la Unió Europea i de l’Eurocambra no té gaire a veure amb el que va deixar Merkel el 2021. El Partit Popular Europeu (PPE) de l’alemany Manfred Weber, en el qual està integrada la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Von der Leyen, dona suport a postulats de la ultradreta. Els Patriotes per Europa, el grup de l’Eurocambra del qual formen part noms com els Orbán, Kickl i l’Agrupació Nacional de la francesa Marine Le Pen, recolzen així mateix mocions impulsades per la dreta més radical i teòricament aïllada, com Alternativa per a Alemanya (AfD).

Make Europe great again (Fem que Europa torni a ser gran) va ser el lema triat per Orbán per al semestre de presidència hongaresa, una mena de picada d’ullet al lema que va acompanyar Trump fins a la Casa Blanca. Ningú posa en dubte que destaparà el xampany si guanya Trump, a qui va visitar a la seva residència durant l’última cimera de l’OTAN a Washington.

Regal per a Putin

Notícies relacionades

El Govern britànic apujarà els impostos a les empreses i als més rics

La vaga de transports contra les retallades de Milei paralitza l’Argentina

Un retorn de Trump a la Casa Blanca seria una clatellada a la ja poc unitària política exterior de la Unió Europea i al suport aliat a Ucraïna, cosa que en definitiva seria un regal per al president Vladímir Putin, l’altre gran amic que Orbán ha visitat durant la seva ambigua presidència europea. Un lloc, en rigor, que no implica una representació a escala comunitària.

La UE no ha aconseguit unificar mai la seva política exterior, com s’ha demostrat tant amb la invasió d’Ucraïna com amb la guerra de Gaza. Els 27 defensen interessos massa divergents. Orbán, però, potser tindrà ocasió de destapar davant els seus socis de la UE l’anunciada ampolla de xampany la setmana que ve, si les urnes donen la victòria a Trump. Podria ser el 7 de novembre si ja hi ha resultats, dos dies després de les eleccions, amb el líder hongarès com a amfitrió del Consell Europeu convocat a Budapest.