Un xou de racisme i odi

"¿Com pot estar passant això als Estats Units? ¿Com poden persones com aquestes estar a càrrec del nostre país? Si no ho veiés amb els meus propis ulls, pensaria que estic tenint una al·lucinació". "¡Haver esclavitzat els Estats Units amb aquest truc! ¡Haver capturat la ment de la nació més gran del món sense pronunciar una sola paraula de veritat! ¡Oh, quin plaer li hem de donar a l’home més malèvol de la terra!".

"¡No m’impressiona la Casa Blanca! –va cridar el meu pare, colpejant la taula per fer-la callar després que ella digués "la Casa Blanca" per quinzena vegada–. L’únic que m’impressiona és qui viu allà. I la persona que viu allà és un nazi", va dir ella.

Els lectors i lectores que no hagin llegit La conjura contra América (The plot against America) poden aprofitar els sis dies que resten fins a les eleccions presidencials per fer-ho. Llegir la novel·la de Philip Roth immediatament abans de la victòria de Donald Trump el 2016 va resultar molt interessant. I tot i que ja no es tracta estrictament d’una novetat, perquè ha governat durant quatre anys, entre el 20 de gener del 2017 i el 20 de gener del 2021, l’acte-festival de sis hores que Trump va protagonitzar diumenge passat al Madison Square Garden de Nova York, evoca el clima descrit pel novel·lista nord-americà, mort a Manhattan el maig del 2018. Per això va ser suggerent tornar a fer-hi un cop d’ull.

Roth imagina l’aviador Charles A. Lindbergh, el primer pilot a creuar l’oceà Atlàntic el 1927, com a candidat aïllacionista i dretà del Partit Republicà que guanya les eleccions presidencials a Franklin D. Roosevelt, que s’hi presentava el 1940 per tercera vegada, després de modificar-se la Constitució per permetre un nou mandat. ¿Per què va fer ficció amb Lindbergh? Perquè el 1939, Lindbergh, un personatge popular, va recórrer els EUA fent conferències en contra de la guerra "europea". Havia viscut a Europa durant quatre anys. El canceller alemany Hitler va encarregar el 1936 a Herman Goering, comandant en cap de la Luftwaffe, condecorar Lindbergh. Les seves conferències, a la seva tornada, van ser auspiciades per l’organització Comitè Amèrica Primer, que van realitzar campanyes aïllacionistes i filonazis. A la novel·la de Roth, el programa del candidat imaginari Lindbergh és Amèrica Primer (America First).

I tot i que Trump va perdre el 2020 les eleccions davant Joe Biden i al col·legi electoral, el fet és que va obtenir 74.223.251 vots. Això és: 11.238.422 vots més que els 62.984.829 que va reunir el 8 de novembre del 2016 davant Hillary Clinton, candidata del Partit Demòcrata (65.853.514) davant de la qual va perdre en vot popular i a qui va guanyar al col·legi electoral.

Provocació

El xou del Madison Square Garden (MSG) citat va ser una provocació calculada en tota regla. Perquè la ciutat de Nova York (NYC) no és un swing state o estat de tendència electoral incerta com Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, per citar-ne sol alguns. Nova York és demòcrata, o millor dit, anti Trump.

Notícies relacionades

El Govern britànic apujarà els impostos a les empreses i als més rics

La vaga de transports contra les retallades de Milei paralitza l’Argentina

L’acte al MSG va ser diumenge passat la il·lustració del que en termes militars és una capçalera de platja en camp enemic. Allà els humoristes i oradors teloners van fer un desplegament sense complexos dels principis supremacistes, misògins i xenòfobs de Trump. ¿Per què era necessari atacar els porto-riquenys a qui l’humorista convidat va maltractar, al dir que Puerto Rico és un "illa flotant d’escombraries a l’oceà"? "No sé si ho saben, però ara mateix hi ha una illa flotant d’escombraries al mig de l’oceà. Crec que es diu Puerto Rico", va deixar anar el còmic Tony Hinchcliffe (a dalt, a la foto). També es va burlar de jueus, palestins, negres i llatins.

Res és gratuït en els muntatges de Trump, que aspira a recuperar amb la seva demagògia racista Pennsilvània, un estat on va guanyar el 2016 i va perdre el 2020.